Fa una tasca molt fàcil i molt com­plexa. És un pro­fes­si­o­nal que té una feina molt trans­ver­sal. De fet, forma part de la recerca, gestió o direcció de tot el que és el procés agro­a­li­men­tari, des del camp fins a la taula. Tre­ba­llem molt en la gestió de les explo­ta­ci­ons, però també en els obra­dors de la indústria agro­a­li­mentària, en logística i dis­tri­bució. I un altres aspecte clau, en l’engi­nye­ria civil, perquè també fem cons­trucció d’infra­es­truc­tu­res rurals, camins, regs, així com naus indus­tri­als ali­mentàries i edi­fi­ca­ci­ons rurals. A més, també tre­ba­llem en tot allò rela­ci­o­nat amb l’impacte ambi­en­tal i un aspecte pro­per a la natura com és la jar­di­ne­ria.

Efec­ti­va­ment, és una car­rera molt com­pleta. Amb el pla Bolo­nya ha can­viat. Abans a Cata­lu­nya era una car­rera de sis anys, tres d’estu­dis tècnics, un curs d’adap­tació i dos anys més. Després hi va haver unes modi­fi­ca­ci­ons i es van man­te­nir els tres anys de tècnic, més dos, i ara amb Bolo­nya els estu­dis són un grau de qua­tre anys i lla­vors hi ha el màster habi­li­tant, que et per­met estar tant en la indústria com en un celler, com en un reg. En canvi, el tècnic si s’espe­ci­a­litza en regs només podrà estar en aquest seg­ment, si s’espe­ci­a­litza en fruita, doncs només serà com­pe­tent en la fruita..., però amb el supe­rior podrà englo­bar tots els àmbits. Un com­pany del Col·legi sem­pre diu que la car­rera d’engi­nyer agrònom con­necta l’engi­nye­ria, les noves tec­no­lo­gies i la part de la natura.

En aquests moments que hi ha tants pro­ble­mes de medi ambi­ent sem­pre comen­tem que nosal­tres tenim la clau perquè tenim la sen­si­bi­li­tat sufi­ci­ent per la natura i tenim les eines tec­nològiques per fer la con­nexió ade­quada.

M’hi vaig pre­sen­tar jo com a degana, i també un vice­degà i un secre­tari. Vam inten­tar repre­sen­tar el ter­ri­tori. El vice­degà és de Girona, el secre­tari de Bar­ce­lona i jo de Lleida. Vam com­pe­tir amb una altra can­di­da­tura i el pri­mer que vaig fer va ser agrair que s’hi hagués pre­sen­tat perquè això ens obli­gava a haver de fer cam­pa­nya i a haver d’expli­car-nos arreu perquè tot­hom conegués allò que defensàvem. Un dels pri­mers punts per als mem­bres de la can­di­da­tura era fer conèixer més la figura de l’engi­nyer agrònom. Aquests pro­fes­si­o­nals tenen un grau d’ocu­pa­bi­li­tat molt ele­vat, gai­rebé quan aca­ben d’estu­diar ja tro­ben feina; a més, n’hi ha pocs. Per exem­ple, al Col·legi d’Engi­nyers Indus­tri­als són uns deu mil i al dels agrònoms, un miler. Això és així perquè és una car­rera molt voca­ci­o­nal. T’ha d’agra­dar la natura, l’engi­nye­ria i no són uns estu­dis sen­zills, perquè has de fer molta matemàtica i molta física.

Bàsica­ment la gent no ens coneix. Fins ara pot­ser ens era igual que no ens cone­gues­sin, però ara ens tro­bem que hi ha pocs joves que vul­guin optar per aquesta for­mació. Per tant, visi­bi­lit­zar la pro­fessió és fona­men­tal perquè així hi haurà més joves moti­vats.

Mirant com­panys meus al Linke­dIn he vist que alguns són direc­tius de Nestlé, res­pon­sa­bles d’empre­ses de regs d’àmbit mun­dial. A tall d’exem­ple, els direc­tius d’Amet­ller Ori­gen i de Bor­ges molts són engi­nyers agrònoms.

Cal donar més infor­mació a la soci­e­tat, perquè encara hi ha gent que pensa que nosal­tres som els que espor­guem, i no ho som, la gent no sap què no ho fem, sinó que expli­quem com s’ha d’espor­gar de forma cor­recta. Sem­pre dic que és molt impor­tant saber quina és la feina d’un engi­nyer agrònom. Tot­hom té clara la diferència que hi ha entre un auxi­liar clínic, un infer­mer, un metge i un espe­ci­a­lista, i en canvi, entre un agrònom, un tècnic agrícola i algú que ha fet capa­ci­tació agrària pràcti­ca­ment no se sap dife­ren­ciar. Fins i tot hi ha ofer­tes de feina que dema­nen pro­fes­si­o­nals del camp en gene­ral, com si tots tin­gues­sin la mateixa for­mació. I això és culpa nos­tra, perquè no ho hem sabut expli­car. Ens falta orgull de per­ti­nença, per això és urgent comu­ni­car i pro­mo­ci­o­nar bé la pro­fessió.

