Eines

Instal·ladors industrials amb nous atributs

La crisi sanitària ha estat especialment dura amb un col·lectiu que s’ha transformat a fons en els últims temps

Durant la crisi han estat víctimes del “desgavell” normatiu
És un dels oficis que pateix menys risc de substitució per la robòtica

Els ins­tal·ladors indus­tri­als esta­ven cri­dats a ser un àmbit pro­fes­si­o­nal pui­xant, l’encar­re­gat de fer rea­li­tat la imple­men­tació d’ins­tal·laci­ons d’ener­gia reno­va­ble, i la crisi sanitària els ha dei­xat en un impàs crític, amb un 70,85% d’empre­ses ins­tal·lado­res que han per­dut més d’un 75% de la seva acti­vi­tat amb l’apli­cació de l’estat d’alarma.

La pro­fessió de lam­pista ha sofert una pro­funda trans­for­mació en els dar­rers anys, com explica Raúl Rodríguez, direc­tor gene­ral de la Fede­ració de Gre­mis d’Empre­ses Ins­tal·lado­res de Cata­lu­nya (FEGi­CAT): “Hem pas­sat a ser uns pro­fes­si­o­nals hiper­tec­ni­fi­cats, espe­ci­a­lis­tes en man­te­ni­ment i ins­tal·laci­ons que, com les energètiques, han evo­lu­ci­o­nat con­si­de­ra­ble­ment, i obli­guen a estar al dia en sofis­ti­cats dis­po­si­tius d’eficiència energètica, gestió de la demanda o en tota la vari­e­tat d’elec­tro­domèstics con­nec­tats.” FEGi­CAT repre­senta 20 asso­ci­a­ci­ons ter­ri­to­ri­als, 5.600 empre­ses ins­tal·lado­res amb 29.000 tre­ba­lla­dors direc­tes i una fac­tu­ració anual de 1.350 mili­ons d’euros.

En les tres bran­ques prin­ci­pals que ocu­pen ins­tal·ladors -tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, cli­ma­tit­zació i ener­gia reno­va­ble–, la pro­gressió tec­nològica és intensa. “Ja s’ha superat aquell con­cepte de l’home que es dedica a fer nyaps, ara la rea­li­tat és molt dife­rent, amb ins­tal·laci­ons molt exi­gents de geotèrmia, fibra òptica, pla­ques solars foto­vol­tai­ques, etc.”

Impres­cin­di­ble.

Com asse­nyala Rodríguez, l’ins­tal·lador s’ha gua­nyat un paper pro­ta­go­nista, d’actor impres­cin­di­ble: “En tre­ba­llar en paral·lel a l’evo­lució de la tec­no­lo­gia, és impos­si­ble de subs­ti­tuir i, per exem­ple, reha­bi­li­tar la ins­tal·lació d’un local no ho pot fer una màquina, ho ha de fer un equip humà.” En aquests temps que la robòtica ban­deja el tre­ball humà, diver­sos estu­dis afir­men que aquest ofici és el que pateix menys risc de ser subs­tituït per un autòmat.

Indub­ta­ble­ment, el camp en què l’ins­tal·lador ha aga­fat més embran­zida ha estat el de l’ener­gia reno­va­ble, gràcies al fet que tot pro­jecte d’obra nova incor­pora ins­tal·laci­ons d’ener­gia solar foto­vol­taica i el con­cepte d’eficiència energètica. “Ara cal saber sen­tir-se còmode en el maneig de la gestió de la demanda foto­vol­taica, l’auto­con­sum com­par­tit, el fun­ci­o­na­ment de les bate­ries i l’ade­quada ins­tal·lació d’un car­re­ga­dor per al vehi­cle elèctric.” Així mateix, l’ins­tal·lador també té molt a dir en camps com fixar l’eficiència en tot el cicle de l’aigua. El con­cepte de man­te­ni­ment és ara un vec­tor estratègic que “deixa ben enrere la sim­ple repa­ració, que està des­ti­nada a des­a­parèixer”. Ara el que aporta valor és donar un bon asses­so­ra­ment per reduir la potència con­trac­tada o fer els can­vis més raci­o­nals en la il·lumi­nació d’un espai. Com diu: “Si por­tes el cotxe al taller, el canvi d’una peça és la part subs­tan­cial, men­tre que en el man­te­ni­ment, l’ins­tal·lador fa una anàlisi i, si veu que la ins­tal·lació falla, en pro­posa una altra de més efi­ci­ent. Hi ha plena consciència del que es fa.”

