Directe al consumidor

Des de l’anunci del con­fi­na­ment, la pri­mera set­mana de març, i fins a la pri­mera d’abril, la venda de pro­duc­tes d’ali­men­tació ha cres­cut, de mit­jana i segons les dades del Minis­teri d’Agri­cul­tura, un 20,1%. Les grans empre­ses ali­mentàries estan aug­men­tant con­si­de­ra­ble­ment les ven­des res­pecte al mateix període de l’any pas­sat, i una part dels pro­duc­tors mit­jans, i fins i tot petits, no estan gaire afec­tats per la crisi de la Covid-19, ja que molts super­mer­cats, com Bon­preu Esclat, Car­re­four, Mer­ca­dona i Caprabo, ja fa temps que tre­ba­llen amb petits pro­duc­tors, o de quilòmetre zero, com s’ano­me­nen ara.

Però a Cata­lu­nya hi ha cen­te­nars de pro­duc­tors que viuen, al cent per cent o gai­rebé, de canals que no són pas els de les grans dis­tribuïdores. El canal que dis­tri­bu­eix als bars, res­tau­rants, hotels, càmpings i càterings esco­lars o per a grups està com­ple­ta­ment tan­cat, cosa que està gene­rant greus pro­ble­mes a pro­duc­tors de pro­xi­mi­tat de carn, for­matge, ver­du­res i hor­ta­lis­ses, fruita, vi, etcètera. I, a això, cal afe­gir-hi els pro­duc­tors que tenen part de la seva pro­ducció com­pro­mesa amb acti­vi­tats con­cre­tes, com ara la tem­po­rada de calçota­des (calçots, però també carn de xai) i les fires, una tem­po­rada espe­ci­al­ment potent des de Sant Jordi i fins a l’octu­bre a la Cata­lu­nya inte­rior. Tots ells han hagut de bus­car fórmu­les per ven­dre part de la seva pro­ducció mit­jançant la venda directa, ja sigui casa per casa als pobles on tenen ubi­cada la firma comer­cial o per inter­net.

N’és un exem­ple en Josep de Ros Falgàs, que té un ramat d’ove­lles de raça ripo­llesa i que és el res­pon­sa­ble sec­to­rial de l’oví i cabrú de JARC. “Actu­al­ment vivim amb incer­tesa..., però tre­ba­llem de valent i amb més il·lusió que mai tota la família”, admet De Ros. “Aquest és un sec­tor –hi afe­geix– molt asso­ciat a les calçota­des, a les fes­tes, als res­tau­rants..., i tot això està tan­cat.” “Ens hem hagut d’espa­vi­lar i començar a ven­dre gai­rebé casa per casa, qui vol una espat­lla, qui vol unes cos­te­lles...”, explica. Pel res­pon­sa­ble sec­to­rial de JARC, “la solució és un aug­ment del con­sum, que s’adre­cin aju­des per sacri­fi­car i con­ge­lar, i que es boni­fi­qui per sacri­fi­car ani­mals més grans. Al pro­duc­tor li queda l’opció de fer créixer els petits perquè esde­vin­guin repro­duc­tors.” En la mateixa línia, Unió de Page­sos (UP) explica que “l’ajut del minis­teri, de 30 euros per ani­mal que va a l’escor­xa­dor, és insu­fi­ci­ent amb tot el canal d’hotels i res­tau­rants tan­cat.” A més, tant UP com JARC denun­cien que aquest ajut bene­fi­cia més els grans pro­duc­tors que no pas els petits.

De fet, aquest és un dels sec­tors més per­ju­di­cats, segons admet el mateix Minis­teri d’Agri­cul­tura, que ha obert una línia d’ajuts que els gran­gers i el sin­di­cat agrari tro­ben insu­fi­ci­ent, de 10 mili­ons d’euros. L’ajut es cobra­ria a par­tir de l’octu­bre, jun­ta­ment amb la decla­ració que fan els pro­pi­e­ta­ris cada any de la PAC, i per­met que sigui com­ple­men­tat per cada comu­ni­tat autònoma. Fonts del Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura van expli­car ahir que estan estu­di­ant si com­ple­men­ten aquest ajut.