Economia

MUNTSA VILALTA

Directora General de Comerç de la Generalitat de Catalunya

“La pandèmia ha fet que es valori el comerç de proximitat”

Cada setmana que les botigues han estat tancades s’han deixat de facturar uns 525 milions d’euros. Si ho sumem... Una part del nostre comerç no tornarà a obrir, fet que crearà un gran impacte, sobretot en llocs de treball
El nostre model, que sempre s’ha basat en la proximitat i l’equilibri de formats, avui incorpora el valor digital La 080 serà digital i la podrà veure més gent. Si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que cal ser flexibles i adaptables
Fer una passarel·la en format digital dona les seves oportunitats. Ens hem d’anar acostumant a aquest format

El comerç sens dubte és un dels sec­tors que s’han vist més afec­tats per la Covid-19, jun­ta­ment amb el turisme, amb el qual està direc­ta­ment rela­ci­o­nat. A par­tir del 14 de març, quan es va decre­tar l’estat d’alarma, el sec­tor de l’ali­men­tació i de pro­duc­tes bàsics va poder obrir amb unes con­di­ci­ons inèdites i, segons la direc­tora gene­ral de Comerç, Muntsa Vilalta, “fent un esforç molt impor­tant”. La resta del comerç, el 70% del total, va haver de tan­car, i Vilalta recorda: “Com diem en la cam­pa­nya que estem fent ara per la tele­visió, el comerç va tan­car per nosal­tres, pel bé de tots.”

