“Les crisis són moments per influir més que per liderar”

La influència és un pre­cur­sor i un impul­sor del lide­ratge. Per ser cap, et cal un orga­ni­grama que digui que tens un equip al teu càrrec. Per ser líder, has de tenir un pro­jecte, for­mal o infor­mal, que has de tirar enda­vant. En canvi, per influir només et cal voler-ho fer i ser cons­ci­ent de qui­nes són les teves armes d’influència.

Sí, tots tenim la capa­ci­tat d’influir, però com passa amb totes les habi­li­tats inter­per­so­nals, de vega­des no les conei­xem i sovint no les exer­ci­tem, ales­ho­res s’atro­fien, exac­ta­ment igual que un múscul. Per això el pri­mer pas és ser-ne cons­ci­ent i després entre­nar-la.

Sí, i no és freqüent, perquè ens fa man­dra i por. Man­dra, perquè ja donem per supo­sat mol­tes coses, com qui diu que no sap par­lar en públic, i defuig qual­se­vol opor­tu­ni­tat d’expo­sar-se, de tal manera que al final acaba sent veri­tat i es con­ver­teix en una per­sona dolenta per par­lar davant d’un audi­tori. I por, perquè espanta el fet de mirar cap a dins d’un mateix i tro­bar qui sap què.

La teva capa­ci­tat d’influir te la donen sem­pre els altres. La meva defi­nició d’influència és la capa­ci­tat d’inter­ve­nir en les opi­ni­ons i en les con­duc­tes dels altres, modi­fi­cant-les, perquè ells així ho volen. És a dir, aquí no hi ha impo­sició, són els altres els que miren cap a tu, cer­cant referència, i modi­fi­quen la seva opinió o hàbit per algun motiu que tu has de saber. Els influ­en­cers de les xar­xes soci­als, com que són un feno­men molt mer­can­ti­lit­zat, la con­ducta que miren de modi­fi­car és la de con­sum.

La mani­pu­lació és el revers tenebrós de la influència. No és això; la con­seqüència última de la influència, quan és posi­tiva i sana, és la vin­cu­lació, com quan esta­blim un vin­cle amb una marca. Les mar­ques també influ­ei­xen.

És un feno­men que està bas­tant per­ver­tit. Una de les idees motor del lli­bre era enten­dre què hi ha al dar­rere del feno­men influ­en­cer de les xar­xes. Perquè és fàcil de menys­prear, dient que és postu­reig. Jo penso que hi ha d’haver alguna cosa més que fa que hi hagi una legió de gent que els segueix i que bus­qui la seva opinió. Per això he entre­vis­tat alguns influ­en­cers, per saber què tenen.

Doncs que, per exem­ple, són per­so­nes molt cons­ci­ents del valor que estan apor­tant. I vull dir del valor últim, més enllà del que és obvi. Per exem­ple, he entre­vis­tat una influ­en­cer de la cuina salu­da­ble que es diu Sil­via Alcedo (@mega­sil­vita) i que afirma que més enllà de les recep­tes de pas­tis­se­ria salu­da­ble, el seu valor és que la gent es diver­teix cui­nant. Ella diu que és “proveïdora de feli­ci­tat a través de la pas­tis­se­ria salu­da­ble”. També he des­co­bert que la influència autèntica és la que neix sense voler. El Rubius, el pri­mer influ­en­cer, va començar a gua­nyar rellevància sense voler. La para­doxa és que ara hi ha estu­dis gai­rebé reglats de com ser influ­en­cer i gua­nyar-se la vida. Ara bé, sense auten­ti­ci­tat estàs con­dem­nat a fra­cas­sar.

Per desgràcia, del grau d’influència el ten­dim a mesu­rar de manera només quan­ti­ta­tiva en funció del nom­bre de per­so­nes a què arri­bes, però no és així. Jo valoro molt el paper dels microin­flu­en­cers, o influ­en­cers del dia a dia, aque­lles per­so­nes anònimes que en temps de crisi adqui­rei­xen una rellevància bru­tal, com pot ser el cas de les infer­me­res en aquests moments, per exem­ple. Una altra manera de detec­tar les per­so­nes pode­ro­ses des del punt de vista de la seva capa­ci­tat d’influir és que quan ja no hi són i la seva influència es manté entre nosal­tres; pen­sem en el Johan Cruyff, per exem­ple. Però tots tenim al cap aquell refe­rent que en moments de difi­cul­tat ens fa pre­gun­tar-nos: què faria x si es trobés en aques­tes cir­cumstàncies? Aquesta és la veri­ta­ble influència pode­rosa.

Sí, està en relació amb el que he acabo de dir. La gran lliçó és que els temps de crisi són moments per influir més que no per lide­rar. En cir­cumstàncies en què els lide­rat­ges no mos­tren tot el seu poder, tot­hom corre a cer­car aque­lles per­so­nes del nos­tre dia a dia que ens poden faci­li­tar infor­mació, tran­quil·litat o el que sigui. Després, hi ha el fet que ara és un bon moment per influir de manera pro­funda i essen­cial. El nivell més pro­fund de la influència, que jo ano­meno essen­cial i que es basa en els valors i les cre­en­ces, en con­di­ci­ons nor­mals, és molt difícil d’exer­cir, perquè la gent no està tan dis­po­sada a treure a la llum les seves cre­en­ces o els seus valors, és una cosa molt pro­funda. En canvi en un moment tan bèstia com el que estem vivint ara, aques­tes coses estan a flor de pell.

És un mètode que pretén iden­ti­fi­car quina és l’arma secreta d’influència per­so­nal de cadascú. I, quan s’ha des­co­bert, exer­ci­tar-la. En el lli­bre pro­por­ci­ono un seguit d’exer­ci­cis i de pau­tes.