Par­tint de la base que aquesta pandèmia és simultània i glo­bal, hem de garan­tir la salut de les per­so­nes. Evi­dent­ment, això demana reduir l’acti­vi­tat econòmica, però també és evi­dent que hi hau­ria d’haver més mesu­res, més ajuts des­ti­nats al tei­xit pro­duc­tiu i sobre­tot a les pimes i als autònoms. A Cata­lu­nya, el 95% de les empre­ses tenen menys de deu tre­ba­lla­dors. Les pimes por­ten la p de per­so­nes, però ara la majo­ria de les per­so­nes no poden sobre­viure perquè els seus ingres­sos estan atu­rats. Per tant, la com­pa­ti­bi­li­tat entre pre­ser­var vides i pre­ser­var empre­ses només té una solució: posar moratòria al paga­ment d’impos­tos i injec­tar diners per sal­var les empre­ses.

El més impor­tant és sal­var les vides i tre­ba­llar amb segu­re­tat. Ara bé, el que no hem d’obli­dar és tot el gruix d’empre­ses i autònoms que gene­ren riquesa i ocu­pació. Si nosal­tres no som cons­ci­ents d’això, l’atur serà insu­por­ta­ble. Per què? El nos­tre tei­xit pro­duc­tiu és molt diver­si­fi­cat, amb molta petita i mit­jana empresa, molt autònom i molt sec­tor ser­veis. No som un ter­ri­tori de mul­ti­na­ci­o­nals, tot i que n’hi ha mol­tes. La clau és que el 94,8% del nos­tre tei­xit empre­sa­rial són pimes.

La major part d’aquesta par­tida anirà des­ti­nada a des­pesa sanitària i social. Ens caldrà una altra par­tida, amb urgència, des­ti­nada a la pro­tecció sec­to­rial. Per exem­ple, el turisme, que repre­senta el 12% del PIB i el 14% de la nos­tra ocu­pació. Aquest sec­tor neces­sita un ajut directe. Gai­rebé hauríem de par­lar d’un res­cat. Aquest diven­dres, vam tenir la pri­mera reunió de la comissió per a la reac­ti­vació econòmica i social, de la qual el vice­pre­si­dent Pere Ara­gonès és el pre­si­dent i jo, la vice­pre­si­denta. El prin­ci­pal objec­tiu és evi­tar que les empre­ses tan­quin.

Cal enten­dre que el sec­tor està total­ment tan­cat. Els seus esta­bli­ments no poden obrir ni encara que ho vul­guin. No fun­ci­o­nen les com­pa­nyies aèries i no sabem fins quan no es tor­na­ran a nor­ma­lit­zar. És bàsic que aquest sec­tor rebi aju­des direc­tes.

El depar­ta­ment ha repar­tit aju­des direc­tes. I malau­ra­da­ment, tant el sec­tor del turisme com el del comerç van esgo­tar aquests recur­sos en poques hores. Els ajuts del sec­tor del comerç es van dis­si­par en set hores i la pri­mera con­vo­catòria per al món del turisme es va repar­tir també en dos dies. La nos­tra estratègia és donar ajuts imme­di­ats al sec­tor.

Estem tre­ba­llant amb pro­to­cols de segu­re­tat amb sis grups –els hotels, els càmpings, el turisme rural, els apar­ta­ments turístics i els res­tau­rants i altres acti­vi­tats turísti­ques– perquè tin­guin l’acre­di­tació de locals segurs. Ho fem amb la reco­ne­guda empresa de cer­ti­fi­cació ale­ma­nya TÜV SÜD.

Par­lem amb tot el sec­tor. Bàsica­ment volem anar a bus­car turis­tes de pro­xi­mi­tat, sobre­tot de Cata­lu­nya i dels països del vol­tant. També estem tre­ba­llant l’estratègia a llarg ter­mini. Fins ara buscàvem poten­ciar més la des­pesa que la quan­ti­tat, la diver­si­tat o el turisme cul­tu­ral. Ara ho hau­rem de refor­mu­lar, perquè hi ha un ele­ment que no con­trolàvem, que és la pro­tecció, la segu­re­tat, la higi­ene i la salut per al turista.

