El gran impacte ocult del teletreball i el talent

Fins ara, una de les mètri­ques més impor­tants per mesu­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat econòmica dels països és la seva capa­ci­tat d’expor­tació de béns i ser­veis, i si ens refe­rim a eco­no­mies avançades, la prin­ci­pal expor­tació no són matèries pri­me­res. Els països més com­pe­ti­tius són aquells que expor­ten prin­ci­pal­ment pro­duc­tes i ser­veis d’alt valor afe­git com tec­no­lo­gia, indústria far­macèutica, ser­veis finan­cers, etc.

Ara, durant un moment, ima­gi­nin-se que hi hagués un país que fos el pre­fe­rit com a expor­ta­dor de talent. És a dir, que els seus pro­fes­si­o­nals fos­sin els pre­fe­rits per tre­ba­llar en qual­se­vol lloc del món, però en fei­nes que es pogues­sin dur a terme tele­pre­sen­ci­al­ment.

Aquests pro­fes­si­o­nals hau­rien de tenir un bon nivell d’idi­o­mes, hau­rien de tre­ba­llar molt bé per objec­tius, hau­rien de domi­nar la tec­no­lo­gia per pres­tar el ser­vei, hau­rien de saber comu­ni­car molt bé con­cep­tes estruc­tu­rats i no estruc­tu­rats, hau­rien de ser molt pro­duc­tius en un entorn remot, hau­rien de domi­nar molt bé els dife­rents pro­ces­sos empre­sa­ri­als als quals pres­tes­sin ser­vei… (qui no vol­dria tre­ba­lla­dors així?).

Aquesta situ­ació està a punt de donar-se i és con­seqüència de l’impuls del tele­tre­ball pro­mo­gut per la pandèmia, i els impac­tes que pot pro­vo­car poden ser enor­mes en l’eco­no­mia mun­dial.

S’ima­gi­nen que les empre­ses de manera mas­siva comen­ces­sin a con­trac­tar tre­ba­lla­dors irlan­de­sos en comp­tes d’espa­nyols per tre­ba­llar com a admi­nis­tra­tius, pro­gra­ma­dors o tele­ve­ne­dors?

El nivell de recap­tació de l’IRPF cau­ria dramàtica­ment i aug­men­ta­ria l’atur als països els tre­ba­lla­dors dels quals no fos­sin com­pe­ti­tius en tele­tre­ball, els sin­di­cats dei­xa­rien de tenir sen­tit i l’impacte econòmic seria impres­si­o­nant. De la mateixa manera, els estu­di­ants vol­drien emi­grar als països on millor for­mes­sin els seus pro­fes­si­o­nals. D’aquesta manera, dei­xa­rien els països sense talent com­pe­ti­tiu orfes de bons pro­fes­si­o­nals, ja que, com sem­pre, bus­ca­rien la seva com­pe­ti­ti­vi­tat en la reducció de sala­ris i cos­tos, la qual cosa, des­a­for­tu­na­da­ment, és el con­sol dels que no saben for­mar, ni millo­rar, ni com­pe­tir.

Aquest feno­men ja es va donar al seu moment, quan dife­rents grans empre­ses van deci­dir exter­na­lit­zar els seus ser­veis admi­nis­tra­tius i informàtics a l’Índia i d’altres van moure els seus cen­tres de suport a Irlanda o a l’Amèrica Lla­tina, o bé a causa dels fusos hora­ris o bé perquè el tre­ball per objec­tius que­dava res­trin­git a àmbits molt específics de gestió.