Focus

Carns i fàrmacs brillen en la foscor

El sector farmacèutic i l’alimentari han estat la gran excepció en la forta davallada que han patit les exportacions catalanes de béns el 2020 arran de la covid-19

Catalunya exporta el 60% de la carn porcina que ven l’Estat espanyol
El que ha enfonsat uns sectors, a d’altres, els ha fet créixer
joan ramon rovira
cambra de barcelona
El proteccionisme i el canvi de regles mundial ho fa tot més complex
joan tristany
director gen. d’amec
Les farmacèutiques han fet una aposta forta per ser presents al món
Pedro Luís Sánchez
cap d’estudis farmaindustria
S’accelera el procés de relocalització, que no serà només a Catalunya
Ramon gonzález
UOC
Catalunya s’està fent forta especialment en tota la part de salut
joan romero
secretari general d’acció

La des­feta que han patit les expor­ta­ci­ons cata­la­nes de béns en el pri­mer semes­tre del 2020 ha estat històrica (-16,2% entre el gener i el juliol del 2020 i -un 40% si mirem els mesos d’abril i maig). Encara que no ser­veix de con­sol, no hem estat els únics, l’FMI mos­tra una bai­xada glo­bal del 10% en les expor­ta­ci­ons de béns i ser­veis a tot el món, i l’eco­no­mia espa­nyola ha per­dut un 19% en el mateix període.

“La cai­guda de les expor­ta­ci­ons no és com­pa­ra­ble a cap altra crisi, perquè mai abans havia estat tan gene­ra­lit­zada ni tan pro­funda. S’han tallat les vies de con­tacte físic entre l’oferta i la demanda”, explica Joan Tris­tany, direc­tor gene­ral de l’asso­ci­ació d’empre­ses expor­ta­do­res de béns d’equi­pa­ment (Amec).

La pandèmia mun­dial de la covid-19 ha posat també en qua­ran­tena el comerç inter­na­ci­o­nal. Tot i que ja no estem als nivells del mes d’abril, es con­ti­nuen regis­trant xifres nega­ti­ves (-10%).

Si posem la lupa en l’afec­tació per sec­tors, la dava­llada és gene­ra­lit­zada però n’hi ha dos que sem­blen el poblat gal d’Astèrix i Obèlix. Es tracta del far­macèutic i l’ali­men­tari, que en aquest annus hor­ri­bi­lis han estat capaços no només de resis­tir l’enves­tida sinó de man­te­nir la tendència crei­xent en ven­des a l’exte­rior.

Entre el gener i el juliol, les expor­ta­ci­ons cata­la­nes de pro­duc­tes far­macèutics van aug­men­tar en un 24% i les de l’ali­men­tari, en un 8,3%. “Els sec­tors que tenen un impacte directe en les neces­si­tats bàsiques de les per­so­nes han aguan­tat millor”, explica Joan Ramon Rovira, cap d’estu­dis de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona.

Per al cap d’estu­dis de la patro­nal Far­maindústria, Pedro Luis Sánchez, el fort incre­ment de les expor­ta­ci­ons far­macèuti­ques no és només atribuïble a l’incre­ment de demanda de fàrmacs per la pandèmia, sinó perquè el sec­tor far­macèutic està reco­llint els fruits de l’esforç inver­sor en pro­duc­tes glo­bals dels dar­rers anys.“Tant les far­macèuti­ques cata­la­nes com les mul­ti­na­ci­o­nals que tenen plan­tes de pro­ducció aquí han fet una aposta forta per ser pre­sents al món”, diu Sánchez. El cas és que les carac­terísti­ques del pro­ducte far­macèutic fan que, un cop supera­des les cos­to­ses exigències tècni­ques per poder comer­ci­a­lit­zar a altres països, les ven­des glo­bals tin­guin una evo­lució pro­gres­siva.

