Política

Assange rebutja l’extradició

Reprèn a Londres la vista de quatre setmanes per decidir l’entrega de l’activista australià als Estats Units

Li demanen 175 anys de presó per la filtració de documents secrets sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan

El peri­o­dista i acti­vista aus­tralià Julian Assange va com­parèixer ahir al jut­jat cen­tral de Lon­dres, a Old Bai­ley, on es va rei­ni­ciar la vista per a la seva extra­dició als EUA, ajor­nada per culpa de la pandèmia. La fis­ca­lia nord-ame­ri­cana l’acusa de 18 delic­tes d’espi­o­natge pels quals s’enfronta a una pena de 175 anys de presó als EUA. La vista durarà qua­tre set­ma­nes.

El fun­da­dor de Wiki­le­aks, de 49 anys, va entrar a la sala amb un ves­tit fosc, cor­bata i camisa blanca, i es va asseure dar­rere d’una pan­ta­lla de segu­re­tat de vidre al fons. Era el pri­mer cop que sor­tia de la presó d’alta segu­re­tat de Bel­marsh, al sud de Lon­dres, on roman tan­cat des de fa un any i mig, quan va ser entre­gat pel govern equa­torià al britànic. Assange es va pas­sar set anys refu­giat a l’ambai­xada lon­di­nenca del país sud-ame­ricà.

Se’l veia molt dete­ri­o­rat física­ment per les con­di­ci­ons dels set anys pas­sats en una habi­tació de l’ambai­xada i l’any i mig a Bel­marsh, on està reclòs en una cel·la d’aïlla­ment. La seva defensa, coor­di­nada per l’ex jutge espa­nyol Bal­ta­sar Garzón, ha expres­sat la pre­o­cu­pació pel seu estat de salut en més d’una ocasió.

La jut­gessa Vanessa Barait­ser li va pre­gun­tar si estava dis­po­sat a con­sen­tir l’extra­dició als EUA. “No”, va res­pon­dre Assange. “Aquesta era la res­posta que espe­rava”, va comen­tar la jut­gessa. James Lewis, l’advo­cat que actua en nom de les auto­ri­tats nord-ame­ri­ca­nes, va decla­rar que Assange i Wiki­Le­aks “van bus­car obte­nir i difon­dre rei­te­ra­da­ment infor­mació que els EUA clas­si­fi­ca­ven pel greu risc que la seva divul­gació no auto­rit­zada podia supo­sar per a la segu­re­tat naci­o­nal del país”.

També va acu­sar Assange de “reclu­tar per­so­nes per pira­te­jar ordi­na­dors i obte­nir i reve­lar il·legal­ment infor­mació clas­si­fi­cada a Wiki­Le­aks”. En con­cret, se l’acusa d’haver reclu­tat l’exsol­dat i ana­lista d’intel·ligència Chel­sea Man­ning (nas­cuda Brad­ley Man­ning), que va ser qui va fil­trar els docu­ments secrets.

Lli­ber­tat de premsa

Man­ning va ser con­dem­nada a 35 anys de presó el 2013, però va ser exo­ne­rada per Barack Obama el 2017 abans de dei­xar el seu càrrec de pre­si­dent. Edward Fitz­ge­rald, que repre­senta Assange, va argüir que el seu cli­ent “era per­se­guit per motius polítics i no de bona fe”. I que ata­car Assange és ata­cat la lli­ber­tat de premsa.

L’aus­tralià es va refu­giar a l’ambai­xada de l’Equa­dor a Lon­dres el 2012 perquè la justícia britànica el volia extra­dir a Suècia, on era reque­rit per diver­ses acu­sa­ci­ons de vio­lació a dues dones. El fun­da­dor de Wiki­le­aks temia que aque­lla fos una trampa per extra­dir-lo des de Suècia als EUA. En aquest dar­rer país l’acu­sa­ven per haver publi­cat el 2010 al por­tal de fil­tra­ci­ons Wiki­le­aks 250.000 cables diplomàtics i 500.000 docu­ments con­fi­den­ci­als del Pentàgon rela­ci­o­nats amb acti­vi­tats de l’exèrcit esta­tu­ni­denc a l’Iraq i l’Afga­nis­tan. Aquests docu­ments secrets incloïen crims de guerra, el tiro­teig a civils des d’un helicòpter a l’Iraq el 2007 en què van morir dos peri­o­dis­tes i dese­nes de per­so­nes. Quan va ser entre­gat pel govern equa­torià, només hi havia una acu­sació con­tra ell per part dels EUA, i s’enfron­tava a cinc anys de presó. Una de les raons que va donar Assange al començament del judici per fugir de la justícia britànica que el volia extra­dir a Suècia va ser que pen­sava que els EUA hi esta­ven al dar­rere, una afir­mació que va ser negada en aquell moment.

“Si extra­dei­xen Julian [Assange], el tan­ca­ran en una presó de màxima segu­re­tat dels EUA –va decla­rar la pare­lla d’Assange, Ste­lla Mor­ris, abans del judici– i els seus fills mai no conei­xe­ran el seu pare i ell mai no els veurà créixer.” Mor­ris, exad­vo­cada d’Assange, va tenir dos fills amb ell men­tre estava tan­cat a l’ambai­xada equa­to­ri­ana.

“L’auto­ri­tat judi­cial del Regne Unit ha estat robada pel Depar­ta­ment de Justícia dels EUA”, va denun­ciar John Shi­ton, el seu pare. Dese­nes de defen­sors d’Assange, inclosa la dis­se­nya­dora de moda Vivi­enne Westwood, es van con­cen­trar davant l’Old Bai­ley per pro­tes­tar con­tra el que con­si­de­ren un judici polític.

LES FRASES

[Assange] va reclutar persones per piratejar ordinadors i obtenir i revelar il·legalment informació secreta
James Lewis
ADVOCAT DE L’ACUSACIÓ NORD-AMERICANA
L’autoritat judicial del Regne Unit ha estat robada pel Departament de Justícia dels EUA
John Shipton
PARE DE JULIAN ASSANGE

Detingut l’atacant de Birmingham

Daniel Postico

La policia britànica va detenir ahir, de matinada, el sospitós de l’apunyalament massiu de dissabte a Birmingham, que va deixar un mort i set ferits, dels quals dos continuen en estat greu. Es tracta d’un jove de 27 anys, però la policia no ha donat més informació sobre la seva identitat. L’atac es va produir passada la mitjanit de dissabte al centre de la ciutat. L’agressor va estar actuant dues hores sense que el poguessin aturar. Alguns testimonis van descriure la fredor i parsimònia amb què va portar a terme l’atac. La policia el buscava des de llavors i diumenge a la tarda va publicar una imatge seva captada per les càmeres de videovigilància del carrer. Fins ara no ha considerat l’atac com a terrorista tot i les similituds amb els que es van produir al pont de Londres al novembre i a la localitat anglesa de Reading al mes de juny.

La policia no busca ningú més. Creu que va actuar en solitari i intenta esbrinar els motius que el van portar a obrar d’aquesta manera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.