Els enemics de l’agilitat

El darrer número de la prestigiosa Harvard Business Review està dedicat als executius àgils. No es tracta tant d’agilitat física sinó mental i organitzativa, com és lògic.

No és un terme radicalment nou. Les metodologies àgils (Scrum, Lean, Kanban, etc.) existeixen des de fa alguns anys. Però les circumstàncies que ens toquen viure en el moment present (entorns volàtils, incerts, ambigus i complexos als quals s’afegeix la murga de la covid-19) fan que l’agilitat sigui un concepte més important que mai.

Ser àgil vol dir ser eficaç i efectiu. Moltes vegades, a les empreses, els projectes s’eternitzen i acaben generant molts problemes afegits. Una de les claus de l’agilitat, doncs, és substituir mètodes antiquats (com ara el procediment en cascada, per exemple) per esprints de projecte de tres o quatre setmanes, acompanyats de reunions diàries de revisió en què s’analitza el que no va bé o es pot millorar. El feedback, per tant, és fonamental.

I aquest és un primer enemic de l’agilitat. Moltes persones, massa centrades en l’ego, no saben rebre ni donar feedback. Tendeixen a culpar els altres de qualsevol mal i són incapaces d’acceptar comentaris de retroalimentació dels seus companys. En pensament de dissenyador, per exemple, una altra eina àgil, és importantíssim conviure amb l’error i comprendre que forma part del procés de descoberta.

Una altra característica de l’agilitat organitzativa és que, per tal que funcioni, cal substituir els caps per coaches. En un equip àgil, per exemple, hi pot haver coordinadors però no caps ni directius amb galons. I això topa amb l’estructura excessivament jerarquitzada –encara avui en dia- de moltes organitzacions. Els directius estan massa acostumats a prendre decisions pel seu compte, com si fossin superdones o superhomes, i els costa acceptar que a la seva empresa o al seu departament imperi el poder distribuït, els equips autoorganitzats o les holocràcies.

Però els cruels temps que vivim no estan per romanços. Necessitem compatibilitzar l’ordre i l’estabilitat, sempre necessaris, amb l’agilitat i la creativitat, sempre imprescindibles. Una empresa ordenada sense guspira creativa acaba malament. I a l’inrevés, també.

Necessitem empreses amb objectius inspiradors i compartits, que encaixin amb allò que els clients esperen –sense potser ni saber-ho- de nosaltres. Necessitem fulls de ruta intel·ligents i flexibles i no planificacions estratègiques rígides i aviciades. Necessitem equips amb autonomia i no burocràcies ni jerarquies innecessàries. Hi ha empreses com ara Toyota, Google i Amazon que estan treballant de forma àgil des de fa molt temps. Tenim, doncs, una oportunitat, no la deixem escapar.