És cert que ho pas­sen molt mala­ment, però caldrà veure en l’àmbit inter­na­ci­o­nal quins pas­sos es van fent perquè puguin començar a ope­rar les rutes esta­bler­tes. Per nosal­tres, a part de tot el turisme que venia d’Europa, també era impor­tant l’asiàtic i el nord-ame­ricà, entre altres mer­cats.

Hem acon­se­guit sal­var un 85% dels con­gres­sos que esta­ven pro­gra­mats per enguany. El que passa és que tam­poc sabem gaire bé el que aca­barà pas­sant a la tar­dor. No sabem si hi haurà algun rebrot de la malal­tia, si el trànsit de per­so­nes inter­con­ti­nen­tals haurà tor­nat a la nor­ma­li­tat... La veri­tat és que hi ha molts dub­tes.

Cada set­mana es dei­xen de fac­tu­rar 525 mili­ons d’euros en el sec­tor comerç. Això aboca molta gent a haver de tan­car. Els 9 mili­ons d’aju­des que hem donat al sec­tor del comerç es van esgo­tar en set hores.

És clar que ho hau­rem de reforçar. Ja tre­ba­llem amb el govern per deter­mi­nar les pri­o­ri­tats per reac­ti­var la recu­pe­ració econòmica. És evi­dent que hau­rem de des­ti­nar més recur­sos, a aquest sec­tor i a d’altres. Quan no hi havia pres­su­pos­tos teníem un llast, però ara, des de dilluns pas­sat, quan van ser ofi­ci­als, caldrà acce­le­rar la dotació de nous recur­sos.

El meu depar­ta­ment tre­ba­lla amb Vice­pre­sidència i Eco­no­mia per defi­nir les pri­o­ri­tats, veure quins fons podem reco­llir de la Comu­ni­tat Euro­pea i de l’Estat espa­nyol. Si fins ara les pri­o­ri­tats eren per a Salut, ara s’haurà de com­ple­men­tar amb altres sec­tor pro­duc­tius. Com més inver­tim en el tei­xit pro­duc­tiu, menys hau­rem d’inver­tir en des­pesa social.

El sec­tor de l’auto­moció ja ens pre­o­cu­pava abans del la covid-19 per diver­sos motius, sobre­tot per la inte­gració de les noves tec­no­lo­gies. A més, cal tenir pre­sent que el sec­tor està for­mat per 143.000 llocs de tre­ball direc­tes i indi­rec­tes, que repre­sen­ten més del 10% del PIB català. Abans de la pandèmia, ja vam fer un estudi d’impacte per veure què supo­sa­ria el pas al motor elèctric en la fabri­cació de l’automòbil. Vam fer un mapatge com mai s’havia fet a Cata­lu­nya, amb més de 1.500 empre­ses. Vam ana­lit­zar, no només el que supo­sava la inte­gració de les noves tec­no­lo­gies, sinó també el com­pli­ment de la nor­ma­tiva de la fabri­cació de vehi­cles de com­bustió fins a l’any 2040. Hem d’anar avançant. La con­clusió és que vam tro­bar 24 empre­ses que esta­ven molt toca­des. Però, a més, vam detec­tar que si no fèiem res abans de cinc anys, 211 empre­ses tenien una alta pro­ba­bi­li­tat de des­a­parèixer. A par­tir d’aquí, vam posar en marxa el pla del sec­tor d’auto­moció, al qual només fal­tava dotar-lo de pres­su­post. Ara espero que ho puguem fer.

Sí. Fa molts mesos que par­lem amb la direcció de la firma a Cata­lu­nya. L’any pas­sat hi va haver can­vis en la direcció de l’auto­mo­bilística. Vam pre­sen­tar una oferta a la direcció de Nis­san al Japó –s’ha de fer a través del Minis­teri d’Indústria-. Nosal­tres insis­tim que les plan­tes ubi­ca­des a Cata­lu­nya seguei­xen sent com­pe­ti­ti­ves i interes­sants per a l’empresa. Hau­rem de veure com evo­lu­ci­ona.