Aques­tes bones dades del 2020 no hau­rien estat pos­si­bles sense la tra­jectòria posi­tiva que va sumant el sec­tor far­macèutic; segons l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat), el per­cen­tatge de vari­ació de les expor­ta­ci­ons cata­la­nes de pro­duc­tes far­macèutics en els dar­rers 20 anys ha estat sem­pre ascen­dent, només amb l’excepció de l’any 2009, en plena crisi finan­cera glo­bal, quan va retro­ce­dir a penes un 0,9%, una xifra con­tin­guda si es com­para amb les for­tes bai­xa­des que van patir tots els sec­tors.

“Cata­lu­nya s’està fent forta en pro­duc­tes tec­nològics alts i espe­ci­al­ment en tota la part de salut”, explica Joan Romero, el con­se­ller dele­gat de l’Agència per a la Com­pe­ti­ti­vi­tat de l’Empresa (Acció). De fet, el 2019 Cata­lu­nya va expor­tar més del 50% dels pro­duc­tes far­macèutics de tot l’Estat.

No es pot obviar, però, que ara com ara les expor­ta­ci­ons d’alt con­tin­gut tec­nològic (el grup en què s’inclo­uen els pro­duc­tes far­macèutics) repre­sen­ten encara un 15% del total de les ven­des de béns a l’exte­rior.

Vist això, el gran repte per al tei­xit empre­sa­rial és aug­men­tar el pes dels pro­duc­tes de més valor afe­git. “Tenim molta inversió estran­gera molt foca­lit­zada en tec­no­lo­gia, amb el per­fil d’una empresa que importa i exporta i que està inse­rida en cade­nes de valor inter­na­ci­o­nals. En la mesura que cap­tem més empre­ses d’aquest per­fil i en gene­rem de pròpies, gua­nya­ran força les expor­ta­ci­ons d’alta tec­no­lo­gia”, diu Romero.

El cas és que, si Cata­lu­nya gua­nya for­ta­lesa en pro­duc­tes d’alt con­tin­gut tec­nològic, hi ha altres vari­a­bles que entren en joc en el comerç inter­na­ci­o­nal: com ara que no només es com­pe­teix en preu, sinó que es garan­teix més marge de bene­fici i a més es redu­ei­xen els com­pe­ti­dors a escala glo­bal.

Els més per­ju­di­cats.

Ara bé, l’altra cara de la moneda d’aquest any banyat per una crisi sanitària són els sec­tors com els de la refi­ne­ria, l’auto­moció –amb una dava­llada de les expor­ta­ci­ons que aca­rona el 40%– i el tèxtil (-25%) –que està patint molt les res­tric­ci­ons de la mobi­li­tat i de l’acti­vi­tat econòmica. Vic­tor Melul, gerent d’His­pano Tex, una de les poques empre­ses tèxtils que que­den a Cata­lu­nya que man­te­nen la cadena de valor i amb un per­cen­tatge d’expor­tació per sobre del 85%, expli­cava en una entre­vista a L’Econòmic que les coman­des els han arri­bat a bai­xar en un 95% el segon tri­mes­tre del 2020. La firma va reac­ci­o­nar a la dava­llada cre­ant a corre-cuita una nova línia de negoci, jus­ta­ment en l’àrea de salut, per poder com­pen­sar l’atu­rada en el tei­xit de la llar.

Si ho mirem per des­ti­na­ci­ons, la cai­guda és més ele­vada en el cas de la UE que en el con­junt de l’eco­no­mia mun­dial. En el cas de la Xina, en canvi, en l’acu­mu­lat fins al juliol l’expor­tació cata­lana creix, i el res­pon­sa­ble d’aques­tes bones notícies és el bon com­por­ta­ment dels pro­duc­tes car­nis (lle­giu infor­mació en la pàgina 5).

