Opinió

Sense bancs ni caixes. I ara què?

A partir d’ara, les grans fusions bancàries seran en l’àmbit europeu amb un clar desig de la Comissió Europea de construir una unió bancària, que s’acompanyarà d’una borsa única potent. Als EUA, en els darrers anys també hi ha hagut un procés de concentració bancària, així com a la Xina, on es consoliden grans actors financers, i nosaltres hem de pensar en Europa com un tot

En la data d’avui podem afir­mar que Cata­lu­nya ha per­dut les seves ins­ti­tu­ci­ons bancàries, mol­tes de les quals eren cen­tenàries i esta­ven imbri­ca­des din­tre el nos­tre tei­xit social i econòmic. És pos­si­ble con­ti­nuar sent refe­rent econòmic, comer­cial i indus­trial sense un sis­tema ban­cari propi i potent? Vegem-ho.

La història de la banca a Cata­lu­nya sem­pre ha tin­gut els seus alts i bai­xos. L’acti­vi­tat bancària a Cata­lu­nya és molt antiga però podem afir­mar que tot el procés d’indus­tri­a­lit­zació no es va sus­ten­tar en la banca sinó en ban­quers par­ti­cu­lars i la Taula de Canvi. No va ser fins l’any 1844 que va aparèixer la pri­mera gran enti­tat moderna, el Banc de Bar­ce­lona, per mitjà de comer­ci­ants i ban­quers par­ti­cu­lars bar­ce­lo­nins. I no va ser fins l’any 1850, quan es va pro­mul­gar la nova legis­lació libe­ral, que no hi va haver un cert desen­vo­lu­pa­ment ban­cari amb noves enti­tats; soci­e­tats de crèdit per inver­tir en pro­jec­tes indus­tri­als i les cai­xes. A par­tir del 1874, tota la banca va que­dar sota la super­visió del Banc d’Espa­nya (decret del minis­tre Eche­ga­ray).

A l’inici del segle XX, a Cata­lu­nya hi havia 15 enti­tats del total de 27 a tot Espa­nya, però després de la I Guerra Mun­dial alguns bancs cata­lans van des­a­parèixer i el poder finan­cer madri­leny i basc va entrar a Cata­lu­nya com­prant algu­nes enti­tats (Banc de Ter­rassa, Banc de Bar­ce­lona i, més tard, Banc de Cata­lu­nya). Després de la Guerra Civil, gai­rebé totes les enti­tats cata­la­nes van aca­bar sent absor­bi­des pels grans bancs madri­lenys i bas­cos.

Sense cap més banc que el Banc de Saba­dell, l’estruc­tura finan­cera cata­lana es va basar en un model de cai­xes, un model que va aca­bar amb la crisi finan­cera del 2008. La resta ja és cone­guda per tots i fina­litza amb sols La Caixa, ara Cai­xa­Bank, i el Saba­dell jugant en la lliga dels grans d’Espa­nya. Les opci­ons de fusió amb altres enti­tats han exis­tit i con­ti­nu­a­ran exis­tint, com la recent­ment trun­cada entre el Banc de Saba­dell i el BBVA.

Cap a un sec­tor euro­peu

Arran de la fusió entre Cai­xa­Bank i Bankia, el Cer­cle Català de Nego­cis con­si­de­rava recent­ment que “Cata­lu­nya és l’únic dels pols econòmics d’Europa sense un sis­tema ban­cari propi” i insis­tia que “ara més que mai es fa necessària la recu­pe­ració d’un sis­tema ban­cari propi des­vin­cu­lat del poder polític que res­pon­gui a les neces­si­tats de l’eco­no­mia”. Res­ponc que fa molts anys que és així. Ens agradi o no, el sec­tor ban­cari, com molts altres, avança cap a un model de gestió anònima i auto­ma­tit­zada cada vegada de dimen­si­ons de diners més abun­dants. Hem de tenir clar, com bé diu el pro­fes­sor emèrit d’Esade Robert Tor­na­bell, que el nos­tre horitzó és euro­peu: “La gent no té prou en compte que no serem grans si no som euro­peus, si no pen­sem en ter­mes d’espai finan­cer euro­peu.”

A par­tir d’ara, les grans fusi­ons bancàries seran en l’àmbit euro­peu amb un clar desig de la Comissió Euro­pea de cons­truir una unió bancària, que s’acom­pa­nyarà d’una borsa única potent. Als EUA, en els dar­rers anys també hi ha hagut un procés de con­cen­tració bancària, així com a la Xina, on es con­so­li­den grans actors finan­cers, i nosal­tres hem de pen­sar en Europa com un tot. Hem de pen­sar en grans espais o no ens en sor­ti­rem.

En aquest futur imme­diat les mega­en­ti­tats trans­fron­te­re­res són un mal neces­sari i el BCE abai­xarà els coe­fi­ci­ents de capi­tal exi­gi­bles per tal que els bancs dis­po­sin de més recur­sos per fer de pres­ta­dors, ja que la urgència en aquests temps és donar mol­tes injec­ci­ons a l’acti­vi­tat econòmica. Des de Cata­lu­nya hem de dei­xar de creure que neces­si­tem un gran banc per tenir més poder. En el futur no serà neces­sari, tal com ho ente­nem.

El poder de la banca recaurà, en una pri­mera fase, en el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), que serà l’encar­re­gat de la dis­tri­bució més eficaç del diner, cre­ant acces­si­bi­li­tat i ofe­rint crèdit. El paper de les enti­tats bancàries perdrà valor afe­git i hau­ran de replan­te­jar-se (ja ho estan fent en part) el seu model de negoci. I, en un futur, pot­ser ni el Banc Cen­tral Euro­peu tindrà poder, segons el pes cert que aga­fin les crip­to­mo­ne­des pri­va­des, amb poder des­cen­tra­lit­zat.

El futur de Cata­lu­nya -lide­rada per Bar­ce­lona- ha de ser la capi­ta­li­tat del nou ser­vei finan­cer inno­va­dor, efi­ci­ent, trans­pa­rent i inclu­siu. Faci­li­tem que aquests agents i nous players es creïn i es con­so­li­din a Cata­lu­nya com­pe­tint i sent refe­rents euro­peus en la trans­for­mació bancària. Inten­tem no caure en el focus polític, sinó en la real apor­tació de valor i dife­ren­ci­ació del sec­tor: en la trans­for­mació de l’experiència del cli­ent efi­ci­ent, àgil, trans­pa­rent, inclu­siva i sos­te­ni­ble; fomen­tem el hub de fin­tech per ser claus en la trans­for­mació del sec­tor; poten­ciem, gràcies a la nova regu­lació euro­pea i les noves tec­no­lo­gies, nous agents que gene­rin com­petència a l’exces­siu pes de la ban­ca­rit­zació a Espa­nya; tre­ba­llem per fomen­tar les ali­an­ces entre els bancs tra­di­ci­o­nals i aquests nous juga­dors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.