Opinió

La transició energètica i el mercat elèctric

Tant l’electricitat com el gas suporten a Espanya un IVA del 21%, quan en altres països és inferior, com a França (20%) o Alemanya (19%). Però, a més, a França, per exemple, s’aplica un IVA del 20% a la part variable de la tarifa i un 5,5% a la part fixa. En altres països s’ha optat fins i tot per gravàmens més reduïts, com és el cas d’Itàlia (10%) i Grècia (6%)

El preu de l’ener­gia elèctrica va ser notícia al mes de gener per la sob­tada pujada soferta durant els pri­mers dies. De què depèn? Quin impacte tenen les ener­gies reno­va­bles en la for­mació de preus?

En pri­mer lloc, cal indi­car que l’algo­risme que deter­mina el preu horari de l’elec­tri­ci­tat a Espa­nya és el mateix que uti­lit­zen la majo­ria dels nos­tres col·legues euro­peus (Eup­he­mia) i es basa pri­mor­di­al­ment en la llei de l’oferta i la demanda. Podríem indi­car, si sim­pli­fi­quem el seu fun­ci­o­na­ment, que d’una banda hi ha els agents gene­ra­dors –corba d’oferta- que ofe­rei­xen la seva pro­ducció a un preu en funció de la seva tec­no­lo­gia, i de l’altra els comer­ci­a­lit­za­dors o con­su­mi­dors direc­tes –corba de demanda-, que pre­sen­ten una oferta de com­pra pel volum de con­sum de la seva car­tera de cli­ents a un preu màxim. És lla­vors quan l’ope­ra­dor del mer­cat –OMIE- exe­cuta l’algo­risme i deter­mina un preu final per cada hora. És un sis­tema mar­gi­na­lista. L’última cen­tral a entrar marca el preu final per a tots els agents.

Així doncs, quan ocor­ren fenòmens mete­o­rològics extrems com la bor­rasca Filo­mena a prin­ci­pis del mes de gener, en el mer­cat es viu una situ­ació en què aug­menta dràsti­ca­ment la demanda davant l’onada de fred, i es redu­eix la capa­ci­tat de gene­ració reno­va­ble, de manera que entren en el procés de cas­sació altres tec­no­lo­gies de gene­ració basa­des en matèries pri­me­res més cares. Amb això, el preu final s’incre­menta. De la mateixa manera, no obs­tant això, a la fi del mateix mes, quan el vent bufa amb força a tot el ter­ri­tori, la gene­ració eòlica puja, i con­seqüent­ment, el preu final decreix també en la mateixa pro­porció.

Davant aquesta situ­ació, hem de con­si­de­rar que en el futur es puguin repe­tir epi­so­dis com els vis­cuts al mes de gener. En aquest sen­tit, les empre­ses comer­ci­a­lit­za­do­res són aquells agents de mer­cat que aju­den a esmor­teir aquests efec­tes sobre la fac­tura del cli­ent, ofe­rint preus fixos a llarg ter­mini o asses­so­rant les indústries per mini­mit­zar aquests impac­tes ofe­rint solu­ci­ons de fle­xi­bi­li­tat o de gestió de la demanda.

No obs­tant això, cal recor­dar que el preu de l’elec­tri­ci­tat ante­ri­or­ment des­crit no és l’únic cost de la fac­tura elèctrica. A això se li han d’afe­gir, prin­ci­pal­ment, els cos­tos regu­lats de peat­ges i els impos­tos que pas­sem a des­criure a con­ti­nu­ació.

El peatge a les empre­ses.

Fan referència prin­ci­pal­ment als cos­tos regu­lats d’accés de ter­cers a la xarxa (ATR) que es paguen a les empre­ses dis­tribuïdores –acti­vi­tat regu­lada- per l’ús i man­te­ni­ment de les seves línies elèctri­ques, a més de càrrecs i altres con­cep­tes. Aquests cos­tos s’apli­quen prin­ci­pal­ment sobre el terme fix de potència i sobre l’ener­gia con­su­mida. No obs­tant això, també pena­lit­zen en cas que el cli­ent no tin­gui opti­mit­zada la seva potència con­trac­tada (exces­sos de potència) o que generi ener­gia reac­tiva (a par­tir del pròxim mes d’abril també es pena­lit­zarà la capa­ci­tiva).

Els impos­tos.

Actu­al­ment, tant l’elec­tri­ci­tat com el gas supor­ten a Espa­nya un IVA del 21%, quan en altres països és infe­rior, com a França (20%) o Ale­ma­nya (19%). Però, a més, a França, per exem­ple, s’aplica un IVA del 20% a la part vari­a­ble de la tarifa i un 5,5% a la part fixa. En altres països s’ha optat fins i tot per gravàmens més reduïts, com és el cas d’Itàlia (10%) i Grècia (6%). Al Regne Unit per a ús domèstic s’aplica el 5% en gas i elec­tri­ci­tat. A Espa­nya, l’elec­tri­ci­tat és un dels pocs ser­veis uni­ver­sals que compta amb un impost específic, l’impost espe­cial a l’elec­tri­ci­tat, amb una mena del 5,11%, la qual cosa suposa una tri­bu­tació final del 26,11%.

Una vegada trac­tada la con­for­mació del preu de l’elec­tri­ci­tat i els prin­ci­pals ter­mes de la fac­tura, m’agra­da­ria par­lar de l’impacte posi­tiu pre­sent i futur de les reno­va­bles en el mateix mer­cat i en la fac­tura elèctrica. El fet de dis­po­sar d’una ins­tal·lació d’auto­con­sum per part del con­su­mi­dor, que amb això es pot bene­fi­ciar d’una reducció de l’import de peat­ges i de la venda dels exce­dents, jun­ta­ment amb l’expansió mas­siva de plan­tes foto­vol­tai­ques i eòliques a Espa­nya –la sub­hasta feta el pas­sat 26 de gener és un clar exem­ple- són els vec­tors que obren una nova era en el mer­cat elèctric. La capa­ci­tat de fle­xi­bi­li­tat, els mer­cats con­ti­nus i l’emma­gat­ze­matge seran eixos del nou model.

Així doncs, fins avui, hem par­lat de tran­sició energètica basada en eficiència energètica i l’expansió de les reno­va­bles, però ara la tran­sició ha arri­bat per fi al mer­cat elèctric. És un pas enda­vant per aug­men­tar-ne la com­pe­ti­ti­vi­tat i, con­seqüent­ment, també la del nos­tre tei­xit indus­trial, però, sens dubte, és un pas més que neces­sari en l’àrdua lluita con­tra el canvi climàtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.