El Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya (DOGC) publi­cava el 6 d’agost del 2020 el Decret 75/2020, de 4 d’agost, de Turisme de Cata­lu­nya. Si bé el moment triat per a la seva publi­cació resulta poc fala­guer a causa de la indis­cu­ti­ble crisi que està sofrint el sec­tor turístic amb motiu de la covid-19, la veri­tat és que es tracta d’una nor­ma­tiva que vol posar ordre a un sec­tor sobre­ex­plo­tat, amb una gran plu­ra­li­tat d’inter­ven­tors i un excés de nor­ma­tiva la qual, en alguns casos, resulta con­tra­dictòria.

Les inten­ci­ons d’aquest decret són clares: defi­nir els requi­sits turístics i de clas­si­fi­cació de les empre­ses i de les acti­vi­tats turísti­ques i regu­lar-ne la dis­ci­plina admi­nis­tra­tiva i el model de gover­nança. Que­den exclo­sos d’aquesta norma aquells esta­bli­ments, ins­tal·laci­ons resi­den­ci­als, mit­jans de trans­port i vehi­cles on es pugui per­noc­tar i que esti­guin regu­lats per nor­ma­tiva pròpia, com ins­tal·laci­ons juve­nils, residències per a per­so­nes grans, residències d’estu­di­ants, esta­bli­ments on s’exer­cei­xen acti­vi­tats de natu­ra­lesa sexual o anàlegs.

Dit tot això, el pre­sent arti­cle té com a fina­li­tat conèixer quina regu­lació pre­veu aquesta norma per a una de les acti­vi­tats turísti­ques més con­tro­ver­ti­des dels últims anys: l’arren­da­ment d’habi­tat­ges d’ús turístic.

El con­tin­gut del decret s’estruc­tura en lli­bres, títols, capítols i sec­ci­ons. En el lli­bre segon, títol II, tro­bem l’habi­tatge d’ús turístic defi­nit com “aquell que és cedit pel seu pro­pi­e­tari, direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment, a ter­cers, a canvi de con­tra­pres­tació econòmica per a una estada de tem­po­rada i en con­di­ci­ons d’imme­di­ata dis­po­ni­bi­li­tat.” L’estada de tem­po­rada com­porta l’ocu­pació d’un habi­tatge per un període con­ti­nuat igual, o infe­rior, a trenta-un dies. L’habi­tatge d’ús turístic ha de ser cedit en la seva inte­gri­tat, és a dir, sota aquesta moda­li­tat no es poden arren­dar dife­rents esta­des de manera sepa­rada, la qual cosa equi­val­dria a un llo­guer d’habi­tació o de llar com­par­tida (nova figura regu­lada en aquest decret).

Una nove­tat sig­ni­fi­ca­tiva del decret és que esta­bleix un màxim de quinze pla­ces per habi­tatge turístic, de manera que queda pro­hi­bida l’ocu­pació supe­rior a aquest nom­bre de pla­ces, o supe­rior al límit que indi­qui la cèdula d’habi­ta­bi­li­tat de l’habi­tatge. A més, l’habi­tatge ha d’estar prou moblat i dotat d’apa­rells i uten­si­lis neces­sa­ris per tal que pugui ser ocu­pat imme­di­a­ta­ment.

Així mateix, el pro­pi­e­tari o ges­tor ha de lliu­rar als usu­a­ris de l’immo­ble un docu­ment que recu­lli les nor­mes de con­vivència acor­da­des per la comu­ni­tat de pro­pi­e­ta­ris on s’inte­gra l’habi­tatge, en cas que aquesta comu­ni­tat exis­teixi. Aquest docu­ment ha d’estar redac­tat, com a mínim, en català, cas­tellà, anglès i francès. D’altra banda, el pro­pi­e­tari o ges­tor desig­nat ha de garan­tir un ser­vei d’assistència i man­te­ni­ment de l’habi­tatge. Aquest habi­tatge, al seu torn, ha d’exhi­bir en un lloc visi­ble i fàcil­ment loca­lit­za­ble el NIRTC (número d’ins­cripció en el regis­tre de turisme de Cata­lu­nya).

Final­ment, s’ha supri­mit qual­se­vol tipus de referència al com­pli­ment d’altres nor­ma­ti­ves, encara que es torna a esmen­tar el règim espe­cial del muni­cipi de Bar­ce­lona, la qual cosa faculta al seu con­sis­tori a la pro­mul­gació i l’esta­bli­ment, mit­jançant orde­nan­ces, de requi­sits par­ti­cu­lars a les acti­vi­tats d’allot­ja­ment turístic en habi­tat­ges d’ús turístic i en llars com­par­ti­des, així com limi­ta­ci­ons tem­po­rals i períodes màxims de vigències.

Aquesta nor­ma­tiva vol inten­tar pro­fes­si­o­na­lit­zar una pres­tació de ser­vei en la qual en els últims anys ha reg­nat el des­con­trol i l’ambigüitat, en part, per l’entrada d’empre­ses i par­ti­cu­lars ali­ens al sec­tor turístic, àvids d’obte­nir una gran ren­di­bi­li­tat econòmica, sense tot just haver de com­plir amb els requi­sits nor­ma­tius que s’exi­gei­xen a empre­ses del sec­tor que ges­ti­o­nen un altre tipus d’esta­bli­ments.

Ara bé, aquest decret segueix sense escla­rir el futur de l’habi­tatge d’ús turístic a la ciu­tat de Bar­ce­lona. Recor­dem que, des del 14 de novem­bre del 2019, l’Ajun­ta­ment de la Ciu­tat Com­tal ha suspès, per un ter­mini màxim d’un any la con­cessió de llicències per a l’explo­tació de pisos turístics, any que està a punt d’expi­rar sense que hi hagi una nova regu­lació a la vista, i amb la pro­blemàtica, segons l’Ajun­ta­ment, que pot arri­bar a supo­sar l’ús frau­du­lent de la nova figura pre­vista en aquest decret: la llar com­par­tida. Amb inde­pendència de la qua­li­tat tec­ni­co­jurídica d’aquesta nova norma, resulta inne­ga­ble que el seu bon fun­ci­o­na­ment dependrà de la super­vivència d’un sec­tor turístic molt cas­ti­gat i la con­tinuïtat del qual depèn, en gran mesura, de les aju­des que el fons euro­peu li pugui ator­gar. En cas con­trari, aquesta nor­ma­tiva serà, com mol­tes altres que l’han pre­ce­dit, foc d’ence­nalls.