Focus

Carns i fàrmacs brillen en la foscor

El sector farmacèutic i l’alimentari han estat la gran excepció en la forta davallada que han patit les exportacions catalanes de béns el 2020 arran de la covid-19

Catalunya exporta el 60% de la carn porcina que ven l’Estat espanyol
El que ha enfonsat uns sectors, a d’altres, els ha fet créixer
joan ramon rovira
cambra de barcelona
El proteccionisme i el canvi de regles mundial ho fa tot més complex
joan tristany
director gen. d’amec
Les farmacèutiques han fet una aposta forta per ser presents al món
Pedro Luís Sánchez
cap d’estudis farmaindustria
S’accelera el procés de relocalització, que no serà només a Catalunya
Ramon gonzález
UOC
Catalunya s’està fent forta especialment en tota la part de salut
joan romero
secretari general d’acció

La desfeta que han patit les exportacions catalanes de béns en el primer semestre del 2020 ha estat històrica (-16,2% entre el gener i el juliol del 2020 i -un 40% si mirem els mesos d’abril i maig). Encara que no serveix de consol, no hem estat els únics, l’FMI mostra una baixada global del 10% en les exportacions de béns i serveis a tot el món, i l’economia espanyola ha perdut un 19% en el mateix període.

“La caiguda de les exportacions no és comparable a cap altra crisi, perquè mai abans havia estat tan generalitzada ni tan profunda. S’han tallat les vies de contacte físic entre l’oferta i la demanda”, explica Joan Tristany, director general de l’associació d’empreses exportadores de béns d’equipament (Amec).

La pandèmia mundial de la covid-19 ha posat també en quarantena el comerç internacional. Tot i que ja no estem als nivells del mes d’abril, es continuen registrant xifres negatives (-10%).

Si posem la lupa en l’afectació per sectors, la davallada és generalitzada però n’hi ha dos que semblen el poblat gal d’Astèrix i Obèlix. Es tracta del farmacèutic i l’alimentari, que en aquest annus horribilis han estat capaços no només de resistir l’envestida sinó de mantenir la tendència creixent en vendes a l’exterior.

Entre el gener i el juliol, les exportacions catalanes de productes farmacèutics van augmentar en un 24% i les de l’alimentari, en un 8,3%. “Els sectors que tenen un impacte directe en les necessitats bàsiques de les persones han aguantat millor”, explica Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Per al cap d’estudis de la patronal Farmaindústria, Pedro Luis Sánchez, el fort increment de les exportacions farmacèutiques no és només atribuïble a l’increment de demanda de fàrmacs per la pandèmia, sinó perquè el sector farmacèutic està recollint els fruits de l’esforç inversor en productes globals dels darrers anys.“Tant les farmacèutiques catalanes com les multinacionals que tenen plantes de producció aquí han fet una aposta forta per ser presents al món”, diu Sánchez. El cas és que les característiques del producte farmacèutic fan que, un cop superades les costoses exigències tècniques per poder comercialitzar a altres països, les vendes globals tinguin una evolució progressiva.

Aquestes bones dades del 2020 no haurien estat possibles sense la trajectòria positiva que va sumant el sector farmacèutic; segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el percentatge de variació de les exportacions catalanes de productes farmacèutics en els darrers 20 anys ha estat sempre ascendent, només amb l’excepció de l’any 2009, en plena crisi financera global, quan va retrocedir a penes un 0,9%, una xifra continguda si es compara amb les fortes baixades que van patir tots els sectors.

“Catalunya s’està fent forta en productes tecnològics alts i especialment en tota la part de salut”, explica Joan Romero, el conseller delegat de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (Acció). De fet, el 2019 Catalunya va exportar més del 50% dels productes farmacèutics de tot l’Estat.

No es pot obviar, però, que ara com ara les exportacions d’alt contingut tecnològic (el grup en què s’inclouen els productes farmacèutics) representen encara un 15% del total de les vendes de béns a l’exterior.

Vist això, el gran repte per al teixit empresarial és augmentar el pes dels productes de més valor afegit. “Tenim molta inversió estrangera molt focalitzada en tecnologia, amb el perfil d’una empresa que importa i exporta i que està inserida en cadenes de valor internacionals. En la mesura que captem més empreses d’aquest perfil i en generem de pròpies, guanyaran força les exportacions d’alta tecnologia”, diu Romero.

El cas és que, si Catalunya guanya fortalesa en productes d’alt contingut tecnològic, hi ha altres variables que entren en joc en el comerç internacional: com ara que no només es competeix en preu, sinó que es garanteix més marge de benefici i a més es redueixen els competidors a escala global.

Els més perjudicats.

Ara bé, l’altra cara de la moneda d’aquest any banyat per una crisi sanitària són els sectors com els de la refineria, l’automoció –amb una davallada de les exportacions que acarona el 40%– i el tèxtil (-25%) –que està patint molt les restriccions de la mobilitat i de l’activitat econòmica. Victor Melul, gerent d’Hispano Tex, una de les poques empreses tèxtils que queden a Catalunya que mantenen la cadena de valor i amb un percentatge d’exportació per sobre del 85%, explicava en una entrevista a L’Econòmic que les comandes els han arribat a baixar en un 95% el segon trimestre del 2020. La firma va reaccionar a la davallada creant a corre-cuita una nova línia de negoci, justament en l’àrea de salut, per poder compensar l’aturada en el teixit de la llar.