És cert que el pro­duc­tor sovint es troba amb difi­cul­tats. Els preus bai­xos de certs pro­duc­tes els han fet molt mal. També és impor­tant la neces­si­tat que hi hagi més estruc­tu­res per poder tenir fibra òptica, cober­tura telefònica i les TIC en gene­ral en qual­se­vol indret del país. Fa molts anys que es van dema­nar aquests avenços tec­nològics, però tot va massa lent. El nos­tre sec­tor, de fet, és un dels que més s’ha moder­nit­zat però si no arriba inter­net arreu tenim un pro­blema. Si es pot acce­dir a les noves tec­no­lo­gies viure al camp pot ser sinònim de tenir millor qua­li­tat de vida. Amb la pandèmia s’ha vist, molts es volen des­plaçar per no estar tan mas­si­fi­cats a les ciu­tats i poder gau­dir més de la natura.

No és cara. Si un empre­sari agrícola fa bé els números s’estal­viarà molts cos­tos. Per exem­ple, les anàlisis de sòls. És cert que aques­tes anàlisis tenen un cost, però cal pen­sar que si es mira a mitjà ter­mini es veurà que es poden estal­viar molts diners en trac­ta­ments. És a dir, al final, és qüestió de fer una bona valo­ració, i per això és indis­pen­sa­ble poder tenir un tècnic que t’acom­pa­nyi i que et pugui asses­so­rar sobre com es poden fer les coses. És el mateix que si et fas una anàlisi de sang i t’arri­ben els resul­tats i no els saps inter­pre­tar. Lla­vors neces­si­tes l’opinió d’un metge que et comenti què hauràs de fer, perquè ell és qui en sap. En l’agri­cul­tura passa el mateix. Sovint hem vol­gut entrar en la tec­no­lo­gia, però després no hem sabut inter­pre­tar-la bé, perquè no hi havia un pro­fes­si­o­nal al dar­rere. Ell ens ha d’aju­dar a ren­di­bi­lit­zar això. La nova tec­no­lo­gia s’ha d’inter­pre­tar com una inversió de futur. La missió del sec­tor agro­a­li­men­tari no és només pro­duir, apor­ten molt més, ges­ti­o­nen el ter­ri­tori, apro­fun­dei­xen en el ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial i això com a soci­e­tat ho hem d’enten­dre i ho hem d’assu­mir. I si volem pagar pro­duc­tes barats en el mer­cat hem de pagar impos­tos que després retor­nin a les per­so­nes que viuen de la terra amb aju­des. Si no ho fem així, ens tro­ba­rem un país cada cop més dese­qui­li­brat. A l’agri­cul­tor li han de sor­tir els números com a empre­sari i com a ges­tor del ter­ri­tori. I l’admi­nis­tració aquí hi té molt a dir, fent peda­go­gia i expli­cant que un agri­cul­tor és més que això.

L’excés dels purins és un pro­blema dels llocs on s’acu­mu­len mol­tes gran­ges. Jo sem­pre dic que l’agri­cul­tura cir­cu­lar o l’eco­no­mia cir­cu­lar, que és el futur, marca la tendència del residu zero. El que fa és que els sub­pro­duc­tes els torna a entrar en el cicle, que pot ser en el cicle del veí. L’agri­cul­tura és dels camps que més ha uti­lit­zat l’eco­no­mia cir­cu­lar en els últims anys. Les dejec­ci­ons rama­de­res són un exem­ple de l’eco­no­mia cir­cu­lar. Per què? Doncs perquè els purins que sur­ten de les gran­ges els incor­poràvem al sòl.

Sí, perquè s’ha fet d’una manera desor­de­nada, desen­dreçada. És a dir, no s’han fet anàlisis de sòls pre­vis, no s’han valo­rat les neces­si­tats, i a més hem con­cen­trat mol­tes gran­ges. Si es ges­ti­ona bé, no hi ha d’haver pro­blema, al con­trari, t’estal­vies cos­tos i és bo. I d’altra banda, també s’ha vist que es pot fer com­bus­ti­ble a par­tir de les dejec­ci­ons rama­de­res. Ara hi ha una sèrie de tec­no­lo­gies que per­me­ten també refer aquests sòls que estan danyats amb l’ús de l’agri­cul­tura rege­ne­ra­tiva o amb mane­res de tre­ba­llar dife­rent el camp. La tec­no­lo­gia hi és. L’impor­tant és que hi hagi un suport perquè es pugui apli­car i dei­xar-se asses­so­rar per experts.

