Ja he escrit sobre aquest tema en alguna ocasió, però val la pena tornar-hi. Perquè cada dia que passa hi ha més evidència científica de l’impacte del moviment en la creativitat.

Sabem que, quan estem bloquejats, va molt bé fer una passejada i deixar que el nostre cap s’airegi. Neurocientíficament sabem que el descans i el moviment provoquen canvis en la manera que té el nostre cervell de processar les dades, de manera que es produeix una reorganització dels continguts que desemboca sovint en la resolució del problema o en la generació d’idees originals. Això ho han sabut sempre molt bé tot tipus de pensadors: escriptors, científics, artistes, empresaris i, simplement, qualsevol persona que vulgui canviar confusió per claredat.

Nous estudis en la psicologia de la fluència o flow revelen que, quan els humans estem immersos en una activitat que dominem i ens agrada (pintar un quadre, fer un brainstorming o operar un malalt) passa el temps molt ràpid i entrem en comunió –ens fonem- amb el que estem fent. Però el que hem descobert recentment és que, per tal que això passi, hi ha d’haver alguna activitat motora associada. Fixem-nos-hi bé, quasi tots els artistes treballen en moviment (veieu el cas del pintor Vicenç Viaplana); a Stanford han demostrat que les pluges d’idees fetes estant drets són més productives i quan els metges ens operen també s’estan movent.

He tingut, gràcies a EADA, el privilegi de dirigir una recerca sobre aquest tema juntament amb la Fundación Pies Descalzos (presidida per la cantant Shakira). Concretament, es tracta de demostrar que la pràctica diària d’activitats ludicoesportives (fer tombarelles, pujar i baixar d’una caixa, passar per sota d’una cadira, etc.) tenen un impacte important en l’autoestima, la creativitat i la capacitat de concentrar-se. A més, és clar, afavoreixen el desenvolupament motor. És el Mètode Wave, desenvolupat per Dani Martínez. A qualsevol hora del dia, els alumnes surten al pati i, en cercle, van passant per deu o dotze exercicis de dificultat simple o moderada, diverses vegades. Els resultats que hem obtingut són realment interessants. Les nenes i els nens (juntament amb els pares) estan, a més, encantats de la vida. Hi ha moltes evidències que l’estimulació motriu dels 0 als 10 anys pot ajudar molt en el desenvolupament integral dels infants.

Sabeu quin és un dels meus millors moments de la setmana? Quan acabo la classe de ioga amb l’Aldana Abele, la meva professora. Em sento inspirat, amb ganes de fer coses, amb idees que brollen del meu cap, amb una energia nova i engrescadora. Un cos flexible ajuda a tenir idees diferents. Desentumir els músculs i estirar el cos fa que la nostra energia entri en contacte amb el món.

I si canviem les oficines per espais de moviment? He vist que hi ha dispositius per posar l’ordinador que et permeten treballar dempeus. I si ens reunim tot caminant, com ja es fa en diverses empreses capdavanteres? Cada cop crec menys en les reunions estàtiques, encara que siguin a través de Zoom. Ni tampoc en les classes on tothom està sense moure’s, prenent apunts. Ens hem de moure més. Crec que els problemes d’aquest món, amb una bona caminada serien menys problemes.