Hom demana a les famílies que romanguin a casa, com a mesura profilàctica contra la covid-19, però ens hi podem estar amb un mínim confort tèrmic? La pobresa continua amenaçant les famílies, aquí i arreu, i per això Enginyeria sense Fronteres (ESF), conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), impulsa el projecte europeu EmpowerMed, que cobeja apoderar les llars que cauen en una situació de pobresa energètica, des d’una perspectiva de gènere i d’impactes en la salut.

El projecte s’està desenvolupant simultàniament a França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Albània i l’Estat espanyol. Com explica Lidija Zivic, de l’associació Focus, entitat d’Eslovènia responsable de la iniciativa, EnpowerMed “se centra en les dones, especialment en llars monomarentals, perquè es veuen afectades de manera desproporcionada per la pobresa energètica, i cal el seu apoderament per fer-hi front”. Així mateix, com declara Katharina Habsbrunner, de l’entitat WECF, “la pobresa energètica no només afecta econòmicament les famílies, sinó que impacta en la seva salut i benestar”. En el marc de la iniciativa, es faran assessoraments col·lectius, aplicació de mesures de confort tèrmic a la llar, recomanacions per reduir la despesa energètica i l’organització de grups de suport mutu, amb més de 1.500 llars en el cas català, a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Una de les coordinadores del projecte a Catalunya, Irene González, indica que l’àmbit geogràfic del projecte respon al fet que “a diversos indrets del Mediterrani es detecta una problemàtica semblant, d’edificacions que no han estat concebudes per combatre el fred o la calor, i de famílies menys preparades per afrontar la pobresa energètica”. En el cas espanyol, segons dades oficials, les peticions del bo social per al descompte en el rebut de la llum han crescut un 191% en dos anys, al ritme de gairebé 200 per dia durant la pandèmia.

EnpowerMed posa l’accent en la dona, atès que, com revela un estudi d’ESF, les ajudes contra la pobresa energètica les sol·licita la dona en un 70% dels casos, donat que és qui s’ha fet responsable de la llar i de tenir cura dels petits i la gent gran. Pel que fa a les mares solteres, un 50% pateixen risc de pobresa energètica.

La iniciativa introdueix elements tècnics, com ara uns sensors dissenyats per l’IREC que serveixen per mesurar el confort tèrmic a la llar i creuar les dades de consum obtingudes per fer recomanacions d’estalvi. Però també hi ha eines per fomentar la solidaritat. Irene González explica: “Les persones que pateixen pobresa energètica sovint es veuen afectades, en conseqüència, en la seva salut física i mental, i en els grups de suport mutu poden exposar els seus problemes i així poder anar superant l’ansietat que tenen, un sentiment d’estigmatització.” En tractar la qüestió de manera col·lectiva, “es teixeixen vincles que són molt importants per assolir el benestar anímic”. L’acompanyament és clau en tota l’estratègia, perquè l’afectat per pobresa energètica no se senti desvalgut. “Les persones ja no han d’anar soles a renegociar un deute, o a canviar un contracte o un comptador, van acompanyades d’altres per sentir-se realment apoderades, i en condicions de reclamar drets i polítiques públiques que els garanteixin.”

Els promotors del projecte insisteixen que el seu tret diferencial és que ja no es tracta només de donar consells tècnics per no malbaratar energia, com ara canviar els electrodomèstics, sinó “d’abordar el problema des de la perspectiva de la justícia social”. Irene González indica: “Si bé a escala global és necessari avançar cap a l’eficiència energètica, cal entendre que, a qui està per sota dels nivells de confort, no se li pot aplicar polítiques del no connectis això o allò, ja que al final el que cal és preservar el dret energètic a gaudir de temperatures entre 18 ºC i 21 ºC, tal com prescriu l’OMS.”