La marxa de la Nis­san no és una bona notícia. Cal recor­dar que la indústria genera llocs de tre­ball de més qua­li­tat, tant per la retri­bució com pel fet que els con­trac­tes són en la seva major part per­ma­nents, com­pa­rats amb el comerç o el turisme, per exem­ple. Ara bé, davant d’aquesta mala notícia, les pica­ba­ra­lles polítiques i les lamen­ta­ci­ons no apor­ten res. En canvi, tenim una bona opor­tu­ni­tat per revi­sar si hi ha alguna actu­ació que es podria haver fet millor o que no s’ha fet, ja que així podrem millo­rar de cara al futur.

Per des­comp­tat, tenim grans for­ta­le­ses que expli­quen que mol­tes empre­ses es vul­guin ins­tal·lar aquí. Podem recor­dar, per exem­ple, el dar­rer informe FDI del Finan­cial Times, que un any més ens diu que Cata­lu­nya és la millor regió del sud d’Europa per a la inversió inter­na­ci­o­nal. Fac­tors com la bona loca­lit­zació, la qua­li­tat de vida, el capi­tal humà o la cul­tura empre­ne­dora són aspec­tes que les mul­ti­na­ci­o­nals valo­ren molt.

Al mateix temps, però, hi pot haver aspec­tes que reque­rei­xen can­vis. En pri­mer lloc, encara tenim massa gover­nants que menys­preen la indústria. No ente­nen que el sec­tor públic no pot exis­tir sense un sec­tor pri­vat potent que generi ocu­pació i pagui impos­tos. Ens cal més i millor sec­tor públic, més i millor sec­tor pri­vat, i més col·labo­ració publi­co­pri­vada. I tam­poc ente­nen que els països que gene­ren més benes­tar acos­tu­men a tenir una indústria molt com­pe­ti­tiva. Per des­comp­tat, que hi ha gover­nants que això ho tenen clar, però el pres­su­post amb què es mouen no els per­met inci­dir-hi tant com cal­dria. Recordo altres països, com els nòrdics, per exem­ple, on als quioscs on venen postals n’inclo­uen de les seves grans empre­ses, ja que són un motiu d’orgull.

Un segon tema clau és la regu­lació. És clar que el mer­cat s’ha de regu­lar bé i que cal acon­se­guir que l’acti­vi­tat econòmica acon­se­gueixi objec­tius soci­als i també de sos­te­ni­bi­li­tat. Però les empre­ses, espe­ci­al­ment les que conei­xen com fun­ci­o­nen les coses en altres països, es lamen­ten que tenim un excés de mala regu­lació, que costa molt temps i diners. I això ens per­ju­dica tant en l’àmbit de la regu­lació esta­tal, com de l’autonòmica i la local.

I, per aca­bar, un àmbit en què tenim una gran opor­tu­ni­tat: el Pacte Naci­o­nal per la Indústria. No és habi­tual, al nos­tre país, que temes tan relle­vants tin­guin el nivell de con­sens que ha asso­lit aquest pacte. S’hau­ria d’apro­fi­tar i seguir imple­men­tant les seves pro­pos­tes, posant-hi els recur­sos sufi­ci­ents. Si no ho fem millor en temes com els esmen­tats, no acon­se­gui­rem tenir la indústria que neces­si­tem. Com deia Henry Ford: “El fracàs és sim­ple­ment l’opor­tu­ni­tat de començar de nou, aquest cop de manera més intel·ligent.”