La covid-19 té conseqüències sanitàries molt greus, i d’altres que es deriven a l’economia. Una d’aquestes és l’aturada de molts sectors, com són el turisme, la restauració i hostaleria i la cultura. Amb les darreres mesures imposades per les autoritats sanitàries, aquestes restriccions amenacen també, i molt, el món del comerç.

El confinament, les quarantenes, els ERTO i la desgana ja han fet reduir els ingressos del sector de manera considerable. Es confiava amb la campanya de l’estiu, la de Nadal i amb el període de rebaixes per poder començar el nou any amb una certa alegria. I, justament, les darreres normes de Salut als establiments catalans tiren per terra les previsions de milers de botigues i establiments catalans.

La pandèmia ha suposat una reducció de caixa durant el 2020. Algunes associacions ja han dit que la caiguda podria superar el 21% respecte a l’any 2019. Però el pitjor és el tancament d’empreses que aquesta caiguda arrossegarà. Una patronal ha afirmat que des del març fins al desembre haurien abaixat la persiana un 12% de botigues, però hi ha previsions molt preocupants que auguren el tancament d’un 30-40% els pròxims mesos, tot plegat un panorama desolador. A més, aquest daltabaix es produeix en un moment de plena transformació de model en el comerç com a conseqüència del canvi d’hàbits del consumidor. Tot això, es fa enmig d’una gran crisi i amb poquíssimes ajudes rebudes des de l’administració pública per suportar el cop, entre altres coses, perquè ni Catalunya ni l’Estat espanyol no es poden considerar països rics com altres del centre d’Europa.

Ja s’està veien un canvi de paisatge comercial. Les noves generacions ja no solen sortir de la botiga amb les típiques bosses, prefereixen fer la compra a internet i les xarxes socials. Per tant, es tancaran botigues -hi haurà menys empleats- i se’n crearan de més grans perquè el consumidor pugui veure, recrear-se, emprovar i gaudir, i, si li agrada la peça, fer la compra en un clic. Això suposa un canvi rotund, que no només serà tecnològic sinó cultural. La transformació s’està fent enmig de la crisi i pràcticament sense ajudes. La part positiva és que han arribat les vacunes i que l’estalvi familiar per la pandèmia és el més alt dels darrer 10 anys. Voldríem suposar que quan mori el virus la reactivació serà més ràpida.