L’hora del comerç local

Al nos­tre país, la importància de les acti­vi­tats comer­ci­als com a gene­ra­do­res de riquesa juga un paper impres­cin­di­ble. A Cata­lu­nya hi ha més de 101.000 esta­bli­ments comer­ci­als, que creen ocu­pació per a més de mig milió de per­so­nes i gene­ren gai­rebé el 16% de la riquesa en ter­mes de pro­ducte inte­rior brut (PIB). El comerç de pro­xi­mi­tat, a més, s’ha reve­lat deci­siu durant el temps que ha durat el con­fi­na­ment obli­gat per la pandèmia de la Covid-19, con­tri­buint a la cohesió del ter­ri­tori, a la col·labo­ració social i l’assistència als col·lec­tius més des­fa­vo­rits, com ara la gent gran.

Però la crisi de la Covid-19 s’ha notat amb força també en el comerç. Segons un estudi de la direcció gene­ral de Comerç de la Gene­ra­li­tat, els comerços cata­lans han per­dut 4.575 mili­ons d’euros en ingres­sos durant l’estat d’alarma, amb càlculs fets fins al diu­menge 17 de maig. De fet, d’aquesta quan­ti­tat, 3.675 mili­ons de pèrdues d’ingres­sos cor­res­po­nen només a les pèrdues acu­mu­la­des en el con­fi­na­ment, és a dir, del 16 de març a l’1 de maig. La Gene­ra­li­tat esti­mava lla­vors que “un 30%” dels comerços cata­lans “poden tenir mol­tes difi­cul­tats per sobre­viure” a causa de la crisi pro­vo­cada pel coro­na­vi­rus.

Segons dades de la Gene­ra­li­tat, Cata­lu­nya té un total de 101.276 esta­bli­ments comer­ci­als, 32.000 dels quals del sec­tor ali­men­tari, que en ser un ser­vei essen­cial sí que van poder obrir, i com a con­seqüència d’aquesta crisi “unes 210.000 per­so­nes” ocu­pa­des en el sec­tor s’han vist afec­ta­des per un expe­di­ent de regu­lació de tre­ball tem­po­ral (ERTO) durant el con­fi­na­ment total. El 25% del total d’afec­tats per un ERTO a Cata­lu­nya durant el con­fi­na­ment esta­ven emple­ats en el sec­tor comerç i el tan­ca­ment va afec­tar un 60% del total d’esta­bli­ments, segons el govern. 

Segons la patro­nal de les empre­ses cata­la­nes de venda al detall, Comer­tia, l’ober­tura esca­lo­nada del comerç i la res­tau­ració, i amb hora­ris desi­guals, està cau­sant, també ara, menys afluència de gent a les boti­gues. Ara bé, segons el 56% dels empre­sa­ris con­sul­tats per la patro­nal, tot i la bai­xada d’afluència ha notat un aug­ment de tiquet mitjà, un 24% ha regis­trat bai­xada d’afluència i de tiquet mitjà i un 18% més ha aug­men­tat afluència i tiquet mitjà. Ate­nent a les ven­des totals, en el con­junt de Comer­tia s’ha regis­trat durant el mes de maig una dis­mi­nució dels ingres­sos del 53,6%, 10 punts millor que el mes ante­rior però molt lluny encara de les xifres posi­ti­ves.

I és que la Gene­ra­li­tat va esgo­tar en només set hores el pla d’ajuts al comerç català, per l’afluència de peti­ci­ons, i en pre­pa­rava una segona línia d’ajuts. Aquest pri­mer pla estava dotat amb 9 mili­ons d’euros, i incloïa set pro­gra­mes específics diri­gits a autònoms, pimes i micro­em­pre­ses de comerç al detall i ser­veis, arte­sa­nia i moda, tant indi­vi­du­als com asso­ci­a­des o agru­pa­des, espe­ci­al­ment les obli­ga­des al tan­ca­ment arran de la decla­ració de l’estat d’alarma o que han patit un des­cens del 70% de la fac­tu­ració.

A la pri­me­ria del mes de maig, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, va pre­sen­tar el pla de xoc i reac­ti­vació del comerç post-Covid-19, dis­se­nyat pel Con­sorci de Comerç, Arte­sa­nia i Moda (CCAM) i que té com a objec­tiu “enfor­tir el sec­tor a Cata­lu­nya en el nou esce­nari resul­tant de la crisi sanitària”. El pla de xoc s’arti­cula en tres vec­tors: incen­ti­vació de la demanda, reac­ti­vació de l’oferta/empre­ses i revi­ta­lit­zació del cen­tres urbans, i inclou mesu­res econòmiques i finan­ce­res, de pre­venció i segu­re­tat, de reac­ti­vació de negoci i d’infor­mació i comu­ni­cació.

Inter­ro­gat per aquest diari, Roger Gaspa, pre­si­dent de Foment Comerç, va des­ta­car el valor “dis­tribuïdor” i “mul­ti­pli­ca­dor” del comerç al ter­ri­tori, sense menys­te­nir el valor econòmic com a tal, car que repre­senta –va expli­car– el 14% del valor afe­git brut (VAB) de Cata­lu­nya i genera vora 400.000 llocs de tre­ball. “És un sec­tor mul­ti­pli­ca­dor, perquè per cada euro gas­tat en el sec­tor se’n gene­ren 2,35% en l’eco­no­mia cata­lana”, va dir. A més, va recor­dar que “és de les poques acti­vi­tats econòmiques que té incidència més enllà de la mateixa acti­vi­tat”, en el sen­tit que el comerç ajuda a “ver­te­brar i dotar de qua­li­tat l’espai públic”, alhora que té una “funció social molt impor­tant d’ascen­sor social i de cohesió ter­ri­to­rial”, segons Gaspa.

Cal recor­dar que el govern té en marxa una Agenda Comerç 20/21, l’objec­tiu de la qual és pro­moure la com­pe­ti­ti­vi­tat del comerç a Cata­lu­nya. Una eina de pla­ni­fi­cació estratègica que va néixer abans de la pandèmia (i de la reflexió amb les enti­tats més repre­sen­ta­ti­ves) i que consta de més de 140 mesu­res adreçades a la millora de la com­pe­ti­ti­vi­tat, al foment del pres­tigi i al suport a la inno­vació de les empre­ses comer­ci­als cata­la­nes.