Opinió

Nissan o l’estratègia industrial

En plena crisi del coro­na­vi­rus, la marxa de Nis­san de Cata­lu­nya agreuja encara més la ja com­pli­cada situ­ació de la nos­tra eco­no­mia. Tan­ma­teix, així com el pri­mer pro­blema no era fàcil de pre­veure, la sor­tida de Nis­san és sim­ple­ment el final d’una llarga dava­llada en què con­flu­ei­xen els pro­ble­mes del sec­tor de l’auto­moció en l’àmbit glo­bal amb la falta d’una estratègia indus­trial de llarg ter­mini al nos­tre país. Nis­san marxa després d’haver rebut més de 30M d’euros de la Gene­ra­li­tat (180 en total si comp­tem els sub­si­dis del govern cen­tral), així com Rya­nair va dei­xar al seu dia l’aero­port de Girona o Spa­nair, que havia rebut 20M d’euros (en aquest cas en con­cepte de capi­tal), va fer fallida després de molts anys de pro­ble­mes. La falta d’una defi­nició a llarg ter­mini dels objec­tius indus­tri­als del nos­tre país, fa que cada govern en els dar­rers anys gasti els nos­tres escas­sos recur­sos en alguna pro­posta dife­rent, sense defi­nir un objec­tiu de futur, ni apos­tar per un tei­xit local d’espe­ci­a­lit­zació indus­trial. Així, men­tre els 30M que han anat a Nis­san no són un cri­teri de decisió en una empresa que en perd glo­bal­ment més de 5.000, en canvi, sí que podrien ser un revul­siu fona­men­tal per a sec­tors inno­va­dors d’alt valor afe­git, als quals no interessa necessària­ment la com­ple­xi­tat afe­gida de des­lo­ca­lit­zar la seva pro­ducció. La gestió dels ajuts a l’empresa actual fa impos­si­ble que se’n puguin bene­fi­ciar; en alguns casos, pro­jec­tes que estan jus­ti­fi­cats davant de l’admi­nis­tració, poden arri­bar a estar tres anys espe­rant paga­ment, per causa d’un sis­tema d’audi­to­ria interna més acos­tu­mat a revi­sar des­pe­ses d’obra pública que pro­jec­tes tec­nològics. No hi ha cap pime que tin­gui capa­ci­tat finan­cera per aguan­tar tres anys sense cobrar inver­si­ons ja paga­des. D’altra banda, la falta de defi­nició d’un cri­teri estratègic obliga a ato­mit­zar els ajuts en una espècie de cafè per a tot­hom que tam­poc per­met assu­mir pro­jec­tes ambi­ci­o­sos o de llarg recor­re­gut. I final­ment, quan un govern ha apos­tat per un tema, ve el següent i can­via el cri­teri. En defi­ni­tiva, no hi ha estratègia defi­nida, sinó una sèrie de deci­si­ons exces­si­va­ment influïdes per la política que no per­me­ten pla­ni­fi­car un crei­xe­ment a mitjà ter­mini.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.