La reforma del RETA deixa els autònoms sense alè encara en plena pandèmia
Les patronals i associacions exigeixen un canvi profund, tant pel que fa a cotitzacions com a protecció social, amb atenció especial als col·lectius específics
El col·lectiu dels autònoms està desorientat. No arriba a entendre com en un moment tan delicat com el que s’està vivint des de fa un any, el govern reactiva la reforma del RETA (règim especial de treballadors autònoms), iniciada el 2018, que els representaria, entre d’altres, un augment d’un 50% en les quotes a la Seguretat Social.
Segons va afirmar a finals de febrer José Luis Escrivá, ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, es tracta només d’un punt de partida per començar les negociacions, però que la intenció del govern espanyol és establir tretze trams vinculats als ingressos reals. En el nou model, l’autònom hauria de regularitzar la seva cotització feta durant l’any en funció dels rendiments nets, i abonar la diferència, en cas de haver pagat menys, o rebre les quotes pagades de més, en cas contrari.
Ara no toca.
Tot i això, Hermosilla assenyala cap a un debat per a una reforma àmplia de la figura de l’autònom, en què participin totes les organitzacions representatives d’aquests treballadors, a escala autonòmica i estatal. “Hi ha d’haver un debat sobre les cotitzacions, però també sobre els col·lectius específics, com els actors o actrius o els venedors de joguines, per posar dos exemples. I s’ha de parlar de la protecció social, “en què l’autònom està clarament discriminat respecte als treballadors assalariats”.
Autònoms Pimec considera que la reforma hauria d’aproximar els ingressos reals a les bases de cotització, especialment per a aquells que inicien la seva activitat, “i això demana prendre com a referència el rendiment net de l’activitat més que no pas l’import de facturació”: “Creiem que s’han d’introduir mecanismes de manera progressiva i per trams.”
Per a ara mateix, la patronal reclama implementar línies d’ajuts directes i un esquema de quitança de part dels préstecs concedits amb aval ICO, que permetria convertir crèdits en ajuts, així com una política de condonacions d’impostos i taxes. “La reforma del RETA és un debat molt més ampli, no només cotitzacions. Hem de fer una reflexió com a país”, rebla Hermosilla.
Problemes de tresoreria.
“El sistema que tenim és molt rígid, i tot i que al seu moment es van intentar rebaixar les quotes per als autònoms que inicien l’activitat, no n’hi ha prou. La reforma de cotitzacions que sembla que proposa el govern, basada en els ingressos, deixa molts interrogants”, afirma Elisabet Bach, secretària de la junta de govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, consultora especialitzada en micropimes i autònoms i, des de dimarts passat, també presidenta d’Autònoms Pimec.
Reformar i ampliar la cobertura social dels autònoms en el nou model normatiu també és un dels punts que destaca Bach. “Hem de tenir en compte que quatre de cada deu autònoms tenen uns ingressos inferiors al salari mínim interprofessional (SMI), que és de 13.300 euros anuals, i que només un 40% dels autònoms acaba cobrant pel cessament d’activitat. Qui arriba a aquest punt es queda amb l’endeutament del negoci i sense cobertura social. Tot i això, tenim la llei de la segona oportunitat, que redueix l’endeutament, però és només un pedaç.”
Per a Bach, “l’autònom és un univers molt divers, un múscul silenciós que caldria valorar”. “Amb la reforma del RETA tenim l’oportunitat de fer-ho bé.”