Catalunya conté el dèficit en el 0,3% tot i les ajudes per la Covid

Millo­rar el dèficit en un any de pandèmia. Sem­bla un oxímoron, però això és el que ha fet la Gene­ra­li­tat al tan­ca­ment del 2020, en què va regis­trar un dèficit del 0,35 % del seu PIB, que és infe­rior al 0,62% amb el qual va tan­car el 2019, mal­grat que la pandèmia de la Covid-19 va fer que l’eco­no­mia es des­plomés l’any pas­sat un 11,5%, no vist des de la guerra civil. La cor­recció dels números ver­mells con­ver­tei­xen la Gene­ra­li­tat en la segona comu­ni­tat que menys millora en un pai­satge on nou ter­ri­to­ris tenen fins i tot superàvit, i la secretària d’Eco­no­mia del govern, Natàlia Mas, ho atri­bu­eix al retard esta­tal en sus­pen­dre l’objec­tiu de dèficit i a una dis­tri­bució dels fons Covid que en difi­culta l’exe­cució. L’Estat, en canvi, va dis­pa­rar el seu dèficit fins a l’11% –10,09%, sense comp­tar la llosa de la Sareb, el banc dolent– i retorna als nivells d’alerta de la gran depressió del 2009 (11,3%) i del res­cat finan­cer del 2012 (10,7%). La minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, però, va rei­vin­di­car que l’Estat s’ha car­re­gat el pes de l’escut social –des de les pen­si­ons fins a les pres­ta­ci­ons per deso­cu­pació pas­sant pels ERTO– i que si no hagués estat per les trans­ferències fetes a les comu­ni­tats amb el fons de 16.000 mili­ons, tant la Gene­ra­li­tat com la resta hau­rien tan­cat el funest 2020 de la pandèmia amb un dèficit del 2,6%.

L’excep­ci­o­nal 2020 en què el virus va atu­rar el país va ser l’any en què la Gene­ra­li­tat va des­ple­gar la des­pesa pública més ele­vada de la història (32.151 mili­ons) seguint el credo key­nesià en lloc del dogma d’ofe­gar amb l’aus­te­ri­tat que va reg­nar el 2009. La mànega key­ne­si­ana apli­cada pel govern per regar l’eco­no­mia ha supo­sat un incre­ment de la des­pesa del 18,7% res­pecte del 2019, un per­cen­tatge que gai­rebé tri­plica l’incre­ment mitjà del 6,6% de la des­pesa pública de la resta de les comu­ni­tats.

El dèficit del 0,35% del PIB –equi­va­lent a 755 mili­ons, molt lluny de l’exer­cici del 2019, que es tan­cava amb uns números ver­mells de 1.457 mili­ons– és arro­do­nit pel govern català fins al 0,4% i supera el llin­dar fixat del 0,2%. En con­junt, les comu­ni­tats sí que com­plei­xen la fita del 0,2% fent la mit­jana. I això és gràcies als superàvits de nou comu­ni­tats –Anda­lu­sia, entre elles– i al quasi equi­li­bri de Madrid, que té un dèficit del 0,05% que va por­tar el seu con­se­ller d’Hisenda, Javier Fernández-Las­quetty, a pre­su­mir davant Cata­lu­nya i Pedro Sánchez i a rei­vin­di­car les ultra­li­be­rals rebai­xes d’impos­tos. “Madrid ha tin­gut dèficit zero, el 0,05% és qua­tre vega­des menys que el 0,2% de la mit­jana i dues-cen­tes vega­des menys que l’11% esta­tal, perquè Madrid gasta el que ingressa. Per això podem rebai­xar els impos­tos”, es va van­tar Fernández-Las­quetty en una legis­la­tura en què ERC l’ha situat en la diana pel dúmping fis­cal.

La des­pesa pública esta­tal va viure una eclosió fins als 53.070 mili­ons, i el 85% va a llui­tar con­tra la pandèmia. Només l’escut con­tra l’atur amb ERTO i aju­des a pimes i autònoms té un cost de 40.000 mili­ons addi­ci­o­nals.Per la minis­tra Mon­tero, “els números d’exe­cució pres­su­postària publi­cats són el reflex que aquest govern s’ha com­promès amb els ciu­ta­dans, el tei­xit pro­duc­tiu i les empre­ses”. “És que el govern ha habi­li­tat a través de trans­ferències a les comu­ni­tats i a la segu­re­tat social, que és el mateix que dir que hem blin­dat sani­tat i edu­cació i pen­si­ons i pres­tació per deso­cu­pació de les per­so­nes que s’han vist des­plaçades del mer­cat labo­ral. Si les comu­ni­tats no hagues­sin rebut trans­ferències de recur­sos el dèficit s’hagués anat al 2,6% i s’han que­dat al 0,2%. És fàcil­ment ende­vi­na­ble que si hagues­sin patit aquest dete­ri­o­ra­ment hagués reper­cu­tit en els ser­veis públics”, va rao­nar la minis­tra d’Hisenda.Segons Mon­tero, tot i el con­tra­temps del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ale­many a l’hora d’atu­rar els fons de recu­pe­ració de la UE fins a com­ple­tar l’exa­men de lega­li­tat de l’ins­tru­ment, Angela Merkel ha tras­lla­dat al govern de Sánchez “calma i tran­quil·litat” i ha recor­dat que ella és “la impul­sora” d’aquest bazuca key­nesià de 800.000 mili­ons (140.000 mili­ons dels quals han d’arri­bar a l’estat per a la seva dis­tri­bució entre les comu­ni­tats) sense pre­ce­dents.