I quin impacte econòmic ha tin­gut aquest tan­ca­ment?
Hem valo­rat que cada set­mana les boti­gues que han estat tan­ca­des han dei­xat de fac­tu­rar uns 525 mili­ons d’euros. Si anem sumant les set­ma­nes... s’han dei­xat de fac­tu­rar molts i molts diners. Això sense comp­tar cos­tos indi­rec­tes, la gent que s’ha que­dat a l’atur.
Què passa després de la Covid?
Estem en un entorn de tanta incer­tesa que és difícil fer pre­vi­si­ons. El que sí que sem­bla que pas­sarà, segons les anàlisis i estu­dis que ha fet el sec­tor –i aquí cal dei­xar clar que totes les enti­tats han tre­ba­llat de manera con­junta i amb nosal­tres–, és que segu­ra­ment hi haurà un per­cen­tatge d’esta­bli­ments que tan­ca­ran. El marge d’error és gran perquè són pre­dic­ci­ons i hi ha mol­tes casuísti­ques, però podria ser al vol­tant del 15%. És molt creïble que una part del comerç ja no torni a obrir, fet que crearà un gran impacte, sobre­tot en llocs de tre­ball. D’altra banda, hi haurà una part del comerç que s’haurà enfor­tit.
Quina part?
Aque­lles empre­ses que durant aquest procés s’han hagut de rein­ven­tar i aque­lles que han pogut ser més fle­xi­bles han desen­vo­lu­pat noves mane­res d’apro­xi­mar-se als cli­ents i d’alguna manera han obert noves opor­tu­ni­tats en els seus canals de venda: el comerç digi­tal.
El comerç de pro­xi­mi­tat surt enfor­tit de la crisi?
Els valors de la pro­xi­mi­tat, de la garan­tia, de la con­fiança, de l’espai de tro­bada, de la relació amb les per­so­nes... Tots aquests valors que la pandèmia ens ha fet veure que són tan impor­tants, sota el lema de “cui­dem-nos”, els dona la pro­xi­mi­tat. I jus­ta­ment això és el que estem veient en la reo­ber­tura.
Els boti­guers estan con­tents de l’acti­tud de la gent, diuen.
Sí. La gent s’ha ado­nat com són els car­rers sense comerç i també hem vist que hi ha valors que són impor­tants i el petit comerç repre­senta aquests valors. Això ha fet que molts con­su­mi­dors ara han deci­dit apos­tar per aquest for­mat. Per tots els valors que deia i també perquè és segur. La segu­re­tat pren molta rellevància i el comerç de pro­xi­mi­tat avui és segur.
Els cen­tres comer­ci­als i les grans superfícies van obrint... La situ­ació del comerç de pro­xi­mi­tat en aquests casos...?
Jo crec que el con­cepte de pro­xi­mi­tat segueix vigent encara que s’hagin obert les grans superfícies. Lògica­ment, a mesura que els altres for­mats van obrint, van cap­tant també la demanda, però l’ele­ment de valor del petit comerç pre­val.
Deia que la digi­ta­lit­zació del petit comerç ha mar­cat la diferència durant la pandèmia.
El canal digi­tal s’ha demos­trat impres­cin­di­ble. Avui, al model comer­cial de Cata­lu­nya, que sem­pre s’ha basat en el comerç de pro­xi­mi­tat, d’equi­li­bri de for­mats, li hem d’incor­po­rar el valor del canal en línia. El comerç, i això ha que­dat clar, avui ha de ser, també, digi­tal.
Fa anys que hi tre­ba­lleu.
Des del Depar­ta­ment fa molt temps que estem tre­ba­llant per a la digi­ta­lit­zació del comerç i avui ja tenim una part del comerç que està molt avançat en aquest sec­tor. Encara falta, però. I aquí és on hem de dir que la pandèmia ha aixe­cat la consciència per part de molt comerç que pot­ser no ho tenia com una pri­o­ri­tat i ara ha vist que és impres­cin­di­ble.
Per què és impor­tant la digi­ta­lit­zació?
La digi­ta­lit­zació per a nosal­tres no és només arri­bar al cli­ent, sinó que és tot un procés de refor­mu­lació de la gestió de l’empresa. Com tenim el catàleg digi­tal dels nos­tres pro­duc­tes? Com des de les nos­tres empre­ses podem digi­ta­lit­zar pro­ces­sos i ser més efi­ci­ents en logística? Com podem ser més efi­ci­ents en les com­pres? En això és en el que estem tre­ba­llant.
Els comer­ci­ants dema­nen aju­des. La Gene­ra­li­tat ha donat 9 mili­ons. A què es des­ti­na­ran?
Vam treure una línia d’ajuts i hi havia diver­sos pro­gra­mes. Uns van anar direc­ta­ment a les enti­tats asso­ci­a­ti­ves, asso­ci­a­ci­ons i gre­mis de comer­ci­ants, que són molt impor­tants i han fet molta feina durant la pandèmia. De fet, els que han fet un bon ser­vei han incre­men­tat el seu nom­bre de socis. A Cata­lu­nya tenim més de 140.000 esta­bli­ments de comerç i ser­veis, i les enti­tats són molt impor­tants per poder ges­ti­o­nar i cana­lit­zar tota la infor­mació i les aju­des. Amb la pandèmia, molts comer­ci­ants han vist la segu­re­tat que dona pertànyer a una asso­ci­ació o gremi.