Si ho mirem per destinacions, la caiguda és més elevada en el cas de la UE que en el conjunt de l’economia mundial. En el cas de la Xina, en canvi, en l’acumulat fins al juliol l’exportació catalana creix, i el responsable d’aquestes bones notícies és el bon comportament dels productes carnis (llegiu informació en la pàgina 5).

Malgrat la magnitud de la tragèdia, els experts auguren que l’any 2021 es podria recuperar, en part, l’activitat en el comerç internacional de béns. Segons previsions de l’FMI, les exportacions de béns sense serveis cauran un 8% i es recuperaran el 2021 amb un 8,4%. “Resulta difícil fer una previsió tan precisa a casa nostra, crec que dependrà molt de la durada de les mesures públiques de contenció per evitar la propagació de la pandèmia i l’efectivitat de les mesures de reactivació, però la sortida no serà ràpida. Hi haurà països que en sortiran més aviat que d’altres”, considera Tristany.

Ara bé, en el que hi ha acord entre els experts consultats és que, el patiment més fort, el tindrà el sector serveis, el turisme no es preveu que es recuperi ni el 2021 ni el 2022, potser ho acabarà fent a finals del 2023.

Tot i que les comparacions són odioses, en la crisi del 2008 va ser justament el turisme un dels sectors que més van contribuir a sortir-ne, però en aquest cas totes les previsions indiquen que serà molt asimètric. “Tot el tema del treball remot està fent un canvi de model de consum. En el cas del turisme global, es reconduirà, hi haurà canvis que afectaran de manera més perdurable”, hi afegeix Rovira.

La relocalització creix.

També es preveuen transformacions en l’apartat dels béns, algunes de les quals ja estaven en marxa abans de la pandèmia però ara s’han vist accelerades. “Hi haurà una reestructuració de les cadenes globals i una certa propensió a la relocalització, però no esperem recuperar la producció de peces de roba de baix cost sinó de producte de més valor afegit i amb processos més automatitzats”, creu Rovira, qui hi afegeix que de manera progressiva s’optarà per proveïdors de proximitat: “Hi ha subsectors com en el cas del material sanitari, en què s’està fent més evident la tornada.”

L’impuls a la relocalització estarà, però, condicionat a noves regulacions i polítiques públiques que afavoreixen la localització de producció al territori europeu.

“Crec que el procés de relocalització s’accelerarà però no necessàriament serà a Catalunya, però sí a mercats molt més propers com ara els de Tunísia, el Marroc i Turquia”, diu Ramon González Cambray, director dels programes MBA i Executive Education de la UOC.

Davant aquest fenomen, el dubte és saber si Catalunya està suficientment preparada per no perdre el tren de la relocalització. Per a Joan Romero la resposta és clara. “És cert que, en alguns sectors més tradicionals, en els últims 20 anys hem perdut teixit industrial, però l’empresa que ha resistit és molt més competitiva, molt més exportadora i està més internacionalitzada”.

De fet, segons dades de l’Icex, fa 15 anys a Catalunya 12.000 empreses exportadores ho feien de manera regular (les que venen a l’exterior durant quatre anys consecutius). Amb la crisi financera global, moltes van entendre que la internacionalització les feia més robustes per afrontar els canvis de cicles i es van llançar a l’aventura global. L’any passat es van registrar 17.000 empreses catalanes exportadores regulars.

Tot i la bona progressió, quan entrem en el detall i analitzem en quants països estan treballant aquestes empreses de manera regular, ens trobem que ho fan només en dos mercats. La diversificació, doncs, és encara l’assignatura pendent. De fet, segons l’Idescat, les exportacions a la UE representen el 64% del total de les vendes de béns catalans a l’exterior (l’any 2004 eren el 75%). “Les empreses han de ser conscients que, si estan més diversificades en mercats en què venen com en l’origen dels seus proveïdors, són més fortes”, hi afegeix Joan Tristany.

I per poder esquivar aquest tsunami que ha portat la covid-19 al comerç internacional, els experts alerten que no serveixen les mateixes receptes de diversificació de mercats que es van fer servir en l’anterior etapa de vaques magres. Aleshores, la crisi financera també va tenir una repercussió negativa en les exportacions però afectava principalment els països desenvolupats, en canvi un grup d’emergents continuaven creixent i van servir per compensar la caiguda de les comandes dels països avançats. La crisi actual, però, afecta a escala global.

Contacte físic bloquejat.

Així que, tot i que per enfortir-se la internacionalització és una de les fórmules mestres, també entren en joc factors diferents.

D’una banda, perquè la pandèmia evoluciona de manera dispar i, d’una altra banda, perquè la mobilitat de les persones està limitada i per tant la manera de vendre ha canviat. L’equip comercial no pot desplaçar-se arreu el món per obrir-se a nous mercats, i, a més, romanen cancel·lades totes les fires internacionals sectorials, on hi ha activitats que poden arribar a concentrar més del 70% de les seves vendes anuals.

