Feines a contracorrent

La cai­guda de l’ocu­pació a Cata­lu­nya serà mas­siva, molt més del que indi­quen les pri­me­res xifres amb què es va tan­car el març (un mes tra­di­ci­o­nal­ment bo, perquè hi comen­cen les con­trac­ta­ci­ons turísti­ques de la cam­pa­nya de Set­mana Santa): 417.000 atu­rats en total, un 5,4% més que l’any pas­sat, i 41.015 afi­li­ats menys a la Segu­re­tat Social (xifra mit­jana del mes). De fet, els 645.000 tre­ba­lla­dors afec­tats per expe­di­ents de regu­lació tem­po­ral d’ocu­pació (ERTO) que s’acu­mu­la­ven ja dijous, des que el 14 de març es va ini­ciar el con­fi­na­ment, donen una idea molt més apro­xi­mada segu­ra­ment de la duresa de la crisi...

Però l’heca­tombe labo­ral afecta tot­hom igual? És evi­dent que ha atu­rat brus­ca­ment, i de manera trans­ver­sal, gai­rebé tota l’eco­no­mia, amb espe­cial acar­nis­sa­ment amb el turisme i la res­tau­ració, i també amb l’auto­moció, tot i que hi ha hagut ini­ci­a­ti­ves d’empre­ses com Seat, que ha estat pro­duint uns 300 res­pi­ra­dors dia­ris per a la xarxa hos­pi­talària –ara ja n’ha atu­rat la fabri­cació–, que han permès cobrir dèficits urgents del mer­cat i alhora sal­var en part la seva acti­vi­tat pro­duc­tiva. D’altra banda, però, hi ha filons estratègics en la lluita con­tra l’emergència sanitària que no sols han resis­tit el cop, sinó que fins i tot estan con­trac­tant gent i fac­tu­rant més que mai. “Hem iden­ti­fi­cat sec­tors que estan regis­trant un aug­ment de l’ocu­pació”, con­firma Àngel Her­mo­si­lla, gerent de l’àrea ins­ti­tu­ci­o­nal de la patro­nal Pimec, que, això sí, de seguida acla­reix que “no com­pensa la cai­guda de tots els altres”.

En el reduït grup en alça, així, cita la logística i el repar­ti­ment a domi­cili, tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, informàtica i acti­vi­tats online. En gene­ral, a més, les ETT han tin­gut un nota­ble repunt de la demanda perquè hi ha hagut mol­tes bai­xes labo­rals, i s’han vist obli­ga­des a bus­car tre­ba­lla­dors amb urgència, sobre­tot en l’àmbit sani­tari i en el social, els prin­ci­pals en què Her­mo­si­lla cons­tata que “la demanda és molt supe­rior a l’oferta”, fins al punt que el govern ha hagut de reclu­tar gent que no havia aca­bat el grau o estava pen­dent de l’exa­men del MIR. L’Ins­ti­tut Català de la Salut, a més, té oberta la ins­cripció a la seva borsa de tre­ball per si en el futur li calgués bus­car altres per­fils amb una for­mació menys específica, com ara zela­dors. En espera de xifres ofi­ci­als més fia­bles, el por­tal de recerca de feina Info­jobs ha con­fir­mat que ja entre l’1 i el 21 de març les prin­ci­pals vacants es van pro­duir en infer­me­ria i medi­cina gene­ral, ja que la recerca de per­fils en sani­tat i salut a l’Estat va créixer un 23% res­pecte al 2019, un 6% en l’àmbit far­macèutic. També els va créixer la demanda de per­so­nal de neteja i de magat­zem, segu­re­tat i vigilància.

