Les empre­ses del sec­tor turístic han patit, patei­xen i pati­ran fruit de l’esclat de la covid-19 i dels seus efec­tes adver­sos sobre l’eco­no­mia. A prin­ci­pis del mes de juny i segons dades reco­lli­des per Pimec, observàvem que un 70,3% de les empre­ses rela­ci­o­na­des amb el turisme no tenia acti­vi­tat i un 19,9% la tenia a menys del 50% de la seva capa­ci­tat. A més, el 83,3% d’aques­tes com­pa­nyies regis­tra­ven ten­si­ons de tre­so­re­ria i un 54,4% han pre­sen­tat ERTO per força major i un 79,4% tenen pre­vist pre­sen­tar-lo per causa objec­tiva. Les xifres són alar­mants i més encara si tenim en con­si­de­ració que el turisme con­tri­bu­eix en un 12,3% al PIB català i suposa un 14% del total de l’ocu­pació de Cata­lu­nya, que es dis­tri­bu­eix prin­ci­pal­ment entre l’hos­ta­le­ria, els ser­veis de men­jars i begu­des, els allot­ja­ments i les agències de viat­ges i ope­ra­dors turístics.

Dit tot això, el govern espa­nyol ha anun­ciat el pla d’impuls del sec­tor turístic amb una injecció de 4.250 mili­ons d’euros, tot con­si­de­rant que la segu­re­tat sanitària és molt impor­tant per evi­tar con­ta­gis i nous brots. Malau­ra­da­ment, el pla sem­bla res­pon­dre més a la impro­vi­sació que no pas a una reflexió pro­funda, segu­ra­ment com a con­seqüència de no haver comp­tat per ela­bo­rar-lo amb el mateix sec­tor afec­tat, mit­jançant les enti­tats i ins­ti­tu­ci­ons que el repre­sen­ten. A més, cal tenir en compte que bona part dels recur­sos que pre­veu el pla obe­ei­xen als 3.362 mili­ons d’euros que es volen mobi­lit­zar via línies de finançament ICO i, en aquest punt, hem de subrat­llar que les com­pa­nyies neces­si­ten liqui­di­tat de forma urgent a través d’ajuts direc­tes i no incre­men­tant els seus endeu­ta­ments amb el sis­tema finan­cer.

Un altre fac­tor que ens fa pen­sar que reque­rim un pla inte­gral, més enllà del pro­grama d’impuls men­ci­o­nat, és la com­pa­ració amb altres països de la UE. A tall d’exem­ple, França rep 89 mili­ons de turis­tes estran­gers i l’Estat espa­nyol, 83; en con­tra­po­sició, el veí gal dotarà el seu sec­tor turístic d’un ajut de 18.000 mili­ons d’euros. Fins i tot, Itàlia superarà el suport pla­ni­fi­cat pel govern de Sánchez, tot apli­cant 5.000 mili­ons d’euros.

I, si a tots els ele­ments expo­sats, hi afe­gim que Cata­lu­nya és una des­ti­nació de turis­tes inter­na­ci­o­nals a diferència d’Anda­lu­sia, que ho és prin­ci­pal­ment de naci­o­nals, enten­drem que la comu­ni­tat anda­lusa sigui un dels líders mun­di­als de reser­ves, ja que la ciu­ta­da­nia, davant la con­tingència del coro­na­vi­rus, sem­bla que optarà per fer les vacan­ces a llocs d’inte­rior, evi­tant viat­ges a l’exte­rior. Ara s’obre la incer­tesa del que impli­carà per al ter­ri­tori català l’ober­tura de fron­te­res amb els països de l’espai de Schen­gen.

Plan­te­jat tot el “sudoku” que viu el sec­tor turístic, toca abor­dar les poten­ci­als mesu­res per avançar en posi­tiu i tenir cura del turisme, perquè el 12,3% del PIB és una con­tri­bució clau per a una eco­no­mia. En aquest sen­tit, des de Pimec plan­te­gem un pla de xoc amb acci­ons reals, que depen­drien d’actuar en el curt i el mitjà ter­mini.

Pel que fa al curt ter­mini, dins el període 2020/2021, plan­te­gem ajuts direc­tes en dos àmbits d’actu­ació: el pri­mer, a favor de les pimes i autònoms per així reac­ti­var el sec­tor amb 2.800 mili­ons d’euros, i, el segon àmbit, en bene­fici de les per­so­nes i famílies per revi­ta­lit­zar la demanda, per exem­ple amb bonus. Com a segona acció, cal­dria dotar d’una línia de finançament ICF/ICO de 2.000 mili­ons d’euros amb un tipus d’interès de l’1,5% i amb ope­ra­ci­ons a sis anys. Després pro­po­sem tot un seguit de mesu­res com ara la modi­fi­cació de la llei d’hisen­des locals i de la llei d’esta­bi­li­tat pres­su­postària per injec­tar l’estalvi/exce­dent de les admi­nis­tra­ci­ons; incor­po­rar una dis­po­sició addi­ci­o­nal a la Llei 5/2017, de 8 de març, que esta­bleixi l’exempció de l’impost sobre esta­des en esta­bli­ments turístics; reduir l’IVA del sec­tor al 4%; des­gra­va­ci­ons fis­cals per mesu­res cor­rec­to­res; ampliar l’ERTO fins al desem­bre del 2020 i legis­lar de forma clara evi­tant pro­ble­mes d’inter­pre­tació de les nor­mes per no incórrer en inse­gu­re­tat jurídica.

Amb referència al mitjà ter­mini, les mesu­res adi­ents serien modi­fi­car el RD sobre el Con­sorci de Com­pen­sació d’Asse­gu­ran­ces, tot incor­po­rant-hi epidèmia i pandèmia com a risc cobert; can­viar la legis­lació per faci­li­tar la cober­tura asse­gu­ra­dora de les epidèmies; poder sobre­pas­sar la regla d’esta­bi­li­tat pres­su­postària en sec­tors que superin el 10% del PIB, i asse­gu­rar que els fons euro­peus addi­ci­o­nals per a la recu­pe­ració econòmica s’adre­cin sobre­tot a regi­ons turísti­ques i en forma d’ajuts direc­tes.