El relat cons­truït al vol­tant de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) enca­dena capítols d’èxit. L’enti­tat, nas­cuda l’any 2011 però cons­tituïda for­mal­ment el març del 2012 amb l’objec­tiu d’“unir l’inde­pen­den­tisme des de la soci­e­tat civil”, gal­va­nitza les aspi­ra­ci­ons del sobi­ra­nisme i, enmig de divi­si­ons i ten­si­ons par­ti­dis­tes, ha esde­vin­gut un parai­gua capaç d’aixo­plu­gar sen­si­bi­li­tats diver­ses. Acu­mula gai­rebé 50.000 socis de ple dret i, en menys d’una dècada, l’ANC s’ha gua­nyat un crèdit i una cre­di­bi­li­tat que l’han cata­pul­tat cap a un dels seients de la taula on es tra­cen les estratègies polítiques del país. No és casu­a­li­tat que qui en va ser la pri­mera pre­si­denta, Carme For­ca­dell, acabés també con­ver­tida en la segona màxima auto­ri­tat ins­ti­tu­ci­o­nal del país, com a pre­si­denta del Par­la­ment des del 26 d’octu­bre del 2015 fins al 30 d’octu­bre del 2017, quan, empa­rat en l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució, el govern espa­nyol va dis­sol­dre la cam­bra.

Va ser en el dis­curs de la con­cen­tració de la Diada de l’any 2014 quan For­ca­dell va pro­ta­go­nit­zar un dels moments més repre­sen­ta­tius del seu man­dat a l’ANC, i de la història de l’enti­tat. Aquell “pre­si­dent, posi les urnes” que va cri­dar des de dalt de l’esce­nari, on l’acom­pa­nyava la des­a­pa­re­guda Muriel Casals, reve­lava que l’ANC s’havia fet gran i s’atribuïa la legi­ti­mi­tat d’exhor­tar el lla­vors pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, a treure les urnes al car­rer el 9 de novem­bre amb l’objec­tiu de cele­brar una con­sulta inde­pen­den­tista. “Nosal­tres hem con­ver­tit el tri­cen­te­nari de la nos­tra der­rota en el pri­mer any de la nos­tra lli­ber­tat”, cla­mava For­ca­dell, ves­tida amb una samar­reta ver­me­lla que duia estam­pada al pit el lema Ara és l’hora. També va llançar un dard indis­cri­mi­nat als repre­sen­tants polítics: “Que siguin dig­nes del poble que els ha votat”, deia.

Per la seva espec­ta­cu­la­ri­tat, les mani­fes­ta­ci­ons de la Diada han esde­vin­gut les acci­ons més visi­bles de l’ANC i han con­fir­mat una potent capa­ci­tat d’orga­nit­zació i de mobi­lit­zació. Cada cop que el desànim, el can­sa­ment i el des­encís sem­blava que anti­ci­pa­ven una pun­xada en les xifres d’afluència, l’ANC ha demos­trat tenir una col·lecció d’asos a la màniga per con­ti­nuar orga­nit­zant 11-S mas­sius i per ven­dre samar­re­tes com­me­mo­ra­ti­ves.

La pri­mera mani­fes­tació de l’era ANC va ser l’Onze de Setem­bre del 2012. L’èxit d’aque­lla marxa que des­fi­lava dar­rere el lema Cata­lu­nya, nou estat d’Europa va modi­fi­car el mapa polític català i va desem­bo­car en unes elec­ci­ons anti­ci­pa­des. “El 25-N va supo­sar el pas d’un Par­la­ment auto­no­mista a un de sobi­ra­nista, amb una àmplia repre­sen­tació de par­tits favo­ra­bles a la cele­bració d’una con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya”, des­taca l’ANC.

L’any següent vin­dria la Via Cata­lana, una immensa cadena humana de 400 quilòmetres que res­se­guia Cata­lu­nya des del Pertús fins a Alca­nar per recla­mar la inde­pendència i, el 2014, la ja men­ci­o­nada gran V, que va omplir el cen­tre de Bar­ce­lona amb 1,8 mili­ons de mani­fes­tants. Encara va mobi­lit­zar més gent, un parell de mesos després, la con­sulta del 9 de novem­bre: 2,3 mili­ons de per­so­nes van par­ti­ci­par en la votació sobre la inde­pendència, i més d’un 80% van votar a favor d’un estat inde­pen­dent.

A Cata­lu­nya, els dar­rers anys han estat atapeïts de dates històriques i l’ANC ha apa­re­gut en la majo­ria de foto­gra­fies. L’enti­tat rei­vin­dica el seu paper deci­sori. Després de les elec­ci­ons al Par­la­ment del 27 de setem­bre del 2015, es va obrir un procés de nego­ci­a­ci­ons entre Junts pel Sí i la CUP, “en què les enti­tats sobi­ra­nis­tes com l’Assem­blea vet­lla­ven per l’entesa”, des­taca l’ANC. El dis­sabte 9 de gener es va anun­ciar l’acord que l’endemà con­ver­tia Car­les Puig­de­mont en pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en la pri­mera votació. “D’aquesta manera, Cata­lu­nya enge­gava el procés cap a la cre­ació de la República Cata­lana”, defensa l’Assem­blea.