Eines

El frau a linkedin

Quan el nostre nom es fa servir sense consentiment, de manera poc ètica i amb clar perjudici per als candidats, tots hi perdem. Sort que només el 80% de les posicions gestionades no s’anuncia ni a les xarxes ni als mitjans. Tot i així, m’indigna mirar cap a una altra banda

Ens truca un can­di­dat que va que­dar fina­lista en un dels nos­tres pro­ces­sos, però que final­ment no va ser con­trac­tat pel cli­ent. Ens comenta que acaba de veure la mateixa posició publi­cada a Linke­dIn i ens demana com és que en aquesta ocasió no hem con­si­de­rat la seva can­di­da­tura, encai­xant com ho feia en la pri­mera etapa de la selecció.

Per la con­fiança que sem­pre esta­blim amb els nos­tres can­di­dats, ens pre­gunta també si el podem con­ti­nuar tenint en compte, ja que pel que es veu a la xarxa con­ti­nuem ges­ti­o­nant el procés.

Que­dem boca­ba­da­des, el procés es va tan­car fa mesos i en cap cas l’hem reo­bert. Ens posem en con­tacte amb el nos­tre cli­ent, no fos cas que ells direc­ta­ment i per alguna causa interna l’hagues­sin reo­bert. Però, efec­ti­va­ment, la res­posta és breu i con­tun­dent, no han mogut fitxa. Reconduïm el millor que podem la situ­ació amb les parts impli­ca­des. Però, mal­grat la con­fiança, la nos­tra imatge queda tocada.

Al cap de pocs dies, un dels nos­tres con­sul­tors rep d’un altre can­di­dat un nou mis­satge a Linke­dIn dema­nant si encara pot aspi­rar a la posició que anun­ciem o si ja ha arri­bat tard. Que­dem nova­ment per­ple­xes del tot. L’oferta era, un cop més, antiga i el procés ja estava tan­cat i comu­ni­cat a tot­hom.

Durant una entre­vista per­so­nal, una can­di­data ens retreu que ha escrit per diver­ses posi­ci­ons i que no li hem donat mai cap res­posta. Li dema­nem que ens n’indi­qui alguna i ens ado­nem que aquesta oferta mai ha estat nos­tra. Un altre cop, amb un pam de nas.

Comen­tem els fets amb alguns com­panys de pro­fessió que adme­ten haver-se tro­bat amb situ­a­ci­ons molt sem­blants diver­ses vega­des. Malau­ra­da­ment, la con­clusió no és ni nova ni ano­dina, sinó que cada cop es repe­teix més. I, pel que sem­bla, la pandèmia l’ha agreu­jat. Cada vegada apa­rei­xen més ofer­tes fal­ses a les xar­xes pro­fes­si­o­nals, sobre­tot a Linke­dIn, que a sobre es vanta de tenir la “posició més alta”.

Què està pas­sant.

Com una con­sul­tora de RH amb més de trenta anys de presència al mer­cat, tenim un pres­tigi i una repu­tació de marca que costa anys i molts esforços de man­te­nir. Entre altres ser­veis de RH, ens dedi­quem a la selecció de pro­fes­si­o­nals i direc­tius per compte dels nos­tres cli­ents. No som ni volem ser experts en el fun­ci­o­na­ment de les xar­xes soci­als. Per a nosal­tres és un canal més –com per als peri­o­dis­tes, una font més d’infor­mació–, però no és el nos­tre negoci. Paguem un ser­vei en cap cas barat del qual espe­rem la infor­mació sol·lici­tada. Estem sub­jec­tes ala llei de pro­tecció de dades i ges­ti­o­nem infor­mació molt sen­si­ble pel que fa a la situ­ació pro­fes­si­o­nal i sala­rial dels nos­tres can­di­dats. D’altra banda, amb la feina i les aspi­ra­ci­ons pro­fes­si­o­nals de la gent, no s’hi juga.

Estem vivint un moment de feblesa del mer­cat, hi ha poca oferta per part de les empre­ses i els que tenim la sort de gau­dir de la con­fiança dels nos­tres cli­ents i con­ti­nuem tre­ba­llant no som, lamen­ta­ble­ment, la majo­ria.

A falta de coman­des i per fer la sen­sació que tenen feina, algu­nes de les pla­ta­for­mes d’inserció d’ofer­tes de tre­ball opten per fer dues coses, i si l’una és dolenta, l’altra encara més. O bé inse­rei­xen ofer­tes de tre­ball ine­xis­tents per atreure l’atenció dels cli­ents i cap­tar les dades dels can­di­dats o bé publi­quen ofer­tes anti­gues uti­lit­zant el nom d’una empresa de pres­tigi per “seguir man­te­nint una falsa posició de mer­cat”.

Tot­hom s’omple la boca amb les fake news però ningú parla encara de les fake jobs, i fran­ca­ment encara no entenc a què espe­rem.

Des de les xar­xes no es pre­nen mesu­res per atu­rar el frau, ja sigui perquè els usu­a­ris que cer­quen feina tenen por de ser expul­sats del “cir­cuit”, ja sigui perquè les con­sul­to­res cre­uen tenir unes “bones con­di­ci­ons econòmiques” per inse­rir les seves ofer­tes a aques­tes pla­ta­for­mes. I així es va repro­duint el model.

La situ­ació que s’ha creat a Linke­dIn pro­voca des­con­fiança. I afecta sobre­tot la baula més feble de la cadena, les per­so­nes que estan bus­cant feina. Una de les situ­a­ci­ons més cru­els que es poden viure és la gene­ració de fal­ses expec­ta­ti­ves i a sobre en un moment en què la manca de llocs de tre­ball és evi­dent i l’atur no para de créixer. Les empre­ses de selecció som la part pas­siva més afec­tada.

La xarxa també en surt tocada. Una xarxa pro­fes­si­o­nal, de pro­fes­si­o­nals i per a pro­fes­si­o­nals no pot tole­rar que es jugui amb el seu actiu prin­ci­pal i únic: les per­so­nes.

Les per­so­nes aca­bem tor­nant allò que rebem, és el que s’ano­mena el prin­cipi de la cor­res­pondència, i cal que Linke­dIn també ho tin­gui en compte. No és l’únic actor en aquest mer­cat i té com­pe­ti­dors que van crei­xent i que con­tro­len millor les publi­ca­ci­ons d’ofer­tes.

Mal­grat la “por”, callar és con­tra­pro­du­ent. Recor­dem que som en el marc de la con­fiança. Si les empre­ses de selecció callem, ens tirem pedres al nos­tre ter­rat, i n’hem de ser cons­ci­ents.

Quan el nos­tre nom es fa ser­vir sense con­sen­ti­ment, de manera poc ètica i amb clar per­ju­dici per als can­di­dats, tots hi per­dem. Sort que només el 80% de les posi­ci­ons ges­ti­o­na­des no s’anun­cia ni a les xar­xes ni als mit­jans. Tot i així, m’indigna mirar cap a una altra banda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.