Moure’s per crear

Ja he escrit sobre aquest tema en alguna ocasió, però val la pena tor­nar-hi. Perquè cada dia que passa hi ha més evidència científica de l’impacte del movi­ment en la cre­a­ti­vi­tat.

Sabem que, quan estem blo­que­jats, va molt bé fer una pas­se­jada i dei­xar que el nos­tre cap s’airegi. Neu­ro­ci­entífica­ment sabem que el des­cans i el movi­ment pro­vo­quen can­vis en la manera que té el nos­tre cer­vell de pro­ces­sar les dades, de manera que es pro­du­eix una reor­ga­nit­zació dels con­tin­guts que desem­boca sovint en la reso­lució del pro­blema o en la gene­ració d’idees ori­gi­nals. Això ho han sabut sem­pre molt bé tot tipus de pen­sa­dors: escrip­tors, científics, artis­tes, empre­sa­ris i, sim­ple­ment, qual­se­vol per­sona que vul­gui can­viar con­fusió per clare­dat.

Nous estu­dis en la psi­co­lo­gia de la fluència o flow reve­len que, quan els humans estem immer­sos en una acti­vi­tat que domi­nem i ens agrada (pin­tar un qua­dre, fer un brains­tor­ming o ope­rar un malalt) passa el temps molt ràpid i entrem en comunió –ens fonem- amb el que estem fent. Però el que hem des­co­bert recent­ment és que, per tal que això passi, hi ha d’haver alguna acti­vi­tat motora asso­ci­ada. Fixem-nos-hi bé, quasi tots els artis­tes tre­ba­llen en movi­ment (veieu el cas del pin­tor Vicenç Via­plana); a Stan­ford han demos­trat que les plu­ges d’idees fetes estant drets són més pro­duc­ti­ves i quan els met­ges ens ope­ren també s’estan movent.

He tin­gut, gràcies a EADA, el pri­vi­legi de diri­gir una recerca sobre aquest tema jun­ta­ment amb la Fun­dación Pies Des­cal­zos (pre­si­dida per la can­tant Shakira). Con­cre­ta­ment, es tracta de demos­trar que la pràctica diària d’acti­vi­tats ludi­co­es­por­ti­ves (fer tom­ba­re­lles, pujar i bai­xar d’una caixa, pas­sar per sota d’una cadira, etc.) tenen un impacte impor­tant en l’auto­es­tima, la cre­a­ti­vi­tat i la capa­ci­tat de con­cen­trar-se. A més, és clar, afa­vo­rei­xen el desen­vo­lu­pa­ment motor. És el Mètode Wave, desen­vo­lu­pat per Dani Martínez. A qual­se­vol hora del dia, els alum­nes sur­ten al pati i, en cer­cle, van pas­sant per deu o dotze exer­ci­cis de difi­cul­tat sim­ple o mode­rada, diver­ses vega­des. Els resul­tats que hem obtin­gut són real­ment interes­sants. Les nenes i els nens (jun­ta­ment amb els pares) estan, a més, encan­tats de la vida. Hi ha mol­tes evidències que l’esti­mu­lació motriu dels 0 als 10 anys pot aju­dar molt en el desen­vo­lu­pa­ment inte­gral dels infants.

Sabeu quin és un dels meus millors moments de la set­mana? Quan acabo la classe de ioga amb l’Aldana Abele, la meva pro­fes­sora. Em sento ins­pi­rat, amb ganes de fer coses, amb idees que bro­llen del meu cap, amb una ener­gia nova i engres­ca­dora. Un cos fle­xi­ble ajuda a tenir idees dife­rents. Desen­tu­mir els músculs i esti­rar el cos fa que la nos­tra ener­gia entri en con­tacte amb el món.

I si can­viem les ofi­ci­nes per espais de movi­ment? He vist que hi ha dis­po­si­tius per posar l’ordi­na­dor que et per­me­ten tre­ba­llar dem­peus. I si ens reu­nim tot cami­nant, com ja es fa en diver­ses empre­ses cap­da­van­te­res? Cada cop crec menys en les reu­ni­ons estàtiques, encara que siguin a través de Zoom. Ni tam­poc en les clas­ses on tot­hom està sense moure’s, pre­nent apunts. Ens hem de moure més. Crec que els pro­ble­mes d’aquest món, amb una bona cami­nada serien menys pro­ble­mes.