Banc Sabadell: punt i seguit

És evi­dent que la rup­tura de les nego­ci­a­ci­ons entre el BBVA i el Banc Saba­dell per crear el segon major banc d’Espa­nya no ha dei­xat indi­fe­rent els regu­la­dors ban­ca­ris ni tam­poc els mer­cats. Com en mol­tes ope­ra­ci­ons cor­po­ra­ti­ves de com­pra o fusió per absorció, el des­a­cord per vin­cu­lar el preu de les acci­ons del BS amb el seu just valor sem­bla que ha estat la causa de la rup­tura de les nego­ci­a­ci­ons. Crec que era un moment pro­pici per a la con­so­li­dació, si tenim en compte els pro­ble­mes de la indústria bancària i de l’eco­no­mia del nos­tre país, una de les més afec­ta­des d’Europa per la pandèmia.

A més, les fusi­ons bancàries tenen com a objec­tiu reduir la frag­men­tació del mer­cat i aug­men­tar el seu domini. Un argu­ment relle­vant, tenint en compte que el grup resul­tant, jun­ta­ment amb el seu prin­ci­pal com­pe­ti­dor, Cai­xa­Bank - Bankia, podria haver con­tro­lat més del 50% dels dipòsits i préstecs ban­ca­ris del mer­cat espa­nyol.

També és evi­dent que els bai­xos tipus d’interès impli­quen que el sec­tor ban­cari afronti un esce­nari de pèrdua d’ingres­sos durant bas­tants anys. Atès aquest con­text, la fusió per­me­tria al Banc Saba­dell l’ús de tec­no­lo­gies úniques i com­par­ti­des, l’apa­rició de siner­gies, l’alleu­ge­ri­ment de l’estruc­tura de cos­tos i l’obtenció d’uns majors mar­ges d’apor­tació, mit­jançant eco­no­mies d’escala. El seu efecte imme­diat hau­ria estat la millora de la seva eficiència i la seva ren­di­bi­li­tat, crònica­ment pobres des de fa anys. Tot això sense obli­dar la faci­li­tat per afron­tar els crei­xents requi­sits regu­la­dors.

Un altre aspecte impor­tant és el cone­gut com a badwill, del qual fa pocs mesos el BCE n’apro­vava la comp­ta­bi­lit­zació en pro­ces­sos de con­so­li­dació bancària. Aquest badwill o major valor d’inversió, que implica un bene­fici, s’ori­gina en pagar un preu de com­pra per la tota­li­tat de les acci­ons infe­rior al valor rao­na­ble del seu patri­moni net comp­ta­ble. Si s’hagués acon­se­guit un acord per a la seva inte­gració, es podria comp­ta­bi­lit­zar un guany apro­xi­mat de 8.000 mili­ons d’euros. Això per­me­tria al grup fusi­o­nat con­so­li­dar el seu model de negoci, com­pen­sant aquest import amb els cos­tos d’inte­gració, amb les pro­vi­si­ons per a futu­res insolvències i amb els cos­tos que suposa uni­fi­car els sis­te­mes d’infor­mació i migració cap a una banca més digi­tal.

Mal­grat tots aquests argu­ments, con­si­dero que la posició del govern cor­po­ra­tiu del grup Banc Saba­dell, no accep­tant l’equació de bes­canvi, ha estat honesta i valenta per tal de pro­te­gir en aquest procés de nego­ci­ació els interes­sos dels seus més de 246.000 acci­o­nis­tes. Sem­bla poc rao­na­ble voler com­prar un banc amb un valor comp­ta­ble de 12.905 mili­ons d’euros ( 2019) per menys d’una cin­quena part.

Ara caldrà espe­rar els pròxims movi­ments del Saba­dell, però aquest pri­mer acos­ta­ment cal con­si­de­rar-lo un punt i seguit, ja que no és des­car­ta­ble que la pressió dels super­vi­sors impli­qui que final­ment se signi un acord.