Focus

Jochen Müller

Director Adjunt de la Representació de la Comissió Europea a Espanya

“El comerç internacional és una solució per sortir de la crisi de la covid-19”

El 2021 esperem que estiguin aprovats els aranzels en frontera pel CO2 en les importacions
Pel proteccionisme la Xina i els EUA han baixat moltíssim els fluxos comercials

Ens tro­bem en un
dels pit­jors moments en dades de comerç inter­na­ci­o­nal. Creu que un cop superada la pandèmia podrem recu­pe­rar les dades posi­ti­ves?
Sí, clara­ment. El pro­blema és pre­veure quant de temps pot tri­gar per tor­nar a la nor­ma­li­tat. Hi ha hagut una bai­xada molt impor­tant del comerç inter­na­ci­o­nal, però alhora, el comerç inter­na­ci­o­nal és part de la res­posta per poder sor­tir de la crisi, i ho hem vist en altres epi­so­dis. Abans de la crisi finan­cera del 2008, el 25% del PIB espa­nyol estava lli­gat al comerç inter­na­ci­o­nal, l’any pas­sat estàvem gai­rebé en el 35%, per sobre del que té França, Itàlia, etc. El que sig­ni­fica que les pimes han bus­cat nous mer­cats perquè s’han ado­nat que els fa menys vul­ne­ra­bles i que el poten­cial de crei­xe­ment és més gran.
És cert que el crei­xe­ment de la inter­na­ci­o­na­lit­zació ha estat expo­nen­cial, però encara queda el repte de diver­si­fi­car els mer­cats.
Sí, exacte, i també per poder reac­ci­o­nar a cri­sis pun­tu­als. Per exem­ple, quan la UE va impo­sar san­ci­ons a Rússia pel seu atac a Cri­mea fa cinc anys, una decisió geo­política unànime, va aca­bar tenint impacte molt greu en les expor­ta­ci­ons agro­a­li­mentàries euro­pees al mer­cat rus. Des d’Europa vam optar per donar ajuts perquè es reo­ri­en­tes­sin a d’altres mer­cats. En tres anys, hem acon­se­guit que el sec­tor lacti, per exem­ple, ven­gui més llet al mer­cat xinès del que sub­mi­nis­trava ante­ri­or­ment al rus.
La crisi de la covid ha arri­bat, a més, en un moment en què hi havia molts fronts oberts en el comerç inter­na­ci­o­nal, com ara l’aug­ment del pro­tec­ci­o­nisme. Com tre­ba­lla la Comissió Euro­pea per afron­tar aquesta pràctica crei­xent?
Nosal­tres pen­sem que el pro­tec­ci­o­nisme és la res­posta comer­cial equi­vo­cada, no és la solució. Ja veiem el que passa a la Xina i els EUA, on els flu­xos comer­ci­als han bai­xat moltíssim entre els dos i han per­dut ocu­pació i també hi ha hagut des­trucció d’empre­ses. Des de la Comissió Euro­pea volem con­ti­nuar defen­sant el comerç inter­na­ci­o­nal basat en regles clares i el res­pecte del marc de joc de l’Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç (OMC). I són les regles que en part la Xina no res­pecta, amb les aju­des de l’Estat, amb les pràcti­ques de ven­dre per sota del mer­cat i en obli­gar empre­ses euro­pees que volen ins­tal·lar-se allà a trans­fe­rir forçosa­ment la seva tec­no­lo­gia. A més, estem dema­nant als EUA que tor­nin a ser ali­ats d’Europa per recla­mar les regles del joc, com feien abans que Donald Trump fos esco­llit pre­si­dent. No ens va millor amb el pro­tec­ci­o­nisme ame­ricà, podríem estar llui­tant junts com ho fem amb el Canadà, el Japó, Corea del Sud i altres països que defen­sen el mul­ti­la­te­ra­lisme basat en regles i en con­tra del pro­tec­ci­o­nisme.
La Comissió està en procés de revisió de la política comer­cial i d’inversió. Quina és la via del canvi?
Hem obert con­sulta pública per escol­tar totes les parts interes­sa­des sobre qui­nes han de ser les pri­o­ri­tats a Europa en l’àmbit del comerç inter­na­ci­o­nal i ja tenim 250 pro­pos­tes. Per una banda, volem replan­te­jar el nos­tre enfo­ca­ment per sor­tir de la crisi del coro­na­vi­rus i també sobre qui­nes són les bar­re­res al comerç inter­na­ci­o­nal més impor­tants per pres­tar-los més atenció. També pre­gun­tem sobre els des­a­fi­a­ments tec­nològics més impor­tants perquè tenim ins­tru­ments de defensa a Europa sota les nor­mes de l’OMC que ens per­me­ten impo­sar impos­tos puni­tius en fron­tera per defen­sar la nos­tra indústria de les pràcti­ques des­lle­ials, com passa en el sec­tor de les bici­cle­tes, per exem­ple.
En quin punt es troba la imple­men­tació d’aran­zels en fron­tera pel CO2?
La pro­posta s’està deba­tent al Par­la­ment Euro­peu i al Con­sell i espe­rem tenir-la apro­vada el 2021. La indústria euro­pea té obli­ga­ci­ons més ele­va­des que d’altres ter­ri­to­ris per reduir les emis­si­ons de CO2. Volem equi­li­brar el sobre­cost que suposa per al nos­tre tei­xit pro­duc­tiu en sec­tors com ara l’auto­moció i la química per poder tenir una com­petència més equi­li­brada. Hem d’asse­gu­rar-nos que la indústria no es des­lo­ca­litza a fora, per les aspi­ra­ci­ons de reduir les emis­si­ons.
Les pimes es tro­ben amb més limi­ta­ci­ons per afron­tar les dife­rents regles del joc.
Jus­ta­ment per a aquest per­fil d’empre­ses cobren més importància unes regles de comerç inter­na­ci­o­nal clares; al nos­tre judici, els acords comer­ci­als que estem fent estan sobre­tot cen­trats en les pimes, perquè les mul­ti­na­ci­o­nals ja són a tots els països i tenen recur­sos per ges­ti­o­nar-ho. Els acords comer­ci­als hi són per aju­dar les pimes a superar els obs­ta­cles que poden exis­tir i bai­xar aran­zels, tra­ves admi­nis­tra­ti­ves i faci­li­tar la mobi­li­tat labo­ral. Un bon exem­ple és l’acord amb el Canadà, amb el qual hem eli­mi­nat el 99% d’aran­zels que exis­tien.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a