“Hem de buscar les vies per donar suport a la internacionalització i diversificar molt les nostres relacions per minimitzar el risc”, es compromet el secretari general d’Acció, qui desvela que l’agència que dirigeix ha incrementat en un 13% més el nombre de consultes per engegar projectes d’internacionalització.

Ara bé, l’aventura de la internacionalització passa per un moment de molts pals a les rodes. No només pels efectes col·laterals de la pandèmia, sinó perquè arrossega una sèrie de processos proteccionistes arreu del món que dificulten l’obertura comercial.

“Abans de la pandèmia ja teníem un problema que era la guerra comercial entre els EUA i la Xina, una crisi de l’organització Mundial del Comerç i un canvi de regles que ho fa tot més complex encara”, adverteix Joan Tristany. Tot plegat són limitacions per a les empreses exportadores i les que aspiren a ser-ho. Hauran de prendre’n nota administracions i empreses per esquivar-les de la millor manera.

Eines per a empreses en època postcovid

Ramon González Cambray, director dels programes MBA i Executive Education de la UOC, creu que les empreses necessiten i han de fer servir diferents eines per adaptar-se a l’era postcovid.

En primer lloc, per a González Cambray els professionals han de tenir eines i habilitats per afrontar els reptes de les empreses en el context actual i això depèn de potenciar el talent i saber avançar cap a la internacionalització, amb la intel·ligència competitiva, per exemple.

La segona de les eines que recomana González és fer ús de la tecnologia, com una palanca per poder combatre la baixada de les exportacions. “La digitalització de les empreses és necessària i per fer-ho cal utilitzar les tecnologies més adequades en cada cas. Cada empresa ha de fer la seva avaluació del seu nivell de maduresa digital i, a partir d’aquí, veure com pot avançar utilitzant tecnologies digitals per fer el canvi”, diu. Les oportunitats són digitals perquè el món és digital, és on les empreses han d’avançar per garantir la seva competitivitat per ser més eficients.

Per acabar, el professor de la UOC creu que és el moment de creure en l’agilitat organitzativa: “Cal adaptar-se en cada situació i, per tant, que els projectes es puguin repensar.”

La venda de porcs a la Xina creix un 100%

a.p

En el primer semestre del 2020, mentre les exportacions patien davallades històriques en la gran majoria dels sectors productius de Catalunya, el porcí registrava un creixement del 16% respecte al mateix període de l’any anterior. És cert que el sector alimentari és anticíclic, però el cas és que aquests bons resultats es convertien en explosius si posem la lupa en les vendes de porcs només al mercat xinés. Aleshores la xifra es disparava en un augment del 100%.

Una dada molt alta que, si a més s’emmarca enmig d’una pandèmia que ha paralitzat el comerç internacional, es converteix en inigualable.

A què es deu aquesta pujada?

Fins a mitjan 2018, la Xina representava el 50% de la producció porcina del món, amb un model de producció conegut com a traspati, és a dir que pràcticament a cada casa de la zona rural tenien porcs per a l’autoconsum o subministrament local. L’any 2018, la Xina va patir diferents brots de la pesta porcina africana i el 2019 va aturar la producció, la qual cosa va suposar una demanda sobrevinguda a Catalunya, un dels tres països principals productors de carn de porcí del món, només darrere dels EUA i Alemanya.

Des d’aleshores la Xina ha absorbit tota la carn exportable, però ni la suma de tots els operadors mundials han estat capaços de donar resposta a l’altíssima demanda xinesa. Així que, fa uns mesos, la fàbrica del món va engegar un procés de canvi de model, basat en grans produccions automatitzades i tecnològiques i amb unes rendibilitats molt elevades.

“Es preveu que en un parell d’anys recuperin la seva producció porcina, però amb un model altament eficient, que acabi no només produint per al seu mercat, sinó que pot convertir-se en el principal proveïdor al sud-est asiàtic, amb qui no podrem competir”, alerta Josep Collado, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies.

El repte del sector, doncs, és començar el més aviat possible a diversificar mercats, abans que perdin el seu client principal.

L’alerta de la Federació no és fútil si es té en compte que la Xina absorbeix, ara com ara, el 40% de les exportacions de porcí que fa Catalunya. I Girona és la primera demarcació en nombre d’exportació porcina a la Xina.

Collado explica que, el tema, l’han posat sobre la taula del Ministeri d’Agricultura i l’organització que agrupa productors, escorxadors i indústria càrnia porcina per buscar plegats una sortida. Catalunya hi té molt a perdre perquè, ara com ara, representa el 60% de les exportacions de carn de porcí de l’Estat.

Molt diferent.

El sector boví i oví no ha tingut la mateixa sort en exportacions. I no només això, amb el tancament de la restauració i els hotels a casa nostra, les vendes s’han desplomat perquè les parts més costoses econòmicament, com ara els entrecots i les mitjanes, no tenen tanta sortida als supermercats i al petit comerç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.