En els pro­pers anys, caldrà fer una anàlisi pro­funda de com hem ges­ti­o­nat la pandèmia de la covid-19. Ara, però, és aviat. Per res­pecte a tots els que llui­ten en cada trin­xera con­tra el virus (començant pel per­so­nal sani­tari i aca­bant per les cai­xe­res del super­mer­cat), a tots els que en patei­xen els efec­tes, ja sigui de salut o econòmics, no és el moment d’entrar en valo­ra­ci­ons pre­ci­pi­ta­des. Així, hi ha pro­ble­mes històrics, ruti­nes llar­ga­ment esta­bler­tes a Espa­nya i a Cata­lu­nya, que han con­tribuït de manera clara a agreu­jar el pro­blema. La des­con­si­de­ració cons­tant que s’ha man­tin­gut, d’una banda, cap la ciència bàsica i cap al sec­tor far­macèutic i sani­tari en gene­ral, han fet que el virus ens hagi sorprès molt mal pre­pa­rats per ges­ti­o­nar aquest moment. Un exem­ple: el comitè científic d’asses­so­ra­ment del govern espa­nyol es va crear el 20 de març: una set­mana després del decret d’estat d’alerta. Ara bé, si tenim una mirada retros­pec­tiva, la man­cança és estruc­tu­ral: quan va pas­sar el pit­jor de la crisi ante­rior, Ale­ma­nya va recu­pe­rar nivells d’inver­si­ons en R+D, men­tre que a Espa­nya no es van recu­pe­rar mai, ni en l’àmbit públic ni en el pri­vat. D’això, les uni­ver­si­tats, els cen­tres de recerca i les empre­ses n’hem par­lat mol­tes vega­des, sense que ningú més ho veiés com un pro­blema estratègic per al país. Ara l’Ins­ti­tut Robert Koch d’Ale­ma­nya té capa­ci­tat per fer uns 160.000 anàlisis a la set­mana, men­tre a Espa­nya els labo­ra­to­ris tenen els científics pre­pa­rats, però no tenen reac­tius, cosa que ha com­pli­cat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment la gestió dels con­ta­gis. D’això, en són res­pon­sa­bles totes les admi­nis­tra­ci­ons, els par­tits i la soci­e­tat que no ha donat mai importància a la recerca bàsica. Men­tre es parla de la recerca d’excel·lència que es fa al país, els grups d’inves­ti­gació es man­te­nen amb finançaments sota mínims: fa pocs anys, em comen­ta­ven que pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris tru­ca­ven als antics alum­nes perquè els dones­sin mate­ri­als per fer les pràcti­ques dels estu­di­ants. I és cert, amb aquests recur­sos min­sos els nos­tres científics con­ti­nuen inves­ti­gant i inten­tant tras­lla­dar els seus resul­tats a la soci­e­tat. Això, però, ja ho hem dit alguns cops: els pro­jec­tes es poden fer amb baix cost i ràpida­ment, ràpida­ment i amb qua­li­tat o de baix cost i amb qua­li­tat, però les tres coses alhora és impos­si­ble.