“Estem en el camí de fer de Barcelona la capital europea de l’humanisme tecnològic”

La pandèmia, en el nos­tre cas, ha pro­vo­cat que tots els agents invo­lu­crats es poses­sin les piles i s’ado­nes­sin que estem en emergència digi­tal. La tec­no­lo­gia ha aju­dat a fer que mol­tes acti­vi­tats con­ti­nu­es­sin fun­ci­o­nant durant el con­fi­na­ment. Per exem­ple, en el camp de l’edu­cació, la pandèmia va fer que es tan­ques­sin un 90% dels cen­tres de tot el món, però el 50% d’aquests cen­tres no tenien accés a inter­net.

Els legis­la­dors han hagut de recon­si­de­rar les seves pri­o­ri­tats i posar al davant l’escletxa digi­tal. I no estic par­lant només d’infra­es­truc­tu­res, sinó de la neces­si­tat de situar gent capa­ci­tada i empo­de­rada per acce­dir a la tec­no­lo­gia. Em refe­reixo a donar aquest accés als més vul­ne­ra­bles, tenint en compte qüesti­ons de gènere, col·lec­tius més neces­si­tats i gent gran, per exem­ple.

Hi ha hagut can­vis en els models de negoci. Hem vist sor­gir pla­ta­for­mes digi­tals que han aju­dat a con­ti­nuar tre­ba­llant, però també altres de nova cre­ació. Però, qui pro­te­geix aquests tre­ba­lla­dors? Es neces­sita una legis­lació específica per a aques­tes noves pla­ta­for­mes labo­rals digi­tals, sobre­tot per a les dones que hi tre­ba­llen.

Em refe­reixo a totes les pla­ta­for­mes que han sor­git durant la pandèmia i que han por­tat a nous models de negoci. Per exem­ple, a l’Índia s’ha aixe­cat tot un sec­tor de bellesa i per­ru­que­ria per tre­ba­llar a domi­cili. Gai­rebé tot són dones, les qui hi tre­ba­llen, i no tenen cap dret labo­ral. Això s’ha de regu­lar. A Europa hi ha països com França que ho tenen pre­vist en la seva regu­lació labo­ral, però és dels pocs. Aquests tre­ba­lla­dors han d’estar pro­te­gits.

En pri­mer lloc, tec­no­lo­gies com la intel·ligència arti­fi­cial, que s’ha fet ser­vir per al reco­nei­xe­ment facial, han vist que pot pro­vo­car dis­cri­mi­nació en funció de la raça, i amb això s’ha d’anar molt amb compte. En l’àmbit de l’edu­cació, s’ha com­pro­vat que no tot­hom té les matei­xes opor­tu­ni­tats, i aquesta escletxa s’ha d’eli­mi­nar. També hem d’empo­de­rar el ciu­tadà perquè sàpiga dis­cri­mi­nar la infor­mació real de les fakes news. Els exem­ples són molts, però des de la DFS ofe­rim un mis­satge cons­truc­tiu: els agents impli­cats, que tenen influència en les agen­des cor­po­ra­ti­ves o polítiques, han de tre­ba­llar en tots aquests àmbits. I cre­iem que després del que la pandèmcia ens ha mos­trat, tot­hom es posarà en marxa.

Tenim qua­tre eixos: la inclusió digi­tal, el futur del tre­ball, l’ús i la gover­nança de les dades i la reducció de l’empremta digi­tal en el medi ambi­ent. Per acon­se­guir tots aquests objec­tius, tre­ba­llem amb agents locals i inter­na­ci­o­nals, i amb actors de pes com les Naci­ons Uni­des, el World Bank, el Banc Ibe­ro­a­me­ricà de Desen­vo­lu­pa­ment i Smart Africa, entre d’altres. Volem que actors de l’huma­nisme tec­nològic seguin a la mateixa taula i ofe­rei­xin reco­ma­na­ci­ons i bones pràcti­ques als qua­tre eixos plan­te­jats per la DFS. Inten­tem que totes les nos­tres acci­ons tin­guin un impacte.

Fem pro­gra­mes pilot a Bar­ce­lona, que volem esten­dre a altres ciu­tats de l’Estat. Són pro­gra­mes amb reco­ma­na­ci­ons per posar en pràctica. És molt impor­tant l’anàlisi i la reflexió, però s’ha d’anar més enllà i trans­me­tre-ho a la soci­e­tat. Per això les reco­ma­na­ci­ons han de ser rea­lis­tes i esca­la­bles.

Sense dubte, dins d’Europa Bar­ce­lona pot arri­bar a exer­cir aquest rol de capi­ta­li­tat. De fet, tre­ba­llem perquè això sigui així; l’eco­sis­tema de la ciu­tat ha estat el que ens ha permès fer el que fem.