El 2020 va ser un any hor­ri­ble pels efec­tes que el virus va tenir sobre la salut, l’eco­no­mia i la soci­e­tat de tots els països, gai­rebé sense excep­ci­ons. La diferència, però, és que a uns –Espa­nya està en aquest grup–, les con­seqüències els afec­ten molt més que a d’altres, i tant aquest any que ara comença com els següents, els con­ti­nu­a­ran afec­tant molt més.

L’eco­no­mia espa­nyola, que ja es tro­bava en un estat de gran debi­li­tat abans de l’arri­bada del virus –cal que no ho obli­dem–, s’ha d’enfron­tar a un sane­ja­ment per reduir el dèficit que ja tenia abans de la pandèmia, per dis­mi­nuir l’immens dèficit en què va incórrer durant el 2020 i per dur a terme la tasca de remun­tar un pano­rama d’hiperen­deu­ta­ment amb una pro­duc­ti­vi­tat baixa. A tot això cal afe­gir que el marge d’actu­ació que té el govern esta­tal és nul pel pes que Espa­nya té en l’eco­no­mia mun­dial.

Penso que el més urgent és posar damunt la taula els pro­ble­mes que Espa­nya té per tal que tota la població en sigui cons­ci­ent:

• Un sis­tema d’admi­nis­tració regi­o­nal que no se sosté perquè tres regi­ons en finan­cen dotze i dues ciu­tats autònomes.

• Un nivell de frau i d’elusió fis­cal que més que duplica la mit­jana de la UE i que obliga a man­te­nir uns tipus impo­si­tius absur­da­ment ele­vats.

• Una pro­duc­ti­vi­tat en l’àmbit del país baixa i esbi­ai­xada, ja que en algu­nes zones és altíssima i en d’altres és deci­monònica.

• Un nivell d’eco­no­mia sub­mer­gida des­co­mu­nal, que oscil·la entre el 17 i el 25% del PIB.

• Una taxa d’acti­vi­tat que és de les més bai­xes de la UE (59%) i que con­viu amb un volum de població deso­cu­pada enorme (16%) i un atur juve­nil immens (42%) i que con­tri­bu­eix al fet que la taxa de pobresa se situï en el 25%.

• Un nivell de deute pura­ment i sim­ple­ment impa­ga­ble.

Aquests pro­ble­mes han de ser abor­dats de seguida, entre altres raons perquè fa massa temps que els té.

Res­pecte al frau i a l’elusió fis­cal, Espa­nya hau­ria de plan­te­jar a la UE estàndards de col·labo­ració fis­cal amb la fina­li­tat de reduir el frau en l’àmbit euro­peu. Jun­ta­ment amb això, també hau­ria de per­se­guir el seu frau, reduir tipus impo­si­tius amb l’objec­tiu d’eixam­plar bases impo­sa­bles i opti­mit­zar i pri­o­rit­zar la des­pesa assu­mint que hi ha man­can­ces i que és un país pobre.

Quant a l’admi­nis­tració regi­o­nal, és urgent que Espa­nya posi fi al cafè per a tots i que cen­tri els esforços en les zones amb pos­si­bi­li­tats, un fet que arri­barà a deter­mi­nar la UE; alhora, s’hau­ria d’imple­men­tar la renda bàsica amb la fina­li­tat de reduir la pobresa i obrir un ven­tall de pos­si­bi­li­tats per a per­so­nes que es tro­ben en una situ­ació precària per tal que puguin assu­mir certs ris­cos, com can­viar de feina, ja que tin­drien un mínim asse­gu­rat.

Pos­si­ble­ment, però, la baixa pro­duc­ti­vi­tat és un dels grans pro­ble­mes que Espa­nya té avui. Per aquest motiu, hau­ria de deli­mi­tar polítiques de col·labo­ració publi­co­pri­va­des en R+D, la qual cosa està vin­cu­lada amb el que he esmen­tat res­pecte a l’admi­nis­tració regi­o­nal.

Un altre gran pro­blema d’Espa­nya és el nivell de l’eco­no­mia sub­mer­gida: entre el 15 i el 27% del PIB, segons diver­ses esti­ma­ci­ons, i jun­ta­ment amb això i en com­bi­nació amb això la baixa taxa d’acti­vi­tat i l’ele­vada taxa d’atur. És impres­cin­di­ble fer aflo­rar l’eco­no­mia sub­mer­gida assu­mint les con­seqüències que se’n poden deri­var, com posar de mani­fest acti­vi­tats i empre­ses no via­bles. Alhora, cal assu­mir que Espa­nya no té la demanda de feina necessària per absor­bir l’oferta de feina exis­tent, la qual cosa també es vin­cula amb el fet de cen­trar els esforços a les zones via­bles, així com amb la implan­tació de la renda bàsica.

I, evi­dent­ment, el deute públic que Espa­nya arros­sega i que, penso, hau­ria de moure l’Estat espa­nyol a nego­ciar de manera imme­di­ata un pla per abor­dar-lo tenint en compte que es tracta d’una quan­ti­tat que no pot pagar.

A la taula adjunta es veuen les últi­mes pre­vi­si­ons com­ple­tes sobre l’eco­no­mia espa­nyola publi­ca­des pel Banc d’Espa­nya el mes de desem­bre (Óscar Arce, Proyec­ci­o­nes Macro­e­conómicas de España 2020-2023. Banc d’Espa­nya, 11-12-2020).

(Esce­nari suau: evo­lució con­tro­lada de la pandèmia i adap­tació àgil dels agents econòmics a l’evo­lució de la pandèmia. Esce­nari cen­tral: nous brots mode­rats amb mesu­res sem­blants a les recents, alhora que es man­te­nen asi­me­tries sec­to­ri­als en el camí de la recu­pe­ració. Esce­nari sever: rebrot intens de la pandèmia en un curt ter­mini i endu­ri­ment deles mesu­res de tan­ca­ment i de recu­pe­ració més limi­tada).

Unint aques­tes pre­vi­si­ons amb els pro­ble­mes asse­nya­lats el que s’obté és un con­text com­pli­cat. L’eco­no­mia espa­nyola va entrar debi­li­tada en el nou esce­nari deli­mi­tat pel virus, un esce­nari que l’aboca a una situ­ació de cai­guda men­tre arros­sega un llast d’insu­ficiència, cosa que posa de mani­fest un pano­rama molt molt com­pli­cat.