Fab Lab, del global al local
Mitjançant el disseny distribuït, el centre d’innovació ofereix receptes per a una autosuficiència urbana ecològica
D’ençà que inicià les seves activitats el 2007, el Fab Lab Barcelona ha esdevingut un dels focus d’atracció de la xarxa de 1.800 Fab Labs que en cent països es dediquen, des, del laboratori de fabricació digital, a oferir propostes disruptives per a un nou paradigma de ciutat, en què s’acosta l’ecologia al ciutadà, es fa servir la connectivitat digital per moure dades en lloc de productes, es conrea l’autosuficiència urbana o es perfila un nou model educatiu per aprendre nous paradigmes de negoci i fabricació.
Per a Tomás Díez, director del centre, al Fab Lab no se l’ha de reduir a un centre d’innovació en què es fan prototips per a arquitectura, disseny o altres activitats en què calgui un ordinador per manipular materials segons instruccions digitals. “No ens hem limitat a prototipar, sinó que hem cercat un impacte global en la societat, i jo destacaria sobretot l’esforç en educació, ja que hem dut la fabricació digital a les escoles.” Val a dir que Barcelona coordina el programa d’educació distribuïda mundial de la xarxa, Fab Academy, que cada any aplega fins a uns 300 alumnes. A més, des del 2014, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, impulsa els cinc Ateneus de Fabricació que s’han obert en diversos barris de la ciutat. Així mateix, el Màster de Disseny de Futurs Emergents, en col·laboració amb Elisava, té com a objectiu “formar dissenyadors que posen al davant el pensament circular en aquest context digital”.
El nou paradigma que vol transmetre l’acadèmia de Fab Lab en el fons és una cosa tan senzilla com: “Compartir arxius, descarregar aquí un disseny fet allà per fabricar-lo in situ a partir de les eines de fabricació en 3-D, ja que així no mobilitzem mercaderies.” Com afegeix Díez: “Bescanviem receptes a una escala global per fabricar-los localment.” Això és el que defensa l’ambiciós projecte Fab City, que compromet trenta-vuit ciutats a produir tot allò que consumeixen, abans d’arribar al 2054. Evidentment, com diu Tomás Díez, “és un objectiu aspiracional, però almenys mobilitza energies de ciutats com París, Amsterdam, Santiago, Shenzhen, Barcelona i d’altres”. En el cas de París, per exemple, Fab City és a l’arrel de la creació de Super Lab, on es recuperen residus generats en esdeveniments, o a Hamburg, on s’ha creat una infraestructura per fabricar màquines en codi obert. Tomás Díez està plenament convençut que “si hi ha voluntat política, les infraestructures del segle XXI de ciutats i regions entraran en lògiques de producció circular local”. El pas d’una indústria basada en l’estoc a la producció sota demanda: “Una indústria flexible digital pot fabricar el que vulgui cada setmana.”
Amb el pas dels anys, Fab Lab ha esdevingut un convidat imprescindible a col·laborar, i fins i tot a liderar, projectes europeus, fins a dotze. L’any passat, Fab Lab va presentar a la UE vint-i-quatre propostes, de les quals se’n van concretar quatre, una ràtio que es considera molt reeixida. El finançament de Fab Lab procedeix dels ingressos que generen els programes de la UE i de les col·laboracions amb les empreses.
El darrer exemple és un projecte, finançat amb 18 milions d’euros per la UE, en què Fab Lab proposa interpretar Barcelona i la seva àrea metropolitana com una bioregió, en què s’insisteix en la necessitat de fer de l’economia una qüestió més local: “Amb la crisi de la covid, hem vist com és de perillós estar sotmès a una lògica Amazon, en què fàcilment hi pot haver problemes de subministrament.” Centrinno, un projecte Horizon 2020 de la UE, també encaixa de ple en la idiosincràsia de Fab Lab, en cercar “reinterpretar el llegat industrial d’Europa per transitar cap a una nova indústria basada en l’economia digital i circular”.
Food SHIFT 2030 és una altra iniciativa transformadora, en aquest cas per reinterpretar el sistema alimentari, amb el benentès que necessàriament ha de tendir cap a un futur més baix en carboni i més circular. En aquest projecte, en què s’anima el ciutadà a concebre un model de consum de menys carn i dietes més riques en verdures, “es posa l’accent en la relació de la ciutat amb el sòl agrícola, perquè el consumidor entengui que cal deixar enrere el model extractiu d’explotació per anar cap a un tractament regeneratiu”.
Actualment, Fab Lab compta a Barcelona amb un equip estable de trenta-cinc persones, si bé cada any hi poden fer estada fins a un miler de passavolants que fan bullir l’olla de les idees.
El diàleg amb les empreses convencionals
Fab Lab manté un diàleg fluït amb les empreses i marques convencionals, i ja n’hi ha més de trenta-dues amb les quals ha mantingut alguna mena de col·laboració, amb noms com Renault, Airbus, Ikea, Red Bull, Roca, etc. Com explica Díez: “Les empreses ens venen a veure quan se’ls esgoten les idees, i nosaltres el que intentem és influir en les seves estratègies d’innovació.” En el cas d’Ikea, per exemple, Fab Lab intenta que s’acosti més al públic consumidor perquè entengui que potser hauria de passar del seu model tan vertical, en què controla tota la cadena, a un de fàbriques flexibles.