Mal­grat la mag­ni­tud de la tragèdia, els experts augu­ren que l’any 2021 es podria recu­pe­rar, en part, l’acti­vi­tat en el comerç inter­na­ci­o­nal de béns. Segons pre­vi­si­ons de l’FMI, les expor­ta­ci­ons de béns sense ser­veis cau­ran un 8% i es recu­pe­ra­ran el 2021 amb un 8,4%. “Resulta difícil fer una pre­visió tan pre­cisa a casa nos­tra, crec que dependrà molt de la durada de les mesu­res públi­ques de con­tenció per evi­tar la pro­pa­gació de la pandèmia i l’efec­ti­vi­tat de les mesu­res de reac­ti­vació, però la sor­tida no serà ràpida. Hi haurà països que en sor­ti­ran més aviat que d’altres”, con­si­dera Tris­tany.

Ara bé, en el que hi ha acord entre els experts con­sul­tats és que, el pati­ment més fort, el tindrà el sec­tor ser­veis, el turisme no es pre­veu que es recu­peri ni el 2021 ni el 2022, pot­ser ho aca­barà fent a finals del 2023.

Tot i que les com­pa­ra­ci­ons són odi­o­ses, en la crisi del 2008 va ser jus­ta­ment el turisme un dels sec­tors que més van con­tri­buir a sor­tir-ne, però en aquest cas totes les pre­vi­si­ons indi­quen que serà molt asimètric. “Tot el tema del tre­ball remot està fent un canvi de model de con­sum. En el cas del turisme glo­bal, es recon­duirà, hi haurà can­vis que afec­ta­ran de manera més per­du­ra­ble”, hi afe­geix Rovira.

La relo­ca­lit­zació creix.

També es pre­ve­uen trans­for­ma­ci­ons en l’apar­tat dels béns, algu­nes de les quals ja esta­ven en marxa abans de la pandèmia però ara s’han vist acce­le­ra­des. “Hi haurà una rees­truc­tu­ració de les cade­nes glo­bals i una certa pro­pensió a la relo­ca­lit­zació, però no espe­rem recu­pe­rar la pro­ducció de peces de roba de baix cost sinó de pro­ducte de més valor afe­git i amb pro­ces­sos més auto­ma­tit­zats”, creu Rovira, qui hi afe­geix que de manera pro­gres­siva s’optarà per proveïdors de pro­xi­mi­tat: “Hi ha sub­sec­tors com en el cas del mate­rial sani­tari, en què s’està fent més evi­dent la tor­nada.”

L’impuls a la relo­ca­lit­zació estarà, però, con­di­ci­o­nat a noves regu­la­ci­ons i polítiques públi­ques que afa­vo­rei­xen la loca­lit­zació de pro­ducció al ter­ri­tori euro­peu.

“Crec que el procés de relo­ca­lit­zació s’acce­le­rarà però no necessària­ment serà a Cata­lu­nya, però sí a mer­cats molt més pro­pers com ara els de Tunísia, el Mar­roc i Tur­quia”, diu Ramon González Cam­bray, direc­tor dels pro­gra­mes MBA i Exe­cu­tive Edu­ca­tion de la UOC.

Davant aquest feno­men, el dubte és saber si Cata­lu­nya està sufi­ci­ent­ment pre­pa­rada per no per­dre el tren de la relo­ca­lit­zació. Per a Joan Romero la res­posta és clara. “És cert que, en alguns sec­tors més tra­di­ci­o­nals, en els últims 20 anys hem per­dut tei­xit indus­trial, però l’empresa que ha resis­tit és molt més com­pe­ti­tiva, molt més expor­ta­dora i està més inter­na­ci­o­na­lit­zada”.

De fet, segons dades de l’Icex, fa 15 anys a Cata­lu­nya 12.000 empre­ses expor­ta­do­res ho feien de manera regu­lar (les que venen a l’exte­rior durant qua­tre anys con­se­cu­tius). Amb la crisi finan­cera glo­bal, mol­tes van enten­dre que la inter­na­ci­o­na­lit­zació les feia més robus­tes per afron­tar els can­vis de cicles i es van llançar a l’aven­tura glo­bal. L’any pas­sat es van regis­trar 17.000 empre­ses cata­la­nes expor­ta­do­res regu­lars.