Amb la direcció de Bar­ce­lona els con­tac­tes són per­ma­nents, però la que deci­deix és la direcció del Japó. Ara estem en espera de rebre la res­posta a l’oferta que vam fer nosal­tres fa uns mesos.

Sí, però he de dir que la nova indústria ja ho poten­ci­ava i que fa més d’un any, ja alertàvem de les con­seqüències si no ens posàvem al dia. La covid-19 ho està acce­le­rant. Fins ara, ja estàvem molt posats a esti­mu­lar la indústria 4.0, però de vega­des teníem la sen­sació que estàvem pre­di­cant al desert.

La indústria té dos perills molt grans: la incer­tesa per les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ment i la demanda. Si no hi ha demanda, no es pot fer res. I de ben segur que es veurà afec­tada, perquè ha dis­minuït el poder adqui­si­tiu i la falta de mobi­li­tat de les per­so­nes, que alen­ti­ran de ben segur la fac­tu­ració. No serà obrir l’inter­rup­tor i posar-se en marxa tot. A més, hi ha coses que no con­tro­lem, com l’evo­lució del virus, la sen­sació de por o la incer­tesa de cara al futur imme­diat.

Crec que la cen­tra­lit­zació no és el model ade­quat. En una situ­ació d’emergència, com més pro­pera és l’admi­nis­tració, millor, perquè coneix els aspec­tes sociològics i biogràfics de la rea­li­tat del ter­ri­tori. També es gua­nya capa­ci­tat de reacció envers la població. Els que hem estat en un ajun­ta­ment ho sabem molt bé, això. Han cen­tra­lit­zat unes com­petències que ja feia molts anys que teníem a Cata­lu­nya, que som els que conei­xem millor la nos­tra rea­li­tat soci­o­sa­nitària. En tot cas, com a molt el govern de l’Estat podria haver fet la coor­di­nació. Per tant, per conei­xe­ment, per imme­di­a­tesa i per capa­ci­tat de reacció, la cen­tra­lit­zació no ha estat efi­ci­ent. A Ale­ma­nya, s’ha fet amb total col·labo­ració amb els lands. També soc molt crítica amb les mesu­res de pro­tecció per als nos­tres tei­xits empre­sa­ri­als. Hi ha hagut molta con­fusió a l’hora de publi­car la infor­mació. Recordo el famós decret del dilluns de Pas­qua, que va sor­tir a les 23.30 h, i els sec­tors empre­sa­ri­als i els tre­ba­lla­dors no sabien si l’endemà havien d’anar a tre­ba­llar o no.

Ara tenim una urgència sanitària i econòmica. La gent no està per fer elec­ci­ons. Els ciu­ta­dans ens dema­nen que des de l’admi­nis­tració tre­ba­llem junts, coor­di­nats i de manera sin­cera. No sabem què farà el Tri­bu­nal Suprem, però ningú enten­dria que ara haguéssim de fer unes elec­ci­ons quan hi ha altres pri­o­ri­tats.

En aquests moments, no tinc les elec­ci­ons en el marc men­tal, perquè en un depar­ta­ment com aquest no podria con­cen­trar-me en la meva feina. Jo no seré mai can­di­data de res fins que hi hagi un pro­ce­di­ment democràtic que m’escu­lli. Ens hem de creure la democràcia en tots els nivells, i jo me la crec. Per a mi, més impor­tant que for­mar part d’una can­di­da­tura o d’una altra és veure quin pro­jecte es vol defen­sar. No són les per­so­nes, sinó el con­tin­gut allò que és més impor­tant. Venen mol­tes trans­for­ma­ci­ons, hem d’expli­car molt clar a la gent què volem defen­sar i quin tipus de país volem. A ningú se li escapa que soc inde­pen­den­tista, però és molt impor­tant que expli­quem molt bé a la gent quin tipus de país volem.