En part, és per l’avenç tecnològic que s’està donant a passos agegantats, hi ha canvis en noves tecnologies, automatització i intel·ligència artificial que fan témer als empleats que en un termini curt no podran desenvolupar les seves funcions. És una percepció molt forta que és atribuïble també als canvis de la manera de treballar que ha provocat la pandèmia.

Aquest estudi evidencia la sensació de la manca d’adaptació de les entitats educatives als canvis, ha arribat el moment de donar una resposta a les necessitats d’aprenentatge d’aquesta nova generació d’estudiants. Jo faig també una consideració més individual i és que no n’hi ha prou amb ser estudiant els primers 25 anys de vida, sinó que cal una actitud d’aprenentatge constant per adaptar-nos al canvi i tenir èxit en la trajectòria professional.

Malgrat les dades, és positiu la consciència de les carències i per tant és el primer pas per poder començar a fer canvis. El risc ve si la deficiència és continuada i si tant individus com empresa no emprenen accions, és aleshores quan hi ha un risc de perdre competitivitat com a societat.

Cal una acció de les dues bandes. Els empleats han de tenir interès i disciplina per millorar les seves habilitats, però les empreses han de promoure la cultura de l’aprenentatge. De fet, el 76% dels catalans creuen que és essencial que els seus caps liderin i inverteixin recursos en la cultura de l’aprenentatge.

És cert que una empresa, com més gran és, té més recursos i més capacitat per formar els seus empleats, però la realitat és que avui existeixen solucions educatives que són accessibles per a tots els pressupostos. Ara, l’aposta per la formació depèn més de la voluntat d’emfatitzar en la cultura de l’aprenentatge que de la seva dimensió. No s’ha de pensar en la formació com un luxe sinó com una necessitat, perquè si no hi ha una pèrdua de competitivitat evident. I a més genera un retorn. Hem estudiat que per cada dòlar que inverteix l’empresa en formació tenen un retorn de 9 dòlars en només tres anys.

Ens ha obligat a adaptar-nos ràpidament a la manera de treballar i per assolir-ho necessitàvem formar-nos. A la nostra plataforma, per exemple, els cursos de treball en remot van créixer un 21.000%, la formació en la gestió d’equips virtuals va augmentar en un 1.500%, la gestió de l’estrès i de la salut mental també ha tingut un increment del 300%. Hi ha un nou model de lideratge més propi del coaching i del desenvolupament professional dels equips. És una transformació que venia de lluny però que la pandèmia ha accelerat.

Jo crec que sí, han aparegut nous tipus de formació, i s’ha vist en la formació en línia una alternativa valuosa.

Hi ha generacions que cada vegada ho tindran més difícil per adaptar-se al canvi tecnològic, però mai és tard per aprendre. L’empresa ha d’adonar-se que la diversitat tant de gènere com demogràfica és valuosa i fa empreses més rendibles.