Instal·ladors industrials amb nous atributs
La crisi sanitària ha estat especialment dura amb un col·lectiu que s’ha transformat a fons en els últims temps
Els instal·ladors industrials estaven cridats a ser un àmbit professional puixant, l’encarregat de fer realitat la implementació d’instal·lacions d’energia renovable, i la crisi sanitària els ha deixat en un impàs crític, amb un 70,85% d’empreses instal·ladores que han perdut més d’un 75% de la seva activitat amb l’aplicació de l’estat d’alarma.
La professió de lampista ha sofert una profunda transformació en els darrers anys, com explica Raúl Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d’Empreses Instal·ladores de Catalunya (FEGiCAT): “Hem passat a ser uns professionals hipertecnificats, especialistes en manteniment i instal·lacions que, com les energètiques, han evolucionat considerablement, i obliguen a estar al dia en sofisticats dispositius d’eficiència energètica, gestió de la demanda o en tota la varietat d’electrodomèstics connectats.” FEGiCAT representa 20 associacions territorials, 5.600 empreses instal·ladores amb 29.000 treballadors directes i una facturació anual de 1.350 milions d’euros.
En les tres branques principals que ocupen instal·ladors -telecomunicacions, climatització i energia renovable–, la progressió tecnològica és intensa. “Ja s’ha superat aquell concepte de l’home que es dedica a fer nyaps, ara la realitat és molt diferent, amb instal·lacions molt exigents de geotèrmia, fibra òptica, plaques solars fotovoltaiques, etc.”
Imprescindible.
Indubtablement, el camp en què l’instal·lador ha agafat més embranzida ha estat el de l’energia renovable, gràcies al fet que tot projecte d’obra nova incorpora instal·lacions d’energia solar fotovoltaica i el concepte d’eficiència energètica. “Ara cal saber sentir-se còmode en el maneig de la gestió de la demanda fotovoltaica, l’autoconsum compartit, el funcionament de les bateries i l’adequada instal·lació d’un carregador per al vehicle elèctric.” Així mateix, l’instal·lador també té molt a dir en camps com fixar l’eficiència en tot el cicle de l’aigua. El concepte de manteniment és ara un vector estratègic que “deixa ben enrere la simple reparació, que està destinada a desaparèixer”. Ara el que aporta valor és donar un bon assessorament per reduir la potència contractada o fer els canvis més racionals en la il·luminació d’un espai. Com diu: “Si portes el cotxe al taller, el canvi d’una peça és la part substancial, mentre que en el manteniment, l’instal·lador fa una anàlisi i, si veu que la instal·lació falla, en proposa una altra de més eficient. Hi ha plena consciència del que es fa.”
El director general de FEGiCAT es plany de les dificultats que han tingut des de l’arribada de la crisi: “Ens ha resultat molt difícil actuar, hem patit el desgavell creat per la descoordinació de les administracions.” Així, els instal·ladors, sector essencial, que incorporen a la seva activitat una petita botiga de ferreteria s’han vist obligats a tancar-la. “Hem vist com la policia anava a tallers i els clausurava. Vam donar instruccions als Mossos perquè no tornés a passar.” Altres topades amb les forces d’ordre s’han donat en els casos de desplaçaments d’instal·ladors a cases de clients, que han generat multes, tot i ser servei essencial, o els entrebancs perquè els autònoms treballessin en obres, tot i que el decret 10/2020 els ho permet.
La falta d’elements de protecció individual ha col·locat els professionals en una situació de risc, i va obligar FEGiCAT a comprar 50.000 mascaretes, tot i patir la forta especulació amb el preu que han sofert durant les darreres setmanes.
Els representants del sector s’han vist obligats a demanar diverses mesures de compensació, però la resposta ha estat parcialment satisfactòria: “La suspensió de la quota d’autònòms es farà amb caràcter retroactiu a partir d’aquest mes, però allargar el pagament de l’IVA, en lloc de suspendre’l, no soluciona el problema.” Altres demandes, com crèdits tous, ajornament de pagaments de lloguers i el pagament immediat de factures de l’administració encara estan per resoldre.
De cara als temps incerts que venen, són diversos els temors que sotgen els instal·ladors. Un de principal és com es pot comportar el sector de la construcció, de molt forta contracció, en els propers mesos. Hi ha molta por de les pràctiques financeres que les constructores fan servir per demorar els pagaments. El confirming, un pagament avançat pel banc en què el l’empresa o l’autònom contractats assumeixen l’interès, podria no ser una solució de fàcil accés si, com temen des de FEGiCAT, els bancs perden capacitat d’atorgar finançament durant els propers mesos.
Una situació insostenible
Una enquesta de FEGiCAT amb més de 700 respostes revela que un 83% del col·lectiu podrà aguantar un màxim de dos mesos abans de tancar el seu negoci per la manca de liquiditat que ha imposat el confinament. Un 51,1% preveu tancar el seu negoci en un mes si la situació no canvia. Aquesta situació podria arribar a afectar un total de 30.000 treballadors. Dels instal·ladors que han participat a l’enquesta, només un 28% ha pogut accedir a les línies de finançament de l’ICO i un 0,6% a les de l’ICF. Així mateix, durant el darrer mes el 52% ha vist incrementada la morositat en un 20%. El 81,7% dels instal·ladors està atenent serveis d’urgència, però en situació precària per manca d’equips de protecció.