Editorial

editorial

Una patacada per a l’economia

Davant d’aquesta crisi econòmica, els estats han de coordinar accions de gran abast i amb urgència

La pandèmia glo­bal del coro­na­vi­rus està dei­xant una devas­ta­dora xifra de vícti­mes mor­tals, aquesta n’és la prin­ci­pal con­seqüència. A més, el con­fi­na­ment a casa ha dei­xat l’eco­no­mia en estat de xoc. A hores d’ara, no se sap amb cer­tesa quant durarà la crisi sanitària i, per tant, tam­poc podem saber amb exac­ti­tud l’abast real de la pata­cada econòmica. La major part dels experts vati­ci­nen mals augu­ris. I no només alen­ti­ment o desac­ce­le­ració de l’acti­vi­tat econòmica, sinó l’arri­bada de la temi­ble recessió. La qüestió és saber-ne la inten­si­tat.

De moment, algu­nes pre­vi­si­ons són molt pes­si­mis­tes. La Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona con­clou que la cons­trucció es veurà afec­tada en un 50%, els ser­veis en un 45% i la indústria en un 33%. Evi­dent­ment, això podrà can­viar molt en funció del temps que duri la pan­de­mia de la covid-19. De fet, Cata­lu­nya genera cada set­mana un 2% del PIB anual, que el 2019 va ser de 250.597 mili­ons d’euros. Si s’entra més en detall, s’observa que serà molt pre­o­cu­pant la des­feta del turisme, que suposa el 12% del PIB. Altres sec­tors molt tocats són el d’auto­moció, el comerç, la res­tau­ració i la cul­tura. Ara bé, els grans afec­tats per damunt de tot seran els autònoms i la petita i mit­jana empresa, que és més vul­ne­ra­ble a xocs de demanda que les grans empre­ses. Tot ple­gat, mos­trarà una foto­gra­fia deso­la­dora del mer­cat labo­ral, que per les seves carac­terísti­ques expulsa ràpida­ment els tre­ba­lla­dors cap a l’atur.

Davant d’això, serà evi­dent que els estats hau­ran de coor­di­nar acci­ons de gran abast i amb urgència, ser valents i fer arri­bar la liqui­di­tat, sense demora, a les pimes, bàsica­ment perquè és el gros del tei­xit empre­sa­rial català. L’altra gran solució vindrà de les actu­a­ci­ons que pro­vin­guin de les ins­ti­tu­ci­ons econòmiques de la UE. La millor eina, segons els experts, seria eme­tre euro­bons, la qual cosa per­me­tria la mutu­a­lit­zació de l’ajuda. Si aquests no arri­ben en un moment tant dur com aquest per a l’Estat espa­nyol o Itàlia, els ciu­ta­dans del sud es pre­gun­ta­ran per què ser­veix Europa. També es podria optar pel meca­nisme euro­peu d’esta­bi­li­tat (MEDE) o perquè el Banc Euro­peu d’Inver­si­ons (BEI) atorgués uns 200.000 mili­ons d’euros a les pimes. Ara no se sap si la recu­pe­ració serà ràpida o bé tri­garà més, però el que sí que cal és que el govern de l’Estat actuï amb eficàcia i no faci una mala gestió com la que va fer per a la pre­venció de la covid-19.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.