Ni els res­pon­sa­bles econòmics saben ava­luar cor­rec­ta­ment tots els ris­cos ni els mer­cats es regu­len per­fec­ta­ment per si matei­xos. Els eco­no­mis­tes espe­rem massa de les dades i fem que els impre­vis­tos esde­vin­guin rea­li­tat més sovint del que voldríem o del que els models teòrics pre­di­uen. La pandèmia és un cigne negre de manual que ha recu­pe­rat els estímuls fis­cals del calaix dels malen­dreços i ha des­pu­llat a ulls de tot­hom les bon­dats i misèries de models pro­duc­tius i estats del benes­tar pro­pis i estranys.

Pre­dir ara què pas­sarà és con­for­mar-se a anar a roda del que postu­len uns infor­mes d’orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals cada cop més pes­si­mis­tes o bé arris­car-se a dibui­xar un futur incert a par­tir del que la rea­li­tat dia a dia des­til·la. Sabem que el segon tri­mes­tre de l’any mos­trarà unes dades de des­cens del PIB històriques. Les hores per­du­des pel con­fi­na­ment i el des­cens d’ocu­pació es reflec­ti­ran en una cai­guda molt pro­funda de l’acti­vi­tat. El ter­cer tri­mes­tre serà millor, però pro­ba­ble­ment encara mos­trarà des­cen­sos intera­nu­als perquè els ser­veis rela­ci­o­nats amb la mobi­li­tat, turisme inclòs, pesen més en el còmput del PIB durant els mesos d’estiu. I ben poca espe­rança tenim que es man­tin­guin els ingres­sos de la tem­po­rada pas­sada. Pos­si­ble­ment patirà més l’eco­no­mia cata­lana que l’esta­tal, ja que depèn molt més dels mer­cats inter­na­ci­o­nals. Les millors espe­ran­ces les posem en el dar­rer tri­mes­tre de l’any, rebrots incon­tro­lats a banda, quan les xifres del PIB tal vegada podran tor­nar a aco­lo­rir-se de verd. Si aquest acaba sent el cas, serà per un con­trol efec­tiu de la crisi sanitària i perquè l’impuls fis­cal més generós de les nos­tres eco­no­mies veïnes farà la seva feina. I sí, final­ment l’estímul fis­cal tan recla­mat a Ale­ma­nya i satèl·lits haurà arri­bat i serà hora de gau­dir-ne, sobre­tot per part d’una indústria ara molt mal­fe­rida. La inter­de­pendència econòmica també té una cara bona per als que la saben apro­fi­tar. En aquest cas, però, caldrà tenir pre­sent que pos­si­ble­ment les dades d’acti­vi­tat ani­ran al davant de la recu­pe­ració de l’ocu­pació, perquè la rees­truc­tu­ració estratègica sem­pre segueix l’ajust pro­duc­tiu. Caldrà una major pre­di­ci­bi­li­tat de l’esce­nari inter­na­ci­o­nal perquè la inversió empre­sa­rial recu­peri de l’atur aquells que no estan pro­te­gits per un expe­di­ent de regu­lació tem­po­ral d’ocu­pació. I els que encara s’aixo­plu­guin sota el seu parai­gua a l’entrada de l’hivern hau­ran de con­fiar que el retorn esgla­o­nat a la feina no s’eter­nitzi. No aban­do­nem tota l’espe­rança.