Oportunitat perquè el sector de l’automoció surti de l’esvoranc

El saldo de la balança comercial de l'automoció va créixer un 0,9% durant el primer semestre del 2020 en uns primers sis mesos marcats per la pandèmia del coronavirus, en especial durant el març i abril. Aquest fet, segons Anfac, ha provocat que el saldo només registri un 0,9% positiu, fins als 4.159 milions d'euros, malgrat que durant els dos primers mesos va augmentar un 36,2%. D'acord amb la patronal, la part dels vehicles va aconseguir un saldo positiu de 6.923 milions d'euros, tot i que un 6,2% menys que el primer semestre del 2019. Pel que fa a les exportacions, van pujar fins als 13.620 milions d'euros, un 28,2% menys, condicionat el tancament dels principals mercats a Europa, on es destinen el 60% dels vehicles fabricats a l'Estat. Les importacions, per la seva banda, van caure un 42,2%, arribant als 6.697 milions d'euros, un resultat que reflecteix la debilitat del mercat intern durant els mesos de pandèmia, segons l'Anfac. Foto: JOSEP LOSADA.

L’automoció, un dels grans motors de la nostra economia, passa moments complicats, amb la fugida de Nissan, que deixa un gran reguitzell d’empreses auxiliars en situació compromesa. Justament, el pla europeu, que assumeix com a eix principal avançar cap a una nova mobilitat basada en el vehicle elèctric, és una oportunitat que no es pot desaprofitar. Com diu Pere Cots, de Pimec, els fons europeus donen “una gran oportunitat a tot el sector de l’automoció, principalment a la indústria de components, a la qual se la pot ajudar a tenir un paper global.”

Per al professor de la UPF Oriol Amat, “a Catalunya, tot i que marxi Nissan, resten encara moltes empreses de components que tenen un mercat global i que entren de ple en aquests objectius de la UE de descarbonització i una nova mobilitat”. A més, com diu, no es pot oblidar que Seat ha garantit que vol seguir augmentant la seva capacitat d’inversions els anys a venir i, afegeix: “Hi ha la possibilitat que aviat vingui a casa nostra un fabricant de bateries.”

Per a Joan Ramon Rovira, de la Cambra de Comerç: “És l’avinentesa perquè la mobilitat faci el salt, i puguem desenvolupar a Catalunya una indústria de les bateries.” Recorda que Seat ja n’ha parlat, de fer aquest canvi de paradigma, però adverteix que caldrà recórrer a l’aliança entre el sector públic i el privat. Des d’Eurecat, Joan Guasch, observa que al país es mouen moltes coses al voltant de la mobilitat sostenible, amb iniciatives com la que té el suport de la Cambra de Comerç i el projecte que duen a terme conjuntament la UPC i Seat. Considera fonamental un canvi de mentalitat: “Ja no parlem d’automoció, sinó de mobilitat, del cotxe al tren, tot passant per la bicicleta i el patinet.” Pensa que de tots aquests projectes que s’estan coent, alguns aniran a Europa. Així mateix, també detecta que a Catalunya hi ha una gran predisposició per treballar en el sector de les bateries elèctriques, en espera que un gran grup global, ocupi la planta fabril que ha deixat Nissan. Des del clúster de l’automòbil, el CIAC, per a Josep Maria Vall és vital que s’obri una gran planta a Catalunya per donar opcions a auxiliars com com Ficosa o Gestamp.

Salut intel·ligent

Les biotec volen ser un referent de creixement de l’activitat econòmica

Un sector que ha sabut navegar durant la pandèmia. ARXIU.

Les darreres dades del sector biotecnològic, publicades per Biocat, són prou engrescadores: fins al mes de setembre d’enguany, ha captat 120 milions d’euros d’inversió, tot superant els 112 milions que es van obtenir durant tot l’any passat. Cal pensar que es tracta d’un sector, el de les ciències de la vida i la salut, que ja suposa un 7,3% del PIB català i que ja dona feina a 230.000 persones. Val a dir que aquest sector, que ha mantingut un nivell d’activitat realment alt durant els mesos de confinament, a diferència d’altres àmbits d’activitat, disposa en aquests moments d’una bossa de fins a 700 milions d’euros per a projectes de recerca.

Ha esdevingut un gran focus de captació d’inversió internacional, i això li pot donar un paper rellevant per ser un dels contraforts sobre els quals bastir la recuperació econòmica els pròxims anys. Per a Joan Ramon Rovira: “És clar que en biomedicina ja tenim configurat un ecosistema d’empreses avançades, que fàcilment poden ser objecte de la inversió europea.”

De la mateixa opinió és l’economista Enric Llarch: “El nostre clúster de biotecnologia té rellevància i podria ser l’actor adequat, dins d’aquesta estratègia europea, per desenvolupar projectes de recerca aplicada que ofereixin solucions per millorar la qualitat de vida de la població.”

El sector encaixa perfectament en les perspectives del pla de recuperació de 750.000 milions d’euros, ja que una bona colla de les empreses que en formen part, unes 180 -amb una inversió de 19 milions d’euros- han dirigit els seus interessos a l’àmbit de les solucions digitals per a la medicina, tot fent ús d’eines d’intel·ligència artificial, telemedicina i robòtica aplicada, camps que entren de ple en els interessos de la Comissió Europea per fer de la UE una economia que està a l’avançada. És clar que és un sector molt atomitzat, format en un 78% per microempreses, cosa que obligarà en els propers anys a menar cap a un procés de maduració a través de fusions.