L’atre­vi­ment de Housfy.

La start-up ha digi­ta­lit­zat el 80% del procés de com­pra­venda, fet que li ha permès reduir al mínim la comissió i aug­men­tar al màxim l’eficàcia en la transacció. Bosch asse­gura que el fac­tor d’èxit del negoci ha estat i és “la inte­gració de tot el procés: com­pra­venda, hipo­teca, refor­mes i, des de fa poc més d’un mes, també la gestió del llo­guer”: “Ens fem càrrec de tota la pape­rassa del procés, de tot allò que resulta pesat i far­ragós per a qui vol ven­dre o com­prar, apor­tant rapi­desa al procés i tot abso­lu­ta­ment de manera trans­pa­rent.”

Per a Bosch, és fona­men­tal que el fun­da­dor de la start-up esti­gui extre­ma­da­ment moti­vat per tirar enda­vant la idea. “Sem­pre et tro­bes molts entre­bancs en el camí i sense aquest plus de moti­vació, es fa difícil con­ti­nuar.” També és essen­cial, segons ell, “veure el negoci amb un prisma dife­rent de la resta”, perquè l’èxit arriba només “si defi­nei­xes un pro­ducte que vol el mer­cat i que ningú ha estat capaç d’ofe­rir abans, i si crees un equip amb talent que cre­gui fer­ma­ment i apas­si­o­na­da­ment en allò que vols fer”.

Des­taca les difi­cul­tats de l’inici. “Quan comen­ces a treure el cap en el mer­cat, has de llui­tar con­tra l’statu quo”, perquè tot­hom està situat en la seva zona de con­fort i a ningú li agrada que sigui sac­se­jada. Recorda com va ser de gran ajut el suport de l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces (ICF), “que quan no ets ningú, et dona suport”, i d’Acció,l’agència per a la com­pe­ti­ti­vi­tat de l’empresa del govern, “que t’ajuda en un esce­nari nou per a tu”.

La per­se­ve­rança de Glovo.

Quan deci­dei­xes por­tar enda­vant una idea, “comen­ces fent més amb menys, i amb el repte de convèncer els inver­sors i gua­nyar-te la seva con­fiança”, explica Mic­haud. I ho han sabut fer perquè els que van apos­tar per Glovo en les pri­me­res ron­des, ho han con­ti­nuat fent en les següents.

“El finançament és un peix que es mos­sega la cua”, comenta. Davant d’això, demana “més visió de l’admi­nis­tració pública.” Asse­gura que “estem immer­sos en una revo­lució tec­nològica i el fet que les empre­ses es creïn al país fa gua­nyar molt a la soci­e­tat. Si hi ha suport de l’admi­nis­tració pública i es per­cep Bar­ce­lona com un indret on és pos­si­ble crear i fer créixer start-ups, vin­dran grans inver­sors i sor­gi­ran molts casos d’èxit, que atrau­ran més diners.”

L’auto­rit­zació del govern cen­tral de poder fer entrega de coman­des, sobre­tot d’ali­men­tació, durant el con­fi­na­ment per la pandèmia, va donar oxi­gen a molts esta­bli­ments i va fer créixer el negoci de Glovo. “Es van donar d’alta molts comerços que mai havien estat amb nosal­tres.” Ara estan enfo­cats a fer ren­di­ble la com­pa­nyia. “Això implica expan­dir-nos i créixer en mer­cats on ja ope­rem, però també poten­ciar noves cate­go­ries, com els super­mer­cats, en què ja estem ope­rant però volem ampliar els ser­veis que ofe­rim, i en boti­gues d’ali­men­tació específica, de les quals acce­le­ra­rem la digi­ta­lit­zació.” Glovo ha posat ara el focus de l’expansió a l’Estat espa­nyol, on ja és pre­sent en 80 ciu­tats, i a Polònia, Ucraïna i Roma­nia.

A l’hora de crear una start-up, és impor­tant “envol­tar-te de bones per­so­nes i amb molt de talent, que com­ple­men­tin els per­fils dels fun­da­dors”, acon­se­lla Mic­haud. També alerta que cal “posar el focus en una sola cosa i no inten­tar-ne diver­ses al mateix temps”. I per aca­rar amb èxit la qüestió econòmica, segons ell, “has de començar per arre­glar casa teva; un cop fet això, després ja pots convèncer els inver­sors i optar a finançament.”

Els valors d’Hola­luz.

A l’inici, diu Pi, “quan et dis­po­ses a crear una empresa, l’ingre­di­ent prin­ci­pal són les per­so­nes. Has de mirar que esti­guin ali­ne­a­des al cent per cent amb els valors que vols que tin­gui l’empresa. Això ens ajuda a evo­lu­ci­o­nar cap al segon ingre­di­ent impres­cin­di­ble: la cul­tura empre­sa­rial, que és la posada en pràctica d’aquests valors, que cada dia es pro­ven en cadas­cuna de les acci­ons que fem, des d’una tru­cada de telèfon fins al llançament d’un nou pro­ducte.”

La cul­tura empre­sa­rial d’Hola­luz es basa en cinc valors: dir sem­pre les coses com són, sen­tir-te con­nec­tat amb la feina que fas, posar sem­pre en pri­mer lloc les per­so­nes, tenir un equip que rema en la mateixa direcció i creure que allò per què t’esfor­ces és pos­si­ble. “Al prin­cipi, sem­bla que ho tens tot molt clar, però la cul­tura empre­sa­rial es va fent dia a dia.” Explica que en el camí s’han tro­bat “molta gent” que els deia que allò que volien crear “no era pos­si­ble”: “Això, però, no desa­nima, sinó que ha estat un apre­nen­tatge de les pròpies pors i de les dels altres.”

A Hola­luz no els pre­o­cupa la com­petència: “Anem exe­cu­tant a mesura que ho deci­dim. Sabem que som petits en com­pa­ració amb les grans energètiques, però hem esta­blert les regles de joc en el sec­tor pel que fa a l’ener­gia verda.” Pi no per­cep el finançament com un pro­blema a l’hora de crear i fer créixer una start-up, perquè “avui dia, el capi­tal és glo­bal”. Tot i això, asse­gura que “ani­ria bé una revisió de la política fis­cal”, per poder ofe­rir algu­nes excep­ci­ons a les empre­ses emer­gents.

I sobre el moment pro­vo­cat per la covid-19, Pi explica que s’han cor­re­la­ci­o­nat “de manera posi­tiva amb la crisi i hem gua­nyat posi­ci­ons.” Ja tenien inte­grat el tele­tre­ball a la com­pa­nyia, on “no comp­ten dies de vacan­ces ni hora­ris”, perquè tre­ba­llen “per objec­tius”.