La fàbrica d’Europa està ava­ri­ada. Ho vam des­co­brir ara fa un any quan no hi havia manera de com­prar mas­ca­re­tes i els avi­ons que venien de la Xina eren retin­guts al pri­mer país euro­peu on feien escala. I ho con­fir­mem ara quan no hi ha manera d’obte­nir vacu­nes per a tot­hom en un ter­mini rao­na­ble men­tre que les taxes de vacu­nació als Estats Units, per exem­ple, són sig­ni­fi­ca­ti­va­ment més impor­tants que les nos­tres. Tan­ma­teix, aquesta situ­ació que avui es fa mani­fes­ta­ment clara, ve de molts anys de des­cui­dar sis­temàtica­ment un sec­tor estratègic com és el de la indústria. Les raons segu­ra­ment són mol­tes: des de les estratègies finan­ce­res que han defen­sat la des­lo­ca­lit­zació de les plan­tes cap a països de menys cos­tos, fins a les regu­la­ci­ons com­pli­cadíssi­mes tant en ter­mes labo­rals com medi­am­bi­en­tals que tenim a la majo­ria de països euro­peus. No hi ha res a dir sobre la pro­tecció justa i necessària de les per­so­nes i l’entorn en el moment de pro­duir béns de con­sum i fer nego­cis. Però quan impo­sem un estàndard altíssim a la Unió Euro­pea i, en canvi, com­prem impor­ta­ci­ons bara­tes igno­rant olímpi­ca­ment que s’han produït sense cap atenció a la mà d’obra o a l’eco­sis­tema en altres llocs del món, no només con­tribuïm a l’empit­jo­ra­ment ecològic gene­ral, sinó que estem prac­ti­cant una forma moderna de colo­ni­a­lisme, que a la llarga, de fet, ens empo­breix a tots. Al països del sud d’Europa en par­ti­cu­lar, el preu és doble­ment car, ja que, a més, patim taxes d’atur gene­ral i juve­nil més altes que en altres països del con­ti­nent. A banda de l’emergència actual, la situ­ació ens pot posar en una posició fran­ca­ment més com­pli­cada a llarg ter­mini, ja que ens va afe­blint, econòmica­ment i tec­nològica­ment. És difícil plan­te­jar solu­ci­ons a un tema tan com­plex i no és con­ve­ni­ent caure en el popu­lisme, però no hi ha dubte que no es pot igno­rar la falta d’estratègia de la Unió Euro­pea davant d’altres potències, com la Xina, que dibui­xen i exe­cu­ten plans a llarg ter­mini.

És fona­men­tal que la Unió Euro­pea millori les seves estruc­tu­res de decisió i la coor­di­nació entre països per defi­nir les línies d’actu­ació que evi­tin la irre­llevància glo­bal. Per això és de vital importància la gestió eficaç dels fons Next Gene­ra­tion de la Unió Euro­pea, que poden ser l’última opor­tu­ni­tat.