Altres estruc­tu­res a escala local dedi­ca­des al foment de l’ocu­pació, com l’empresa muni­ci­pal de Santa Coloma Gra­meim­puls, també han hagut de reo­ri­en­tar la borsa de tre­ball cap als sec­tors essen­ci­als, els únics des dels quals acon­se­guei­xen ofer­tes des de fa set­ma­nes, per a per­fils com auxi­li­ars de geri­a­tria, neteja, infer­me­ria, res­tau­ració de col·lec­tius (auxi­li­ars de cen­tres amb cuina pròpia) i comerç, en aquest cas super­mer­cats i cen­tres de logística, però també boti­gues de barri que han tin­gut alguna baixa i no es poden per­me­tre tan­car. “Hi estem molt a sobre, sobre­tot dels geriàtrics”, explica Asun Cal­derón, cap de pro­gra­mes d’ocu­pació, que asse­nyala que ha cres­cut molt la demanda de cen­tres soci­als, que ja abans que esclatés la crisi van començar a dema­nar currículums en pre­visió. L’ens muni­ci­pal, així, ha hagut d’acce­le­rar els pro­ces­sos de selecció, amb incor­po­ra­ci­ons imme­di­a­tes en molts casos, a causa dels pro­fes­si­o­nals que s’han vist afec­tats o s’han hagut de con­fi­nar perquè tenen fami­li­ars malalts. “I a més han de des­can­sar, que fa mol­tes set­ma­nes que afron­ten jor­na­des mara­to­ni­a­nes”, subrat­lla la res­pon­sa­ble. Això sí, Cal­derón posa en relleu un altre pro­blema que s’estan tro­bant: el repunt de l’atur ha afec­tat sobre­tot els homes, i els per­fils que s’estan dema­nant “estan molt femi­nit­zats”. I han iden­ti­fi­cat dones, de famílies mono­pa­ren­tals sobre­tot, que bus­quen feina però que no tenen dis­po­ni­bi­li­tat per accep­tar cap oferta, perquè tenen fills a càrrec que no poden dei­xar a ningú...

Un altre gran sec­tor que de moment fun­ci­ona a ple ren­di­ment és el de la dis­tri­bució, sobre­tot de pro­duc­tes ali­men­ta­ris, con­si­de­rats òbvi­a­ment de pri­mera neces­si­tat. “Hi ha molt movi­ment de mer­ca­de­ries, i fins i tot la gent també menja més a casa”, des­criu Her­mo­si­lla. Cade­nes com Mer­ca­dona, Lidl, Con­dis, Bon Preu, Caprabo i Dia s’han fet més impres­cin­di­bles que mai i fins i tot han cres­cut en ven­des, tant als cen­tres físics com sobre­tot pel que fa a coman­des online, que han pro­vo­cat una allau de sol·lici­tuds de repar­ti­ment a domi­cili. A més, algu­nes han habi­li­tat hora­ris específics per aten­dre col·lec­tius espe­ci­als com la gent gran i el per­so­nal sani­tari. Tot ple­gat, unit a les noves mesu­res de segu­re­tat implan­ta­des per garan­tir la salut de tre­ba­lla­dors i cli­ents, ha fet que algu­nes esti­guin abo­nant com­ple­ments sala­ri­als als tre­ba­lla­dors o fins i tot con­trac­tant nou per­so­nal, segons ha expli­cat Efe, que ha exem­pli­fi­cat que Con­dis va incor­po­rar un cen­te­nar de per­so­nes durant la segona quin­zena de març, i es pre­pa­rava per a un cen­te­nar més aquests pri­mers dies d’abril. I no només ha cres­cut el repar­ti­ment a domi­cili d’ali­ments: les grans pla­ta­for­mes de comerç en línia mul­ti­pli­quen aquests dies les peti­ci­ons, com ara Ama­zon, gegant que ser­veix des del cen­tre que té al Prat de Llo­bre­gat sobre­tot un altre tipus de pro­duc­tes que aju­den a suplir a casa acti­vi­tats que ara no es poden fer a fora, com bici­cle­tes estàtiques, esto­re­tes i talla­do­res de cabells.

