Opinió

Catalunya demana projecte, unitat d’acció, determinació

Vint-i-vuit anys després de la inauguració de la línia Sevilla-Madrid, València i la frontera francesa encara no estan connectades per alta velocitat. Fins al 2008, la línia Barcelona-Madrid no va funcionar. Podríem parlar de ports, aeroports, autopistes... i de tot allò que cal per a una economia sòlida. Culpa de Madrid? Indubtable, però no només. Convé tenir un culpable per tapar la pròpia incompetència

La des­a­gra­da­ble i espe­rada notícia de la fugida del país de la com­pa­nyia japo­nesa Nis­san, una marxa pre­vi­si­ble –espe­rem que no en vin­guin més–, unida al des­ga­vell de la vida política cata­lana i espa­nyola no em fan ser gaire opti­mista res­pecte a l’eco­no­mia pro­duc­tiva cata­lana.

En un arti­cle clar al diari El Punt Avui (D’on se’n va Nis­san?, 30 de maig), Joan Amorós, antic alt direc­tiu de Nis­san i pre­si­dent de Ferr­med, donava el seu punt de vista sobre les raons d’aquest adeu: per què marxa i per què només de Cata­lu­nya. El 3 de juny Amorós escri­via: Una pro­posta per a les plan­tes de Nis­san. Ho podria recon­si­de­rar Nis­san?

Amorós opina que el govern de l’Estat no ha jugat fort per evi­tar la marxa de Nis­san com ho ha fet el govern britànic per con­ser­var la marca a Sun­der­land. Nis­san fuig d’un estat que té obli­dats Cata­lu­nya i el País Valencià. Hi ha solució?

Vaig més enllà. Els dife­rents governs cata­lans o, més ben dit, la classe política cata­lana, més pre­o­cu­pada per les seves riva­li­tats i per esbor­rar la pet­jada de l’altre, tam­poc han fet el que calia. En comp­tes d’arre­glar el des­ni­vell per evi­tar cai­gu­des, posen espa­ra­drap als que cauen i es fan mal. Al llarg dels anys, no hi ha hagut acció de govern coor­di­nada i con­ti­nu­ada per con­tra­res­tar els efec­tes nega­tius de la crisi política i con­ver­tir Cata­lu­nya en un país on s’aposti per la indústria gene­ra­dora de llocs de tre­ball i basada en el conei­xe­ment.

El des­as­tre de la marxa de Nis­san em porta a recor­dar un fet de fa gai­rebé vint anys, quan unes per­so­nes de gran luci­desa i amor pel país van fun­dar el Cer­cle per al Conei­xe­ment, una enti­tat que tenia com a objec­tiu impul­sar la Soci­e­tat del Conei­xe­ment i, per extensió, l’eco­no­mia del conei­xe­ment al nos­tre país. Ells, amb altres socis, van ela­bo­rar un pro­jecte per impul­sar aquesta eco­no­mia. El van bate­jar com a MEDARC. La idea era que la B-30 fos un gran eix econòmic fona­men­tat en el conei­xe­ment. Era l’any 2003.

L’entorn geogràfic de MEDARC abas­tava l’àrea inte­rior i lito­ral de Bar­ce­lona, unia les ciu­tats de Girona, Bar­ce­lona i Tar­ra­gona i es rela­ci­o­nava amb la resta del ter­ri­tori del Prin­ci­pat i el País Valencià, era un autèntic arc medi­ter­rani científic i tec­nològic.

El pro­jecte MEDARC havia estat aco­llit amb gran interès pel govern català, tant pel pre­si­dent Pujol com, espe­ci­al­ment, pel seu con­se­ller en cap, Artur Mas. S’acos­tava, però, el final de la legis­la­tura i no podien fer gaire cosa més que pre­pa­rar el ter­reny per si el par­tit al govern seguia al cap­da­vant del país.

Per fer-ho, l’1 d’agost del 2003, el govern va acor­dar la cons­ti­tució de la soci­e­tat mer­can­til anònima Med-Arc Cata­lo­nia, SA. Al DOGC (9-9-2003) hi ha els prin­ci­pis del pro­jecte.

Els resul­tats elec­to­rals van donar lloc a un canvi de govern, i el 16 de març del 2004 Med-Arc va ser esbor­rada del mapa. El nou govern va acor­dar dei­xar sense efecte aquesta cons­ti­tució (DOGC 10-5-2004). La raó adduïda va ser que “l’objecte d’aquesta soci­e­tat es pot asso­lir mit­jançant la uti­lit­zació d’altres ins­tru­ments legals, dins del res­pec­tiu àmbit com­pe­ten­cial de cada depar­ta­ment”. Natu­ral­ment, no van fer abso­lu­ta­ment res.

Més tard vaig saber que tota la pla­ni­fi­cació estratègica va anar a un magat­zem. Crec que Cata­lu­nya deu tenir el rècord Guin­ness en nom­bre de lli­bres blancs i pac­tes naci­o­nals sense con­tinuïtat i pocs resul­tats. Fa poc se’n va apro­var un de nou: el Pacte Naci­o­nal per a la Soci­e­tat del Conei­xe­ment. No perdo l’espe­rança d’un avenç.

Crec que a la classe política cata­lana no va estar ni ha estat a l’altura de les cir­cumstàncies. Entenc les diferències polítiques, però no l’enfron­ta­ment quan es tracta d’acon­se­guir recur­sos per a acci­ons estratègiques. Vint-i-vuit anys després de la inau­gu­ració de la línia Sevi­lla-Madrid, València i la fron­tera fran­cesa encara no estan con­nec­ta­des per alta velo­ci­tat. Fins al 2008, la línia Bar­ce­lona-Madrid no va fun­ci­o­nar. Podríem par­lar de ports, aero­ports, auto­pis­tes... i de tot allò que cal per a una eco­no­mia sòlida. Culpa de Madrid? Indub­ta­ble, però no només. Convé tenir un cul­pa­ble per tapar la pròpia incom­petència.

Amb tot, som a temps de can­viar el rumb. Acabo de saber que el govern ha apro­vat la cre­ació del grup d’experts Cata­lu­nya 2022 per ela­bo­rar un pro­jecte que ha de ser­vir per dis­se­nyar la sor­tida a la crisi del coro­na­vi­rus. A més de pro­jecte, cal, però, uni­tat, deter­mi­nació i per­se­ve­rança.

Estratègia Catalunya 2022

Un projecte per liderar el futur del país després de la covid-19, aprovat per acord de govern del 2 de juny del 2020.

Per desenvolupar-lo, el govern ha creat un grup de treball format per 30 experts en diferents sectors que elaborarà un document executiu que analitzarà diversos escenaris i àmbits i decidirà quins caldrà desenvolupar. El desenvolupament és farà amb el concurs d’unes vint o trenta persones expertes de cada àmbit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.