Aprofito les estones lliures que tinc (en realitat són menys de les que voldria, perquè amb això del teletreball –suposo que ja ho han descobert– treballes més que mai); aprofito, deia, per llegir. Una mica de tot. No em facin fer la llista, perquè soc dels que van d’un gènere a l’altre, de coses serioses a novel·les absolutament intranscendents, d’un assaig a una biografia i d’una novel·la negra a un clàssic. A vegades –ho confesso– soc dels que entren en una llibreria i escullen veient el títol i la portada, que deu ser la cosa menys intel·lectual i glamurosa possible. Em pregunto si aquests dies llegim més. O si hi ha més gent que llegeix, que no és ben bé el mateix. I després de pensar-hi una estona, em decanto per una teoria: aquests dies llegeix més qui ja llegia abans. No em sembla que sigui temps de nous lectors, aquest coi de confinament. I no pas perquè les llibreries estiguin tancades. Més aviat em sembla que és temps de Netflix i Prime Video. Tant de bo m’equivoqui. I que hi hagi qui descobreixi que combinar-ho no només és possible sinó recomanable.