No acaba d’evo­lu­ci­o­nar. Jo diria que només el 25% som dones. I, a més, tenim un doble han­di­cap. Un és la dona i la ciència, perquè al final els nos­tres estu­dis no dei­xen de ser una engi­nye­ria. Hi ha estu­dis que asse­gu­ren que les nenes de 9 a 11 anys són molt tec­nològiques, però que després es des­con­nec­ten de la tec­no­lo­gia. Alguna cosa estem fent mala­ment com a soci­e­tat. I l’altra cosa és que el món rural nor­mal­ment ha estat força mas­clista. Veus que en mol­tes cases de pagès el pun­tal és la dona, però només ho és a casa, mol­tes ni cotit­za­ven a la Segu­re­tat Social. Ara això està can­vi­ant. Quan tenia 26 anys anava per les coo­pe­ra­ti­ves par­lant sobre la PAC, i el públic, bàsica­ment for­mat per homes, em deia: “Que noia, què ens expli­caràs avui?” A un home no s’hi hau­rien adreçat amb aquest to.

El sec­tor agro­a­li­men­tari aporta el pes més impor­tant a l’eco­no­mia de Cata­lu­nya. I en canvi, la Con­se­lle­ria d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca i Ali­men­tació, que inclou la indústria agro­a­li­mentària, és la que té menys pres­su­post del govern. Ells et poden dir que ja es ges­ti­ona la política agrària, però la dada ja diu molt. Un país on allò que genera més eco­no­mia té el pres­su­post més baix en el depar­ta­ment cor­res­po­nent ja diu molt. Però és el que tenim. Estic con­vençuda que si es parla amb els excon­se­llers del ram tots diran que han llui­tat molt per acon­se­guir més recur­sos i més pes. Hau­ria de ser un tema no només d’un con­se­ller, sinó de la Gene­ra­li­tat, un tema de país. Tenim una Cata­lu­nya on la majo­ria de gent viu a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i des­co­neix molt el ter­ri­tori. Els que som de Lleida anem contínua­ment a Bar­ce­lona a fer ges­ti­ons, però a l’inversa gai­rebé no passa mai. Si es viatgés més pel ter­ri­tori, obser­va­rien els avan­tat­ges de viure a comar­ques. Amb la covid-19 s’ha vist, molts bus­quen cases o indrets a prop de la natura, fora de les grans con­cen­tra­ci­ons urba­nes per viure. Crec que la pandèmia ens aju­darà de cara al futur a ser cons­ci­ents del ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial. Si inter­net arriba a tot arreu i les car­re­te­res són dig­nes, el món rural gua­nyarà molt.

Hi ha diver­ses coses. Si tens un pro­ducte a tocar de casa el podràs collir en el moment ade­quat, això farà que la madu­ració, el sabor, la presència siguin indis­cu­ti­ble­ment millor. També és impor­tant per un tema de sos­te­ni­bi­li­tat, ja que tot el que com­porta des­plaçaments, tras­llats fa que es con­ta­mini més. També és cert que si la població en l’àmbit mun­dial està crei­xent la tec­no­lo­gia farà que es gua­nyi oferta ali­mentària. Ara amb els sòls de cul­tius exis­tents i amb els regs que hi ha només podem acce­dir a un incre­ment del 10% de la població.

Pot­ser can­viar la manera d’ali­men­tar-nos. Caldrà evi­tar el mal­ba­ra­ta­ment, hem d’uti­lit­zar més els ali­ments de pro­xi­mi­tat, però també serà neces­sari que hi hagi una glo­ba­lit­zació d’ali­ments. Com a soci­e­tat, ho hauríem de fer més raci­o­nal. És a dir, només com­prar allò que fos estric­ta­ment neces­sari. Cal men­jar més pro­duc­tes de tem­po­rada. Aquests ali­ments seran bons per la salut.

Com que la tendència és que es neces­si­tarà més ali­ments hau­rem d’apro­fi­tar tots els camps per pro­duir-ne. D’altra banda, tal com dèiem abans, els agri­cul­tors no es gua­nyen prou bé la vida. Si un pagès no obté prou bene­fi­cis del que tre­ba­lla és molt lícit que posi pla­ques solars. Com a soci­e­tat, si això no ho volem per­me­tre, per tal d’apro­fi­tar aquells camps, lla­vors l’hau­rem d’aju­dar. Hau­rem de fer pos­si­ble que a més del marge de bene­fici per la venda dels seus pro­duc­tes, si no en té prou, rebi un suport a través de desen­vo­lu­pa­ment rural, de ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial, però no a canvi de res, sinó amb una jus­ti­fi­cació com serien els con­trac­tes d’explo­tació. D’altra banda, l’ener­gia solar o l’eòlica són una manera de tenir auto­e­ner­gia reno­va­ble, que no con­ta­mina.