El direc­tor gene­ral de FEGi­CAT es plany de les difi­cul­tats que han tin­gut des de l’arri­bada de la crisi: “Ens ha resul­tat molt difícil actuar, hem patit el des­ga­vell creat per la des­co­or­di­nació de les admi­nis­tra­ci­ons.” Així, els ins­tal·ladors, sec­tor essen­cial, que incor­po­ren a la seva acti­vi­tat una petita botiga de fer­re­te­ria s’han vist obli­gats a tan­car-la. “Hem vist com la poli­cia anava a tallers i els clau­su­rava. Vam donar ins­truc­ci­ons als Mos­sos perquè no tornés a pas­sar.” Altres topa­des amb les for­ces d’ordre s’han donat en els casos de des­plaçaments d’ins­tal·ladors a cases de cli­ents, que han gene­rat mul­tes, tot i ser ser­vei essen­cial, o els entre­bancs perquè els autònoms tre­ba­lles­sin en obres, tot i que el decret 10/2020 els ho per­met.

La falta d’ele­ments de pro­tecció indi­vi­dual ha col·locat els pro­fes­si­o­nals en una situ­ació de risc, i va obli­gar FEGi­CAT a com­prar 50.000 mas­ca­re­tes, tot i patir la forta espe­cu­lació amb el preu que han sofert durant les dar­re­res set­ma­nes.

Els repre­sen­tants del sec­tor s’han vist obli­gats a dema­nar diver­ses mesu­res de com­pen­sació, però la res­posta ha estat par­ci­al­ment satis­factòria: “La sus­pensió de la quota d’autònòms es farà amb caràcter retro­ac­tiu a par­tir d’aquest mes, però allar­gar el paga­ment de l’IVA, en lloc de sus­pen­dre’l, no solu­ci­ona el pro­blema.” Altres deman­des, com crèdits tous, ajor­na­ment de paga­ments de llo­guers i el paga­ment imme­diat de fac­tu­res de l’admi­nis­tració encara estan per resol­dre.

De cara als temps incerts que venen, són diver­sos els temors que sot­gen els ins­tal·ladors. Un de prin­ci­pal és com es pot com­por­tar el sec­tor de la cons­trucció, de molt forta con­tracció, en els pro­pers mesos. Hi ha molta por de les pràcti­ques finan­ce­res que les cons­truc­to­res fan ser­vir per demo­rar els paga­ments. El con­fir­ming, un paga­ment avançat pel banc en què el l’empresa o l’autònom con­trac­tats assu­mei­xen l’interès, podria no ser una solució de fàcil accés si, com temen des de FEGi­CAT, els bancs per­den capa­ci­tat d’ator­gar finançament durant els pro­pers mesos.

Una situació insostenible

Una enquesta de FEGiCAT amb més de 700 respostes revela que un 83% del col·lectiu podrà aguantar un màxim de dos mesos abans de tancar el seu negoci per la manca de liquiditat que ha imposat el confinament. Un 51,1% preveu tancar el seu negoci en un mes si la situació no canvia. Aquesta situació podria arribar a afectar un total de 30.000 treballadors. Dels instal·ladors que han participat a l’enquesta, només un 28% ha pogut accedir a les línies de finançament de l’ICO i un 0,6% a les de l’ICF. Així mateix, durant el darrer mes el 52% ha vist incrementada la morositat en un 20%. El 81,7% dels instal·ladors està atenent serveis d’urgència, però en situació precària per manca d’equips de protecció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.