El tei­xit empre­sa­rial està patint. D’acord amb un estudi recent que hem fet, pre­ve­iem que el 2020 només el 22% de les empre­ses acon­se­guirà aug­men­tar ven­des i bene­fi­cis. La resta tindrà una evo­lució nega­tiva. És un per­cen­tatge molt simi­lar al que es va pro­duir el 2009, un dels pit­jors anys de la crisi finan­cera glo­bal. Per això, no ha d’estra­nyar la dada de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona: del gener a l’agost del 2020, la dis­mi­nució del nom­bre d’empre­ses ha estat de 16.787. Això repre­senta que hem per­dut un 7% del total d’empre­ses acti­ves a Cata­lu­nya.

Com que el virus ha tor­nat amb virulència i, encara que es com­plei­xen les pre­vi­si­ons més opti­mis­tes, les vacu­nes no arri­ba­ran fins d’aquí a uns tres mesos, per això, seguim insis­tint que els governs han d’apun­ta­lar la part més feble de l’eco­no­mia. És a dir, pimes, autònoms i empre­ses de sec­tors espe­ci­al­ment afec­tats (hotels, res­tau­ració, altres acti­vi­tats turísti­ques, cul­tura i esbarjo...). Sens dubte, els països que aju­din més les empre­ses seran els que sor­ti­ran més ben parats, i abans, de la crisi.

Per part de les empre­ses també cal actuar ràpid. N’hi ha que estan fent grans inno­va­ci­ons per tirar enda­vant. Per exem­ple, la res­tau­ració és un dels sec­tors més afec­tats amb 2.600 res­tau­rants que han tan­cat en els dar­rers mesos a Cata­lu­nya. Però també hi ha esta­bli­ments que s’han rein­ven­tat. Han redis­se­nyat la carta, han posat en marxa pro­gra­mes de fide­lit­zació, cupons de regal, ofe­rei­xen el ser­vei d’enviar un cui­ner per cui­nar a domi­cili o apos­ten pel men­jar per empor­tar i han ade­quat el local per faci­li­tar-ho. No és fàcil, però cal fer-ho.

I la ciu­ta­da­nia també tenim un paper a fer. A part de seguir les indi­ca­ci­ons de les auto­ri­tats sanitàries, podem aju­dar fent volun­ta­riat, dona­ci­ons a ONG, con­su­mint pro­duc­tes d’empre­ses que ens sabrà greu si tan­quen o fer difusió dels seus pro­duc­tes a les xar­xes, com­prant cupons de regal, etc. La suma de mol­tes peti­tes acci­ons pot sal­var mol­tes empre­ses. En una crisi com l’actual hem de veure com podem aju­dar, i com­pren­dre millor els altres. Es parla molt de resiliència i, per des­comp­tat, és impres­cin­di­ble. En canvi, es parla poc d’una altra habi­li­tat impres­cin­di­ble: la histèresi, que con­sis­teix a revi­sar els can­vis posi­tius que ens ha apor­tat la crisi sanitària, per acon­se­guir que aquests es man­tin­guin un cop acabi aquesta situ­ació. La histèresi pot aju­dar a millo­rar els mètodes de tre­ball, o a cui­dar més el pla­neta. En defi­ni­tiva, és el moment d’apren­dre, d’aju­dar i de resis­tir men­tre no arribi la vacuna, i tots hem de fer tots els pos­si­bles. I el moment és ara, no demà.