Recuperació econòmica en forma de K
Una pregunta habitual quan s’està enmig d’una crisi econòmica és quan i com serà la recuperació. Com que els experts sanitaris ens estan confirmant que les vacunes són efectives, les previsions indiquen que en pocs mesos l’economia farà un important rebot cap amunt. A escala mundial, amb dades de l’FMI, la caiguda del PIB el 2020 va ser del –3,5% i per al 2021 s’espera un creixement del 5,5%. Per tant, en un any l’economia mundial haurà superat els nivells precrisi. En l’àmbit europeu, el 2021 també s’espera una recuperació molt important (+4,2%), tot i que no superarà la caiguda del 2020 (-7,2%). A Espanya, les dades són pitjors. I també a Catalunya, d’acord amb dades de la Cambra de Barcelona, tant pel que fa a la caiguda del 2020 (al voltant del -11,4%) com a la recuperació del 2021 (+6,1%). Per tant, a Catalunya la recuperació s’espera més aviat cap al 2022. Això ens fa pensar que la recuperació serà en forma de V, amb una gran caiguda el 2020 i una forta recuperació que es podria completar el 2022.
Ara bé, si agafem la lupa i fem l’anàlisi per sectors, tot canvia. N’hi ha que estan funcionant molt bé i, en canvi, n’hi ha d’altres que trigaran uns anys a recuperar els nivells precrisi. Per això, molts pensem que la recuperació serà en forma de K, amb una part de l’economia que anirà molt cap amunt, mentre que una altra part seguirà patint.
Si dividim el teixit empresarial en tres parts, en tenim una que durant la pandèmia ha funcionat bé. És el cas de sectors com el sanitari, el farmacèutic, l’agroalimentari, el de la distribució alimentària, el comerç electrònic, els serveis en streaming i les TIC. Aquesta part representa al voltant del 20% de les empreses. Hi ha una segona part, que representa al voltant del 50% del teixit empresarial, que ha patit durant la pandèmia però que s’està començant a recuperar. És el cas, per exemple, de la indústria, dels serveis a les persones i de part del comerç. Finalment, hi ha una tercera part, que representa el 30% del teixit empresarial, que tindrà una recuperació molt lenta i que pot seguir patint fins al 2023 o més enllà. És el cas de sectors com les aerolínies, els hotels i d’altres de vinculats al turisme. Els estudis en l’àmbit europeu indiquen, en el cas dels hotels, per exemple, que l’ocupació es pot recuperar el 2022, però com que els preus han baixat molt, els ingressos poden trigar més a recuperar els nivells precrisi. Tot això pot variar molt en funció de les estratègies que adopti cada empresa, ja que n’hi pot haver que vagin millor que el seu sector si aposten,per exemple, per línies emergents com la digitalització i la sostenibilitat. També pot ser determinant el fet d’accedir o no als fons Next Generation de la UE.
Com en altres crisis, en aquesta també hi ha la “destrucció creativa”, de la qual Joseph Schumpeter ja parlava el 1942, i que vol dir que l’economia sempre es va transformant amb empreses que creixen i guanyen i d’altres que van enrere i fins i tot desapareixen. D’acord amb McKinsey, l’automatizació, la digitalització i el comerç electrònic faran que un 25% de treballadors s’hagin de reconvertir. En definitiva, la recuperació serà desigual i caldrà preveure actuacions, ja siguin ajudes per parar el cop o per reconvertir-se, per als sectors, empreses i persones que ho tenen més difícil.
