La crisi de la covid-19 ha situat els pro­fes­si­o­nals de la sani­tat i dels ser­veis soci­als en la pri­mera línia de defensa. Assu­mint un ele­vat risc per a la seva salut reben cada dia el reco­nei­xe­ment de tota la soci­e­tat. En un segon front hi ha el món econòmic ocu­pat a refle­xi­o­nar i llançar pro­pos­tes sobre com evi­tar al màxim les vícti­mes econòmiques que venen a con­ti­nu­ació.

En la gestió de la crisi sanitària, les auto­ri­tats han fallat en les fases de pre­venció i detecció del virus, amb la qual cosa no hi ha hagut cap més remei que bol­car tots els esforços en la con­tenció. Per pro­te­gir la salut de les per­so­nes i evi­tar el col·lapse del sis­tema sani­tari s’ha hagut d’atu­rar l’acti­vi­tat i hiber­nar l’eco­no­mia. La manera d’exe­cu­tar-ho ha moti­vat en algun moment l’enfron­ta­ment entre admi­nis­tra­ci­ons per s’estava pri­o­rit­zant l’eco­no­mia a la salut.

Polèmiques a part, el cas és que a par­tir d’un moment, al fatídic comp­ta­dor de con­ta­gi­ats i morts pel coro­na­vi­rus, s’ha afe­git el comp­ta­dor de les vícti­mes econòmiques. Les pri­me­res: els 21.833 atu­rats a Cata­lu­nya, el pit­jor març de la història.

La política va fer tard en la crisi sanitària, però encara està a temps de sal­var els mobles en la crisi econòmica que ens ve a sobre. De com d’encer­tada sigui la inter­venció de l’Estat com a agent econòmic -en absència de les empre­ses i dels con­su­mi­dors, reclo­sos a casa- deter­mi­narà en bona mesura la inten­si­tat i la durada de la crisi econòmica. També dependrà de quan es comenci a aixe­car el con­fi­na­ment. I aquí ens movem en el ter­reny de l’espe­cu­lació. Sí, sabem que a la Xina, ori­gen del focus, van neces­si­tar uns 69 dies per rela­xar-lo. De tota manera, el virus muta i demos­tra com­por­ta­ments dife­rents, i cada país ho inter­preta de manera igual­ment dife­rent. Per tant, la represa de l’acti­vi­tat a les empre­ses es fa difícil de pre­ci­sar, però serà gra­dual.

Els eco­no­mis­tes que aquests dies s’arris­quen a fer pro­jec­ci­ons macro­e­conòmiques sal­ven aquesta incer­tesa amb hipòtesis sobre esce­na­ris tem­po­rals dife­rents. Cal pen­sar que cada set­mana Cata­lu­nya genera de mit­jana un 2% del PIB anual, que el 2019 va ser de 250.597 mili­ons d’euros. Ara bé, la cai­guda de l’acti­vi­tat està sent dife­rent en cada gran sec­tor d’acti­vi­tat. La Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, estima que el sec­tor pri­mari no en que­darà afec­tat de manera sig­ni­fi­ca­tiva; en canvi, la cons­trucció es veurà afec­tada en un 50%; els ser­veis, en un 45%, i la indústria, en un 33%. “Si el des­cens fos del 40% i l’atu­rada de país hagués durat quinze dies, la cai­guda del PIB de Cata­lu­nya el 2020 seria de l’1,7%. Si la cai­guda del 40% s’allarga durant un mes, la cai­guda del PIB anual de Cata­lu­nya seria del 3,3%”, estima la Cam­bra. Cal recor­dar que, abans del des­car­ri­la­ment de l’eco­no­mia, Cata­lu­nya havia anat crei­xent un 1,9%, en el con­text d’un alen­ti­ment que el quart tri­mes­tre del 2019 va mar­car una taxa de l’1,3%.

Fun­cas també ha dut a terme un exer­cici simi­lar per al con­junt de l’Estat. La hipòtesi és que l’impacte se cir­cums­criu­ria al pri­mer semes­tre de l’any, i que la segona mei­tat de l’any seria de recu­pe­ració, tot i que no total, ja que hi ha sec­tors que pati­ran una llarga tra­vessa pel desert, com ara el del turisme. La con­tracció seria del 3% aquest any, i el 2021 es podria espe­rar un crei­xe­ment del 2,8%.

De fora arri­ben judi­cis més extre­mats. En des­ta­quem dos. El banc d’inver­si­ons Gold­man Sachs, molt cri­ti­cat pel seu paper durant la crisi del 2008, pre­veu un enfon­sa­ment de l’eco­no­mia espa­nyola del 9,7 % el 2020 i una remun­tada igual d’intensa el 2021, del 8,5%. Està en línia amb el vati­cini de Larry Fink, con­se­ller dele­gat de Black­rock, la prin­ci­pal ges­tora de fons d’inversió del món, que pro­nos­tica un període crític curt, seguit d’una recu­pe­ració ràpida. La idea de fons és que la covid-19 serà un parèntesi i que quan això s’acabi la gent cor­rerà a recu­pe­rar el con­sum que no ha fet i que les empre­ses tor­na­ran a pro­duir com si no hagués pas­sat res. Aquesta visió, una mica naïf, és pot­ser més pròpia de gent que no vivia de prop el pro­blema quan feia els vati­ci­nis.

A casa nos­tra, hi ha con­sens que hi haurà recessió i també que la sor­tida no serà ràpida. “Això no és una crisi en V; no toca­rem fons i ràpida­ment hi haurà una recu­pe­ració, ja que això només passa quan qui ha gene­rat la crisi des­a­pa­reix, que no és el cas, perquè la crisi s’estén pels mer­cats. Anem a una U, i només podem espe­rar el terra de la U sigui tan curt com sigui pos­si­ble”, explica Josep Lladós, pro­fes­sor d’eco­no­mia i empresa de la UOC. Hi coin­ci­deix Raül Ramos, catedràtic d’eco­no­mia apli­cada a la UB, que pensa que la tor­nada a la nor­ma­li­tat serà esgla­o­nada, i allu­nya els senyals de millora fins al quart tri­mes­tre de l’any, “sem­pre que el virus no tin­gui una segona onada l’hivern que ve”, adver­teix.