Villa­ronga Pasa­ma­ne­ria, el fabri­cant més antic i únic de Cata­lu­nya de galons, ser­rells, cor­dons, tre­nes i cin­tes d’alta qua­li­tat, va dis­mi­nuir la fac­tu­ració el 2020 per culpa de la pandèmia. L’empresa del Maresme, nas­cuda el 1886 a Bar­ce­lona, ha vist reta­llada les ven­des en uns 200.000 euros res­pecte a l’any ante­rior pel tan­ca­ment d’hotels, oci en gene­ral, les falles valen­ci­a­nes, les fes­tes majors i la dis­mi­nució de l’acti­vi­tat de la con­fecció i la moda. La part posi­tiva és que la firma de Cabrera de Mar, que sem­pre busca la inno­vació, va pro­duir com­ple­ments per a mas­ca­re­tes. “De maig a octu­bre aquesta nova acti­vi­tat va repre­sen­tar més del 50% de les ven­des”, afirma Gabriel Villa­ronga, pro­pi­e­tari i quarta gene­ració fami­liar de Villa­ronga Pasa­ma­ne­rias.

Tot i la bai­xada d’acti­vi­tat i amb la mitat dels catorze tre­ba­lla­dors en situ­ació d’ERTO, la firma segueix activa per donar sor­tida a les coman­des, que en un 80% van a l’Estat espa­nyol i la resta, cap a l’expor­tació, sobre­tot a Europa, els EUA, Israel i Austràlia.

Els pro­duc­tes de pas­sa­ma­ne­ria van adreçats a la llar i al mobi­li­ari, com ara cor­ti­nes i coi­xins, i un altre seg­ment es des­tina al món de la moda. El 90% de la fac­tu­ració de la firma cata­lana es genera per pro­duc­tes adreçats a la moda i la con­fecció. Gabriel Villa­ronga diu que a la zona de València, que es carac­te­ritza molt pel fac­tor preu, s’ha espe­ci­a­lit­zat més en els com­ple­ments de la llar.

L’empresa de 135 anys d’història sub­mi­nis­tra tota mena de pas­sa­ma­ne­ries, cor­dons, ser­rells, galons, cin­tes i tre­nes als sec­tors indus­tri­als i majo­ris­tes de la mer­ce­ria i les for­ni­tu­res tèxtils per a con­fecció, calçat i manu­a­li­tats diver­ses. Les apli­ca­ci­ons van des d’un grum d’un hotel, fins a un ves­tit de nit, uns gegants tra­di­ci­o­nals, ves­tits folklòrics o uni­for­mes de l’exèrcit sud-ame­ricà.

Una de les pecu­li­a­ri­tats del sec­tor és que la pro­ducció encara es fa de manera força arte­sa­nal i, per tant, el procés és lent i com­plex. Gabriel Villa­ronga diu que en els dar­rers anys s’han produït molts can­vis en aquest món. Ara ja no tre­ba­llen per a grans empre­ses com Zara i Mango: “Volen les coman­des molt ràpides i a un preu el doble de baix que fa deu o quinze anys, un fet impos­si­ble de poder ser­vir, perquè no queda marge ni hi ha temps per fabri­car-ho tal com ells volen”. Una altra pecu­li­a­ri­tat d’aquest sec­tor és que “les coman­des són de pocs metres de mate­rial i, a més, hi ha mol­tes vari­ants, per tant, el procés sem­pre resulta lent i com­plex”, matisa el direc­tor gene­ral de la tèxtil cata­lana.

Un altre pro­blema que es troba el sec­tor és que la maquinària s’està que­dant obso­leta, perquè els fabri­cants estan ple­gant per culpa de la dis­mi­nució de fàbri­ques que es dedi­quen a la pas­sa­ma­ne­ria. “Per això, és tant impor­tant el bon man­te­ni­ment de les ins­tal·laci­ons”, asse­gura la quarta gene­ració fami­liar.

A Cata­lu­nya gai­rebé només queda aquesta empresa. Una altra cosa són les diver­ses fir­mes que hi ha al Bages rela­ci­o­na­des estric­ta­ment amb la cin­te­ria. Lla­vors ja s’ha d’anar al País Valencià, que està espe­ci­a­lit­zat en el pro­ducte per a la llar. En l’àmbit inter­na­ci­o­nal, les poques empre­ses que que­den es tro­ben a Itàlia i alguna a França i a Ale­ma­nya.

El cost del la matèria pri­mera suposa el 30%, men­tre que la resta cor­res­pon a l’equip humà. “Quan les ven­des van bé, els bene­fi­cis són posi­tius”, diu Villa­ronga.