Quan va escla­tar tot, vam reforçar el nos­tre rol de vigilància del mer­cat. Super­vi­sant, d’una banda, que no hi hagues­sin actu­a­ci­ons coor­di­na­des entre els ope­ra­dors pri­vats i, d’una altra, que les regu­la­ci­ons que pogués adop­tar l’admi­nis­tració pública fos­sin tan poc res­tric­ti­ves de la com­petència com fos pos­si­ble.

Ini­ci­al­ment, ens van arri­bar mol­tes quei­xes sobre l’aug­ment sob­tat de preus d’alguns pro­duc­tes (mas­ca­re­tes hidro­gels, bit­llets d’avi­ons, ser­veis fune­ra­ris, etc.). Temes més rela­ci­o­nats amb un desa­jus­ta­ment entre oferta i demanda que no amb un com­por­ta­ment anti­com­pe­ti­tiu. I pel que fa a admi­nis­tra­ci­ons, sí que vam obser­var com el con­fi­na­ment dei­xava en evidència les limi­ta­ci­ons que impo­sen algu­nes regu­la­ci­ons sobre les quals l’ACCO ja s’havia anat quei­xant. Un exem­ple molt clar és la venda en línia de medi­ca­ments amb recepta. Vam fer un posi­ci­o­na­ment molt crític sobre el fet que, en una situ­ació de con­fi­na­ment, tenim una regu­lació que obliga el con­su­mi­dor a anar a la farmàcia.

Doncs avui dia hem començat a inves­ti­gar alguns sec­tors per supo­sa­des actu­a­ci­ons coor­di­na­des. Veiem estrany que en sec­tors en què hi ha hagut una bai­xada de la demanda i seria espe­ra­ble una reducció del preu, això no esti­gui pas­sant.O que en sec­tors en què la pandèmia ha supo­sat un aug­ment de cos­tos de pro­ducció, els ope­ra­dors s’esti­guin coor­di­nant per tras­lla­dar aquest incre­ment al con­su­mi­dor.

El que van fer la Gene­ra­li­tat i el govern de l’Estat és dotar de més empara legal una excep­ci­o­na­li­tat que ja es pre­veu en la llei de con­trac­tes del sec­tor públic per vies d’emergència. És difícil detec­tar abu­sos que siguin san­ci­o­na­bles, perquè hi ha una cober­tura legal, però sí que hem posat de relleu els ris­cos per a l’erari públic que com­por­ten aques­tes actu­a­ci­ons i vam ser crítics a l’hora d’enten­dre que l’abast i la tem­po­ra­li­tat d’aquesta excep­ci­o­na­li­tat anava més enllà d’allò que, a pri­ori, era rao­na­ble.

És cert, però una cosa bona de la pandèmia és que ha posat de relleu l’enorme capa­ci­tat d’inno­vació i de trans­for­mació tec­nològica d’alguns sec­tors. Hem de veure com ho con­so­li­dem.

És un repte estratègic de país veure com con­so­li­dem aquesta inno­vació, però en un mer­cat lliure com el nos­tre en cap cas es pot pri­o­rit­zar el pro­duc­tor local en les com­pres públi­ques de béns i ser­veis per pro­te­gir-lo.

La com­pra pública s’ha de basar en la millor relació qua­li­tat-preu, perquè estem par­lant dels diners de tots els con­tri­bu­ents. Ara bé, hi ha pro­duc­tors locals que tenen argu­ments de sos­te­ni­bi­li­tat dels seus pro­duc­tes que s’hau­rien de tenir en compte.

Ens pre­o­cupa la con­cen­tració empre­sa­rial en deter­mi­nats sec­tors que hi podria haver en els pròxims anys; en el sec­tor hote­ler, per exem­ple, és molt clar, perquè a llarga por­tarà una reducció de la com­petència. I està pas­sant en molts altres sec­tors. I aquí l’ACCO no té totes les eines que ens agra­da­ria per ava­luar l’impacte d’aques­tes con­cen­tra­ci­ons a Cata­lu­nya. Tenim unes com­petències reco­ne­gu­des en l’esta­tut, però que no estan arti­cu­la­des pel que fa a la llei esta­tal i ara mateix qui ho pot fer és la CNMC.

Al nos­tre web tenim un canal de col·labo­ració que per­met a qual­se­vol per­sona fer-nos arri­bar qual­se­vol situ­ació que vul­gui de manera anònima. També tenim molta comu­ni­cació anònima a través de Twit­ter, una xarxa social que real­ment ens ha ser­vit molt.