Tot i la bona pro­gressió, quan entrem en el detall i ana­lit­zem en quants països estan tre­ba­llant aques­tes empre­ses de manera regu­lar, ens tro­bem que ho fan només en dos mer­cats. La diver­si­fi­cació, doncs, és encara l’assig­na­tura pen­dent. De fet, segons l’Ides­cat, les expor­ta­ci­ons a la UE repre­sen­ten el 64% del total de les ven­des de béns cata­lans a l’exte­rior (l’any 2004 eren el 75%). “Les empre­ses han de ser cons­ci­ents que, si estan més diver­si­fi­ca­des en mer­cats en què venen com en l’ori­gen dels seus proveïdors, són més for­tes”, hi afe­geix Joan Tris­tany.

I per poder esqui­var aquest tsu­nami que ha por­tat la covid-19 al comerç inter­na­ci­o­nal, els experts aler­ten que no ser­vei­xen les matei­xes recep­tes de diver­si­fi­cació de mer­cats que es van fer ser­vir en l’ante­rior etapa de vaques magres. Ales­ho­res, la crisi finan­cera també va tenir una reper­cussió nega­tiva en les expor­ta­ci­ons però afec­tava prin­ci­pal­ment els països desen­vo­lu­pats, en canvi un grup d’emer­gents con­ti­nu­a­ven crei­xent i van ser­vir per com­pen­sar la cai­guda de les coman­des dels països avançats. La crisi actual, però, afecta a escala glo­bal.

Con­tacte físic blo­que­jat.

Així que, tot i que per enfor­tir-se la inter­na­ci­o­na­lit­zació és una de les fórmu­les mes­tres, també entren en joc fac­tors dife­rents.

D’una banda, perquè la pandèmia evo­lu­ci­ona de manera dis­par i, d’una altra banda, perquè la mobi­li­tat de les per­so­nes està limi­tada i per tant la manera de ven­dre ha can­viat. L’equip comer­cial no pot des­plaçar-se arreu el món per obrir-se a nous mer­cats, i, a més, roma­nen can­cel·lades totes les fires inter­na­ci­o­nals sec­to­ri­als, on hi ha acti­vi­tats que poden arri­bar a con­cen­trar més del 70% de les seves ven­des anu­als.

“Hem de bus­car les vies per donar suport a la inter­na­ci­o­na­lit­zació i diver­si­fi­car molt les nos­tres rela­ci­ons per mini­mit­zar el risc”, es com­pro­met el secre­tari gene­ral d’Acció, qui des­vela que l’agència que diri­geix ha incre­men­tat en un 13% més el nom­bre de con­sul­tes per enge­gar pro­jec­tes d’inter­na­ci­o­na­lit­zació.

Ara bé, l’aven­tura de la inter­na­ci­o­na­lit­zació passa per un moment de molts pals a les rodes. No només pels efec­tes col·late­rals de la pandèmia, sinó perquè arros­sega una sèrie de pro­ces­sos pro­tec­ci­o­nis­tes arreu del món que difi­cul­ten l’ober­tura comer­cial.

“Abans de la pandèmia ja teníem un pro­blema que era la guerra comer­cial entre els EUA i la Xina, una crisi de l’orga­nit­zació Mun­dial del Comerç i un canvi de regles que ho fa tot més com­plex encara”, adver­teix Joan Tris­tany. Tot ple­gat són limi­ta­ci­ons per a les empre­ses expor­ta­do­res i les que aspi­ren a ser-ho. Hau­ran de pren­dre’n nota admi­nis­tra­ci­ons i empre­ses per esqui­var-les de la millor manera.

