Opinió

“Només escoltar és terapèutic”

Procurar primer comprendre suposa un canvi de paradigma profund. Molts de nosaltres mai comprenem realment el que està succeint dins d’una altra persona. Escoltar empàticament consisteix a comprendre de manera profunda i completa l’altre, tant emocionalment com intel·lectualment. S’escolta la conducta, utilitzant tant el cervell dret com l’esquerre. I percebem, intuïm i sentim

“Comu­ni­cació per­so­nal en temps difícils: què hem de fer espe­ci­al­ment bé”, va ser el títol d’un webi­nar recent que l’espe­ci­a­lista en comu­ni­cació inter­per­so­nal Fer­ran Ramon-Cortés va impar­tir per a l’extensa comu­ni­tat de pro­fes­si­o­nals de la gestió de per­so­nes que for­men part de la xarxa de la Fun­dació Fac­tor Humà. El seu spe­ech em va ins­pi­rar a escriure aquest arti­cle, con­cre­ta­ment la part que va dedi­car a la importància de l’escolta.

Si hi ha una capa­ci­tat que tots i totes hem de millo­rar és la d’escol­tar. Ho he expe­ri­men­tat bé durant el con­fi­na­ment. Inten­taré expli­car per què. L’apti­tud per a la comu­ni­cació és la més impor­tant de la vida. Des de ben aviat apre­nem a lle­gir, a escriure i a par­lar, però qui ens ense­nya a escol­tar? Si abans de la pandèmia ja con­si­de­rava que era impor­tant, ara crec que encara ho és més. L’acce­le­ració de la trans­for­mació digi­tal que està patint el món labo­ral és bru­tal, i van apa­rei­xent nous rep­tes. Si algú dub­tava de la pos­si­bi­li­tat de tele­tre­ba­llar, el que hem estat capaços de fer aques­tes set­ma­nes ens demos­tra que tre­ba­llar des de casa serà la nova nor­ma­li­tat per a aque­lles ocu­pa­ci­ons per a les quals sigui pos­si­ble.

Però només serà un tele­tre­ball de qua­li­tat si som capaços de posar el focus en l’escolta. I això vol dir que:

1) Caldrà escol­tar més que mai, ja que el fet de veure els altres a través d’una pan­ta­lla pot difi­cul­tar que els mis­sat­ges arri­bin de forma ade­quada. Escol­tar reque­reix tenir “les ante­nes ben posa­des” i per tenir-les des de casa hau­rem d’aug­men­tar la nos­tra capa­ci­tat de comu­ni­car.

2) Caldrà escol­tar millor, amb més qua­li­tat. Mol­tes vega­des no escol­tem amb la intenció de com­pren­dre, sinó per con­tes­tar. Com puc, en una vide­o­con­ferència, interes­sar-me de veri­tat pel que els altres m’estan expli­cant? Doncs estant sem­pre en mode pre­sen­cing, aquí i ara i només per a això. Per aquest motiu, les reu­ni­ons a través de vide­o­con­ferència poden reque­rir més ener­gia per part de qui l’està dina­mit­zant. És bàsic no inter­rom­pre, ni com­ple­tar fra­ses, ni avançar-se al que pen­sem que dirà el nos­tre inter­lo­cu­tor.

3) Caldrà desen­vo­lu­par l’escolta empàtica, la manera més alta i com­plexa d’escol­tar, en què pocs se situen. Ho expli­cava molt bé Ste­ven Covey: “Quan una altra per­sona parla, l’habi­tual és que l’escol­tem en un dels cinc nivells següents: el pri­mer grau és l’escolta biològica, el que ano­me­nem sen­tir; el següent és quan estem igno­rant l’altre i xar­rem de manera inces­sant, com un nen, l’escolta fin­gida; segui­da­ment, hi ha l’escolta selec­tiva, en què sen­tim només parts de la con­versa, posant fil­tres; un grau alt és l’escolta atenta, en què pres­tem atenció i cen­trem la nos­tra ener­gia en les parau­les que es pro­nun­cien, i l’últim estadi és el de l’escolta empàtica.” Si vull ser real­ment efec­tiu en l’hàbit de la comu­ni­cació inter­per­so­nal, amb la tècnica no n’hi ha prou. La clau de la nos­tra influència és el nos­tre exem­ple, la nos­tra con­ducta real. El nos­tre caràcter està comu­ni­cant cons­tant­ment. I amb aquesta escolta empàtica, sus­pe­nem el nos­tre parer, cap­tem el que l’altra per­sona està sen­tint i ente­nem el que l’altra per­sona neces­sita de nosal­tres.

Pro­cu­rar pri­mer com­pren­dre suposa un canvi de para­digma pro­fund. Molts de nosal­tres mai com­pre­nem real­ment el que està suc­ceint dins d’una altra per­sona. Escol­tar empàtica­ment con­sis­teix a com­pren­dre de manera pro­funda i com­pleta l’altre, tant emo­ci­o­nal­ment com intel·lec­tu­al­ment. S’escolta la con­ducta, uti­lit­zant tant el cer­vell dret com l’esquerre. I per­ce­bem, intuïm i sen­tim.

Aquí vin­cu­laré la meva reflexió al que he vis­cut aques­tes set­ma­nes de con­fi­na­ment. Per­so­nal­ment, m’he vist obrint-me més del que és habi­tual als altres, expli­cant coses de la meva vida per­so­nal de manera natu­ral. Espero que això m’hagi acos­tat més a les per­so­nes amb qui col·laboro. Com­par­teixo amb en Fer­ran Ramon-Cortés que estem en moments de molta auten­ti­ci­tat, en els quals hem d’acom­pa­nyar les emo­ci­ons.

L’escolta és necessària per exer­cir un bon lide­ratge. Un bon líder ha d’escol­tar empàtica­ment de manera assídua, ja que en estar basada en el caràcter, aquesta manera d’escol­tar sus­cita ober­tura i con­fiança.

Espero que les per­so­nes amb qui he interac­tuat aques­tes set­ma­nes hagin per­ce­but això en mi, tot i que els ho hauríem de pre­gun­tar a elles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.