També el sec­tor far­macèutic i part del químic estan regis­trant un gran repunt de feina. La xarxa apo­tecària i els seus dis­tribuïdors fun­ci­o­nen a ple ren­di­ment, igual que els proveïdors. El Grup Mont­plet, dedi­cat a la fabri­cació d’un ven­tall de cosmètics i pro­duc­tes sani­ta­ris, és dels pocs –i dels més antics del país– que fan alco­hols sani­ta­ris, i ara hi ha enfo­cat tota la pro­ducció que surt de la nau que té al barri de la Ver­neda de Bar­ce­lona. Dos són els pro­duc­tes amb més demanda: el gel hidro­al­cohòlic i l’alco­hol de 70 graus. Tanta, de fet, que ha hagut d’ampliar de dos a tres els torns de tre­ball i ha hagut de con­trac­tar més per­so­nal, que ara voreja els cent tre­ba­lla­dors. Tot i que con­ti­nua tenint molta demanda exte­rior, fins i tot de la Xina, i que nor­mal­ment també tre­ba­lla amb grans superfícies, ara el grup ha reen­fo­cat la pro­ducció per des­ti­nar-la ínte­gra­ment al sec­tor sani­tari de l’Estat. “Anem con­si­de­rant les coman­des set­mana a set­mana, però pri­mer volem ser­vir la urgència a dins”, explica Montse Ortega, res­pon­sa­ble de comu­ni­cació. Tant ho vol fer, de fet, que l’empresa també acaba de fer donació de 20.000 litres d’alco­hol a diver­sos cen­tres cata­lans per aju­dar en el com­bat con­tra el virus. Les seves pre­vi­si­ons són que la demanda con­ti­nuarà sent alta en els pro­pers mesos, quan, això sí, con­fien a recu­pe­rar la fabri­cació dels altres pro­duc­tes habi­tu­als, com repel·lents d’insec­tes, aigua oxi­ge­nada, povi­dona (per fer mer­cro­mina) i clor­he­xi­dina. I és que de la química igual­ment surt molta matèria pri­mera bàsica en la indústria far­macèutica, i també en l’ali­mentària. És per això que indústries com ara Coves­tro i Ercros con­ti­nuen fabri­cant pro­duc­tes bio­ci­des, com el clor, el llei­xiu i l’aigua oxi­ge­nada, que s’usen per desin­fec­tar, a més d’altres d’essen­ci­als per a la higi­ene i l’emba­latge d’ali­ments, com la sosa càustica, l’àcid clorhídric i el for­mal­de­hid.

I el sec­tor de la neteja? Segons explica Her­mo­si­lla, hi ha un repunt d’acti­vi­tat, però molt limi­tat a l’àmbit de la desin­fecció, sobre­tot d’hos­pi­tals i en alguns casos de llocs públics, a demanda dels ajun­ta­ments. Josep Tres, pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Cata­lana d’Empre­ses de Neteja, con­firma que estan tenint una “sobre­fac­tu­ració” als cen­tres sani­ta­ris i les residències, on s’han hagut de reforçar els torns al llarg del dia, ja que “ara es neteja més vega­des”. El sec­tor també con­ti­nua tre­ba­llant per a altres dels ano­me­nats ser­veis essen­ci­als, com empre­ses logísti­ques, “però just el man­te­ni­ment habi­tual que s’hi feia; no ha aug­men­tat la feina”, pun­tu­a­litza Tres, que recorda que hi ha molts altres àmbits en què sí que la feina ha cai­gut en picat, com espais cul­tu­rals, gale­ries comer­ci­als i cen­tres edu­ca­tius. “Ni de bon tros el que hem gua­nyat per una banda com­pensa el tan­ca­ment d’empre­ses amb què tre­ba­llem; la resta està tot tan­cat”, lamenta.

Des de Pimec augu­ren que tots els sec­tors que ara estan en alça no tor­na­ran a caure brus­ca­ment quan passi la crisi, sinó que “ani­ran bai­xant d’acti­vi­tat de manera gra­dual”, amb l’aca­ba­ment dels con­trac­tes tem­po­rals i a mesura que avanci el des­con­fi­na­ment, tot i que “sem­pre que­darà alguna cosa”. I és que, segons Her­mo­si­lla, mol­tes són acti­vi­tats “de la nova eco­no­mia, i d’una manera de viure asso­ci­ada a les noves tec­no­lo­gies”. “Molts d’aquests can­vis han arri­bat per que­dar-se, com el tele­tre­ball i les reu­ni­ons online”, clou.