Eines

Santiago Niño-Becerra

Catedràtic d'estructura econòmica de l'IQS Business School

“El poder és en les grans corporacions; votar cada quatre anys és folklore”

‘Capitalismo 1679-2065’ Santiago Niño-Becerra
Ariel 20,90 €
La imposició directa presenta molts problemes i farà un tomb cap a la indirecta

L’entre­vista és a través de Skype. San­ti­ago Niño-Becerra és a casa seva, des d’on fa mesos que impar­teix les clas­ses (és pro­fes­sor de l’IQS Busi­ness School) i atén els peri­o­dis­tes interes­sats pel seu dar­rer lli­bre: Capi­ta­lismo 1679-2065. “A tots ens ha can­viat la vida”, raona sobre la covid, i ràpida­ment agafa una vari­ant: el turisme, amb el qual dona per inau­gu­rada la part for­mal de la con­versa, no sense abans pre­ve­nir el peri­o­dista: “I això ja és part de l’entre­vista.” “Els viat­ges de negoci s’enfon­sa­ran, en part perquè molts eren absurds. I el mateix per a tants viat­ges de cap de set­mana que arribàvem a fer. Entre el 20 i el 30% dels hotels estan morts. Hi ha una part de PIB que es gene­rava que no es gene­rarà i té con­seqüències.”

Parla de la des­trucció de llocs de tre­ball?
A Espa­nya hi ha 750.000 per­so­nes en ERTO, què pas­sarà amb aquesta gent?
Però de la mateixa manera que hi ha gent afec­tada, n’hi ha d’altra que no ho està, que està estal­vi­ant?
Sí, Espa­nya té una taxa d’estalvi galàctica, d’apro­xi­ma­da­ment el 24% de la renda. Però la dis­tri­bució d’aquest estalvi no és homogènia. Hi ha una part de la població que té la majo­ria de l’estalvi, i després hi ha pimes i autònoms, que estan deses­tal­vi­ant per sobre­viure. I una part del govern espa­nyol es queixa perquè s’hau­ria de con­su­mir, i una altra part dient, per con­tra, que s’ha de fer un coixí per a la jubi­lació.
Com encaixa la pandèmia en el seu relat del capi­ta­lisme?
El con­cepte de “cigne negre” és molt encer­tat perquè, això, no s’ho espe­rava ningú. Ara bé, tindrà dos impac­tes: el pri­mer, que acce­le­rarà la posada en marxa de coses que hau­rien arri­bat igual, com ara el tele­tre­ball; el segon és que està poten­ci­ant la idea de l’eficiència, en el sen­tit de pres­cin­dir de tot allò que no és estric­ta­ment neces­sari, en l’àmbit econòmic però també en el balanç més per­so­nal.
En nom de l’eficiència des­a­pa­rei­xe­ran molts nego­cis?
Per des­comp­tat. Però també és un tema de recur­sos dis­po­ni­bles. Qui té diners pot pla­ni­fi­car, inver­tir i trans­for­mar-se, que és la clau del tri­omf. La cadena d’hotels Hyatt no farà fallida.
Les grans cor­po­ra­ci­ons sor­ti­ran reforçades?
Sens dubte que anem a una con­cen­tració del capi­tal. Qui si no Ama­zon pot afron­tar una expansió tec­nològica i logística per res­pon­dre d’un dia per l’altre a l’incre­ment de ven­des a través de la xarxa? Cal molt de capi­tal i una gran fle­xi­bi­li­tat per posar en marxa tots els can­vis d’una manera ultraràpida.
En canvi, Ama­zon no és un exem­ple a l’hora de pagar impos­tos. Què es pot fer perquè paguin?
Amb relació a la fis­ca­li­tat, penso que la impo­sició directa pre­senta molts pro­ble­mes i farà un tomb cap a la impo­sició indi­recta.
Que és menys pro­gres­siva.
No, pot ser fins i tot més pro­gres­siva. Si par­tim de la base que tot és con­sum -i la com­pra d’un habi­tatge o de maquinària també ho és-, ales­ho­res hem de posar un tipus impo­si­tiu al con­sum en funció del bé del qual es tracti, per exem­ple un IVA del 10% si es com­pra un cotxe fami­liar i del 85% si és un d’alta gamma. En canvi, impost sobre la renda i sobre els bene­fi­cis, zero. Cal una fis­ca­li­tat inter­na­ci­o­nal en aquest sen­tit, i ens car­re­guem els para­di­sos fis­cals i l’eco­no­mia sub­mer­gida que ho és per evi­tar la impo­sició directa. Tot això com­bi­nat amb l’eli­mi­nació del diner en metàl·lic.
No pot fer encara més desi­gual el món?
La desi­gual­tat l’has de com­pen­sar amb un acte volun­tari com la renda bàsica. És inqüesti­o­na­ble que la con­cen­tració de capi­tal va a més, lla­vors l’única via per com­pen­sar això és la renda bàsica.
En el lli­bre diu que el lli­natge torna a ser clau en el progrés de les per­so­nes.
Sobre­tot pels con­tac­tes als quals donen lloc aquests lli­nat­ges fami­li­ars. De Mark Zucker­berg es diu que és un crac, però s’oblida que era a Har­vard, no era un qual­se­vol. La idea del somni ame­ricà, als anys cin­quanta, pot­ser; avui, no.
La pandèmia està dis­pa­rant el deute dels estats. Ens hem d’amoïnar o es pot fer un arran­ja­ment comp­ta­ble?
Els diners hau­rien de ser el reflex del valor que genera l’eco­no­mia d’un ter­ri­tori, però ja no és així. Ara, els diners, te’ls inven­tes, són bits d’ordi­na­dor. Ara s’estan impri­mint pape­rets que es diuen “deute públic” i els bancs cen­trals els estan com­prant. El 90% del deute pública que està gene­rant Espa­nya, l’està com­prant el BCE. Ens estem fent tram­pes al soli­tari. Ara bé, que puguis fer taula rasa i escom­brar el deute no és tan fàcil. Al final, el deute és un actiu en els balanços dels cre­di­tors. No pagar genera un pro­blema. Ningú ho plan­teja perquè el truc del deute és anar pagant els interes­sos. És un auto­en­gany insos­te­ni­ble.
Què en pensa, del resul­tat de les elec­ci­ons als Estats Units?
El poder, avui dia, no el tenen els governs ni les per­so­nes quan voten, el té el poder econòmic. Hi ha un for­ma­lisme que és anar votant cada qua­tre anys, però penso que és un acte folklòric. Quan Black­Rock mou actius per valor de 8 bili­ons de dòlars i quan aga­fes la fac­tu­ració de les 10 prin­ci­pals com­pa­nyies del món i la suma dona una xifra que és més gran que el PIB del Regne Unit, entens que Trump va gua­nyar perquè li va venir bé al poder econòmic, com ara amb Biden. Ales­ho­res, penso que el tarannà can­viarà. Però en la pràctica, poques coses més.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.