Albert Cañigueral
Divulgador en l'àmbit de l'economia de plataformes
“Hem de ser molt conscients d’allò que no s’ha de perdre de l’actual món laboral”
El nou model de treball presenta sobretot reptes jurídics, lleis que han de canviar
La manera de treballar, els drets i deures laborals o els espais, entre molts altres conceptes relacionats amb la feina, ha canviat al llarg de la història. De fet, com assegura Albert Cañigueral, en el seu últim llibre El trabajo ya no es lo que era, “hi ha microcanvis que no veiem en el dia a dia, però que hi són”. Cañigueral, enginyer de multimèdia per la Universitat Ramon Llull i reconegut consultor i divulgador en l’àmbit de l’economia de plataformes, està centrat actualment en com serà el futur del treball, l’impacte de les plataformes digitats a les ciutats i les innovacions regulatives.
Cap a on ens porten els canvis que ha provocat la pandèmia en el món laboral?
La covid-19 ha estat un accelerador de la tendència que ja hi havia, i que ve d’abans dels anys vuitanta: l’externalització de molts serveis. La tecnologia ha facilitat que això es normalitzés.
Estem preparats per a les conseqüències que ha produït l’acceleració d’aquesta tendència?
El sistema està preparat per als assalariats, però altres maneres de treballar no estan tan cobertes. L’Estat espanyol és el que més temporalitat té dins de la Unió Europea, i moltes empreses han abusat de l’externalització de treballadors sense acompanyar aquest canvi d’un nivell de seguretat suficient. Estem en un impàs, no sostenible en el temps.
Què hem d’esperar que succeeixi?
Hauríem d’esperar una cultura laboral més saludable, amb més flexibilitat i menys paternalista. En definitiva, un entorn de treball amb més autonomia. De fet, ara ja hi ha empreses que estan migrant cap a aquest nou entorn.
Acabaran sent majoria?
Potser no, però el que és clar és que el talent més jove no acceptarà el model laboral actual. Haurem de trobar punts intermedis, però allò que ha quedat clar és que anem en aquesta direcció.
Què hi trobarem, en aquest nou espai laboral?
Un ecosistema de talent i treball híbrid, en què hi haurà empleats fixos i també autònoms; treball per projectes, amb equips diferents, segons les necessitats; la part mecànica serà substituïda per tecnologia robotitzada, que afectarà l’assalariat estable. Però hem de pensar que la suma d’intel·ligències, la humana més la robòtica, ens ajudarà a treballar millor. Per tant, hem d’aprofitar la regulació d’ara i els drets laborals perquè el treballador no passi d’assalariat a precari.
Per tant, els sindicats també jugaran un rol decisiu?
A hores d’ara, segueixen pensant en un entorn assalariat estàtic, però a poc a poc hi estan arribant. CCOO ha fet més passos en aquest sentit. Ara no podem pensar en un treballador aïllat. Hem de buscar entorns en què es generi continuïtat.
Es refereix als empleats de l’entorn laboral digital?
El treballador autònom i independent no necessàriament ha de deixar de ser-ho i ha de tenir la mateixa cobertura i drets que un assalariat. Culturalment, també anem cap aquí.
Establir les bases d’aquest nou entorn és el que està fent, per exemple, la xarxa internacional Ouishare, de la qual vostè és connector per a l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina?
Ouishare qüestiona l’statu quo, organitza trobades entre actors de diferents àmbits de la societat i planteja noves maneres de col·laboració. Aquests treballadors necessiten un entorn que els doni sentit de pertinença, on aprenen més ràpid gràcies al fet d’estar en contacte amb altres empleats com ells de diferents sectors.
Veurem néixer nous sindicats per a aquests nous models laborals?
No sé si seran nous sindicats o neosindicats o protosindicats, però el cert és que estan sorgint noves associacions de treballadors autònoms i independents per defensar els seus drets sense deixar de ser el que són.
Quins reptes ens planteja aquest nou món laboral?
Sobretot planteja reptes jurídics. Les lleis han de canviar, han d’evolucionar. Una eina com la dels convenis col·lectius pot ser molt útil, ja que pot incloure aquests nous treballadors, sobretot els convenis sectorials. Per exemple, la cobertura de l’atur només abasta els assalariats. Penso que s’hauria de buscar una fórmula perquè els autònoms, que tenen molta fluctuació en els seus ingressos, poguessin gaudir de compensacions per als períodes que no en tenen.
Es refereix a un model de protecció també híbrid?
Hem de ser conscients d’allò que no s’ha de perdre del model laboral actual, com els ingressos estables o el dret a l’acció col·lectiva. Hem de protegir-ho i exigir-ne la continuïtat. Les necessitats no han canviat tant, però sí les formes com podem adreçar-les, i la tecnologia ens permet fer-ho i de manera més eficient.
Les set utopies que esmenta en el llibre es quedaran en això, desitjos?
Són exigències de mínims. Probablement no hi arribarem, però és la direcció que hem d’agafar: drets bàsics coberts i considerar les persones pel que són i no pel que fan. Ara estem en un pèndol i hem de trobar l’equilibri.
I quin paper hi juga la tecnologia?
Hem d’evitar la tecnoutopia. i ser conscients de la doble naturalesa de qualsevol invent tecnològic. L’hem d’acompanyar d’esperit crític i ser més exigents.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.