Hi ha aju­des més direc­tes?
Hi ha qua­tre pro­gra­mes que han anat a les empre­ses de comerç, arte­sa­nia i moda. Aques­tes aju­des ja estan tan­ca­des i ana­ven direc­tes a les empre­ses, fins a un màxim de 2.500 euros. Què ha pas­sat? Que hi ha hagut tanta demanda que ens hem que­dat curts. Ara el que estem fent és tre­ba­llar per poder treure una altra línia d’aju­des per a totes les empre­ses que no s’hi han pogut aco­llir per manca de recur­sos. Tot i així haig de dir que aquest any, dels 10 que fa que donem aques­tes sub­ven­ci­ons, és el que hem posat més recur­sos.
I sub­ven­ci­ons per poder pagar les mesu­res d’higi­ene i segu­re­tat dels esta­bli­ments?
Les des­pe­ses dels comerços en EPI, gels, etc. s’incor­po­ren en aquest mateix paquet de sub­ven­ci­ons.
El comerç, però, demana més mesu­res fis­cals al govern de Madrid. Vosal­tres podeu fer pressió?
Quan va començar la pandèmia, nosal­tres ens vam posar a dis­po­sició del sec­tor. Amb el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, al cap­da­vant, i amb la firma de la con­se­llera d’Empresa i Conei­xe­ment, Àngels Chacón, que no ha dei­xat d’insis­tir en tot aquest temps, el sec­tor va fer un mani­fest en què es dema­na­ven tres coses al govern cen­tral: la con­ge­lació de tots els impos­tos, unes línies de finançament ade­qua­des i que aquests pro­ces­sos d’accés a les mesu­res fos­sin àgils. Aquest mani­fest, el va sig­nar abso­lu­ta­ment tot els sec­tor: els comerços grans, els petits i els mit­jans. En aquesta crisi el comerç ha anat tot a l’una.
La Val­mont Bar­ce­lona Bri­dal Fas­hion Week, la set­mana de la moda nup­cial, s’ha tras­lla­dat al setem­bre. I la 080 Bar­ce­lona Fas­hion, que també s’ha pas­sat al setem­bre, crec que la voleu fer tota en línia.
Jo crec que ara és el moment d’estar oberts. El que ens ha dit la pandèmia és: sigues fle­xi­ble, tin­gues espe­rit obert perquè tot el que està pas­sant avui pot­ser torna a pas­sar. Per tant, hem de tenir més capa­ci­tat d’adap­tació. Fer una Bri­dal híbrida, que és el que es farà,o fer una 080 bàsica­ment digi­tal dona unes opor­tu­ni­tats dife­rents però que també són molt interes­sants. El fet de poder fer una pas­sa­rel·la digi­tal fa que la puguis veure molt més fàcil­ment i des de qual­se­vol lloc. Crec que és un for­mat al qual ens hem de començar a acos­tu­mar.
Ho veieu com una opor­tu­ni­tat.
Sí, perquè la digi­ta­lit­zació et per­met trans­me­tre més enllà de la pro­posta d’una col·lecció con­creta d’un dis­se­nya­dor i ens dei­xarà mos­trar tot el que hi ha dar­rere un autor i una pro­posta. Si a més estem pen­sant fer la 080 immersa en l’entorn del Recinte Moder­nista de Sant Pau, això vol dir que la ciu­tat de Bar­ce­lona hi con­ti­nuarà estant molt pre­sent.
Sant Pau és el marc ideal.
Sí. I ens per­metrà rei­vin­di­car aquest esce­nari i el que és real­ment impor­tant de la 080 Bar­ce­lona Fas­hion: que podrem mos­trar al món la cre­a­ti­vi­tat i el dis­seny dels cre­a­dors de Cata­lu­nya. Això sense obviar dos ele­ments impor­tants: la tec­no­lo­gia i la sos­te­ni­bi­li­tat.
L’arte­sa­nia és un sec­tor din­tre del comerç que està patint molt. Molts arte­sans depe­nen de les fires per ven­dre.
Els arte­sans són un col·lec­tiu que s’ha acti­vat molt i ha diver­si­fi­cat molt les mane­res de rela­ci­o­nar-se amb els cli­ents. Les xar­xes soci­als, Ins­ta­gram, sobre­tot, han acti­vat molt les ven­des. És evi­dent que hi ha molts arte­sans que depe­nen força del turisme i de les fires i en aquest sen­tit els hem d’aju­dar i ho estem fent. Vam fer una cam­pa­nya d’Ins­ta­gram i els arte­sans s’hi van bol­car.
I ara esteu fent una cam­pa­nya per la tele­visió?
És la pri­mera vegada que fem una cam­pa­nya d’arte­sa­nia per la tele­visió. El feed­back que ens està arri­bant és que molta gent està redes­co­brint el valor de l’arte­sa­nia. I és que tenim uns arte­sans mera­ve­llo­sos!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.