Empreses afectades en ple temps de represa
La crisi originada per la pandèmia ha impactat en l’empresa cultural quan s’estava recuperant de les conseqüències greus de la crisi del 2008
Les darreres dades estadístiques publicades, del 2017, tot i que no recullen els efectes de la pandèmia sobre els diversos dominis de l’empresa cultural, sí que ens adverteixen que tots els sectors encara transitaven pel camí del redreçament, després de la forta ensulsiada de la crisi del 2008: el 2017, a Catalunya hi havia 39.551 empreses dedicades a activitats culturals, un 17,3% més que a l’any 2013, però per sota de la xifra anterior al 2008, quan a Catalunya hi havia 42.608 empreses culturals, segons consta a L’informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts 2019, dut a terme pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).
Si anem al valor afegit brut a preus bàsics (VAB), hom pot observar que si bé el 2017 es mantenia en valors absoluts respecte als nivells del 2013, l’evolució ha estat desigual. Un sector com el de les arts visuals passava de 276 milions d’euros el 2013 a 466 milions el 2017, amb un creixement del 68,9%, semblantment al de les arts escèniques i musicals, que en passar dels 182 als 295 milions, feia un salt percentual de 61,5 punts. També són estimables els creixements d’arxius i biblioteques (45,5%), audiovisual i multimèdia (36,5%) i altres serveis relacionats amb la cultura (31,3%).
Recula l’edició.
Després de la publicitat, que és l’àmbit que més aporta al VAB cultural, amb un 19,4% del total, hi ha el sector de llibres i premsa, amb un 17%, talment com l’audiovisual i el multimèdia, que també tenen una quota del 17%. A l’altra banda, serveis relacionats amb la cultura, amb un 6,5%, i patrimoni, arxiu i biblioteques, amb un 4,1%, són els subsectors que menys hi contribueixen.
Les empreses culturals suposen un 6,4% del cens total d’empreses a Catalunya, i el VAB que aporten és només d’un 2,2%, si bé cal fer avinent que el valor afegit brut de les empreses de la cultura creix a un ritme superior al de la resta de les empreses: entre el 2013 i el 2017, el VAB cultural va augmentar un 9%, mentre que el VAB de tota l’economia va registrar un 5,3%.
Això sí, la creació de riquesa de mitjana de les empreses culturals és només un terç de la que creen la resta de les empreses: el 2017, 112.199 euros contra 344.775 euros.
Pel que fa al capital humà, val a dir que durant el període radiografiat estadísticament, el volum de treballadors del sector cultural va créixer un escadusser 0,7%, tot arribant als 104.726 treballadors, xifra notablement més baixa que els 132.794 treballadors que el sector ocupava l’any 2008. El sector cultural va patir més atur que els altres, sobretot en els anys més durs de la crisi, 2011 i 2012, mentre que la recuperació a partir d’aleshores va ser similar al de la resta de l’economia fins al 2016, quan la represa de la cultura va perdre pistonada. En aquest sentit, cal dir que si el 2011 el sector cultural ocupava un 3,7% del total de treballadors al país, el 2017 ja reculava fins al 3,16%
Bona part dels dominis del sector cultural van guanyar efectius humans, tret de la publicitat, que en va perdre un 21,3%; les arts escèniques i musicals, un 18%, i el llibre i la premsa, un 10,4%. Per grup d’activitat cultural, els que més treballadors aporten són la publicitat i el sector de llibres i premsa, tots dos amb un 17,1%; l’audiovisual i multimèdia, amb un 11,9%, i l’arquitectura, amb un 11,7%. Patrimoni, arxius i biblioteques (un 4,9%) i altres activitats industrials relacionades amb la cultura (un 7%) són els grups que menys treballadors aporten.
En xifres reals, l’àmbit de la publicitat ocupa 17.863 treballadors, i llibres i premsa, 17.946, significativament per damunt d’audiovisual i multimèdia (12.416); arquitectura (12.233); activitats industrials relacionades amb la cultura (11.939); arts visuals (10.243); arts escèniques i musicals (9.549); altres serveis relacionats amb la cultura (7.365) i patrimoni, arxius i biblioteques (5.172).
Un sector audiovisual exportador
El sector cultural es mou bé en els mercats exteriors, i bona prova n’és el fet que pot exhibir un saldo positiu, que creix any rere any. Pel que fa a l’any 2019, les exportacions van ascendir fins als 1.072 milions d’euros, contra els 862 milions de les importacions, amb un saldo de 210 milions, significativament superior al de l’any anterior, que va ser de 132 milions, tot i que el 2018 les vendes a fora van ser superiors, fins a arribar als 1.092 milions. En tot cas, la capacitat exportadora s’ha enfortit del 2015 ençà, tot passant dels 466 milions als 1.072 milions esmentats. Per sectors, l’editorial i el de les arts gràfiques han mostrat saldos positius, amb 182 milions i 22 milions el 2019, respectivament. Un sector que presentava habitualment un saldo negatiu en la sèrie, l’audiovisual, l’any 2019 va veure com les exportacions superaven per primera vegada les importacions, en 48 milions. El 2019, per primer cop, el gran sector exportador va ser el dels productes audiovisuals, fotogràfics i videojocs, amb un 64%, mentre que els productes editorials van suposar el 27%.