Eines per a empreses en època postcovid

Ramon González Cambray, director dels programes MBA i Executive Education de la UOC, creu que les empreses necessiten i han de fer servir diferents eines per adaptar-se a l’era postcovid.

En primer lloc, per a González Cambray els professionals han de tenir eines i habilitats per afrontar els reptes de les empreses en el context actual i això depèn de potenciar el talent i saber avançar cap a la internacionalització, amb la intel·ligència competitiva, per exemple.

La segona de les eines que recomana González és fer ús de la tecnologia, com una palanca per poder combatre la baixada de les exportacions. “La digitalització de les empreses és necessària i per fer-ho cal utilitzar les tecnologies més adequades en cada cas. Cada empresa ha de fer la seva avaluació del seu nivell de maduresa digital i, a partir d’aquí, veure com pot avançar utilitzant tecnologies digitals per fer el canvi”, diu. Les oportunitats són digitals perquè el món és digital, és on les empreses han d’avançar per garantir la seva competitivitat per ser més eficients.

Per acabar, el professor de la UOC creu que és el moment de creure en l’agilitat organitzativa: “Cal adaptar-se en cada situació i, per tant, que els projectes es puguin repensar.”

La venda de porcs a la Xina creix un 100%

a.p

En el primer semestre del 2020, mentre les exportacions patien davallades històriques en la gran majoria dels sectors productius de Catalunya, el porcí registrava un creixement del 16% respecte al mateix període de l’any anterior. És cert que el sector alimentari és anticíclic, però el cas és que aquests bons resultats es convertien en explosius si posem la lupa en les vendes de porcs només al mercat xinés. Aleshores la xifra es disparava en un augment del 100%.

Una dada molt alta que, si a més s’emmarca enmig d’una pandèmia que ha paralitzat el comerç internacional, es converteix en inigualable.

A què es deu aquesta pujada?

Fins a mitjan 2018, la Xina representava el 50% de la producció porcina del món, amb un model de producció conegut com a traspati, és a dir que pràcticament a cada casa de la zona rural tenien porcs per a l’autoconsum o subministrament local. L’any 2018, la Xina va patir diferents brots de la pesta porcina africana i el 2019 va aturar la producció, la qual cosa va suposar una demanda sobrevinguda a Catalunya, un dels tres països principals productors de carn de porcí del món, només darrere dels EUA i Alemanya.

Des d’aleshores la Xina ha absorbit tota la carn exportable, però ni la suma de tots els operadors mundials han estat capaços de donar resposta a l’altíssima demanda xinesa. Així que, fa uns mesos, la fàbrica del món va engegar un procés de canvi de model, basat en grans produccions automatitzades i tecnològiques i amb unes rendibilitats molt elevades.

“Es preveu que en un parell d’anys recuperin la seva producció porcina, però amb un model altament eficient, que acabi no només produint per al seu mercat, sinó que pot convertir-se en el principal proveïdor al sud-est asiàtic, amb qui no podrem competir”, alerta Josep Collado, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies.

El repte del sector, doncs, és començar el més aviat possible a diversificar mercats, abans que perdin el seu client principal.

L’alerta de la Federació no és fútil si es té en compte que la Xina absorbeix, ara com ara, el 40% de les exportacions de porcí que fa Catalunya. I Girona és la primera demarcació en nombre d’exportació porcina a la Xina.

Collado explica que, el tema, l’han posat sobre la taula del Ministeri d’Agricultura i l’organització que agrupa productors, escorxadors i indústria càrnia porcina per buscar plegats una sortida. Catalunya hi té molt a perdre perquè, ara com ara, representa el 60% de les exportacions de carn de porcí de l’Estat.

Molt diferent.

El sector boví i oví no ha tingut la mateixa sort en exportacions. I no només això, amb el tancament de la restauració i els hotels a casa nostra, les vendes s’han desplomat perquè les parts més costoses econòmicament, com ara els entrecots i les mitjanes, no tenen tanta sortida als supermercats i al petit comerç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.